![]() | |
Tipus | ètnia i Tribu ![]() |
---|---|
Població total | 70.000 lakota en reserves (mitjans de 1990)[1] 170.110 autoidentificats com a sioux en el cens de 2010[1] |
Llengua | dakota, anglès |
Religió | Cristianisme |
Part de | Primeres Nacions ![]() |
Grups relacionats | altres grups Sioux. |
Regions amb poblacions significatives | |
EUA (Dakota del Nord, Minnesota, Nebraska) Canadà (Manitoba) |
La Nació Dakota (Dakȟóta/Dakhóta en llengua Dakota, pronunciat [daˈkˣota]) són un grup de tribus reconegudes federalment dels Estats Units o Primeres Nacions del Canadà. Són un dels tres principals grups sioux que formen la Gran Nació Sioux i tradicionalment es divideixen en dakotes orientals i dakotes occidentals.
Els dakotes orientals són els Santee (Isáŋyathi o Isáŋathi; "ganivet"), que resideixen a l'extrem oriental de les Dakotes, Minnesota i nord d'Iowa. Els dakotes occidentals són els yankton i els yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋ i Iháŋktȟuŋwaŋna; "Vila cap al final" i "petita vila cap al final"), que vivien a l'àrea del riu Minnesota. Els Yankton-Yanktonai són coneguts col·lectivament amb l'endònim Wičhíyena, i en el passat han estat erròniament classificats com a Nakota.[2]
La paraula Dakota significa "aliat" en dakota, i llurs autònims inclouen Ikčé Wičhášta ("poble indi") i Dakhóta Oyáte ("Poble Dakota").[3]
El Dakota componen dos dels tres principals grups ètnics dels pobles sioux; el tercer és els lakota (Thítȟuŋwaŋ o Teton). Els dakota inclouen les següents bandes: Bdewákaŋthuŋwaŋ (Mdewakanton), Waȟpéthuŋwaŋ (Wahpeton), Waȟpékhute (Wahpekute), Sisíthuŋwaŋ (Sisseton), Iháŋkthuŋwaŋ (Yankton), i Iháŋkthuŋwaŋna (Yanktonai).
Els dakota vivien a Wisconsin i Minnesota en el segle xvii.[3][6] Pel 1700 alguns emigraren a l'actual Dakota del Sud.[7] A finals del segle xvii, els Dakota es van aliar amb comerciants francesos.[8] Els francesos intentaren obtenir avantatges en la lluita pel comerç de pells d'Amèrica del Nord contra els anglesos que havien fundat recentment la Companyia de la Badia de Hudson.
Pel 1862, poc després d'una collita fracassada l'any anterior i un hivern amb fam, el pagament federal arribà tard. Els comerciants locals no emetien més crèdit als santee i un comerciant, Andrew Myrick, va arribar tan lluny com per dir: "Si tenen fam, que mengin herba."[9] El 17 d'agost de 1862 va començar la guerra Dakota quan uns santee van assassinar un granger blanc i la major part de la seva família. Van inspirar nous atacs contra els assentaments blancs al llarg de la riu Minnesota. El Santee atacar el lloc de comerç. Els colons van trobar Myrick entre els morts amb la seva boca plena d'herba.[10]
El 5 de novembre de 1862 un tribunal militar de Minnesota va trobar culpables 303 dakota santee de violació i assassinat de centenars de colons americans. Van ser condemnats a la forca. No es va permetre cap advocat o testimoni com a defensa dels acusats, i molts van ser condemnats pel jutge en judicis de menys de cinc minuts.[11] El president Abraham Lincoln commutà la sentència de mort de 284 dels guerrers, mentre que donava el vistiplau a l'execució de 38 homes santee a la forca el 26 de desembre de 1862 a Mankato (Minnesota). Alexander Wilkin, de 43 anys, comandà les execucions, que encara avui dia són considerades l'execució en massa més gran de la història dels Estats Units.[12]
Després, els Estats Units van suspendre les anualitats pels tractats als dakota durant quatre anys i van atorgar els diners a les víctimes blanques i les seves famílies. Els homes en presó preventiva per ordre del president Lincoln van ser enviats a una presó d'Iowa, on més de la meitat va morir.[11]
Durant i després de la revolta, molts santee i els seus familiars van fugir de Minnesota i Dakota oriental a Canadà, o s'assentaren a la vall del riu James en una efímera reserva abans de veure's obligatd a traslladar-se a la reserva de Crow Creek reserva a la riba est del Missouri.[11] Uns pocs s'uniren als Yanktonai i marxaren més a l'oest per unir-se a les bandes lakota que continuaven la seva lluita contra l'exèrcit dels Estats Units.[11]
Altres foren capaços de romandre a l'est de Minnesota, en petites reserves com les de Sisseton-Wahpeton, Flandreau, i Devils Lake (Spirit Lake o Fort Totten) a les Dakotes. Alguns acabaren a Nebraska, on avui la Tribu Santee Sioux té una reserva al marge meridional del Missouri.
Aquells que marxaren a Canadà els seus descendents viuen actualment en nou petites reserves dakotes, cinc d'elles situades a Manitoba (Sioux Valley, Long Plain, Dakota Tipi, Birdtail Creek, i Oak Lake [Pipestone]) i les altres quatre (Standing Buffalo, Moose Woods [White Cap], Round Plain [Wahpeton], i Wood Mountain) a Saskatchewan.
A Minnesota, els tractats de Traverse des Sioux i Mendota en 1851 deixà els dakota amb una reserva de 32 km de llarg a cada banda del riu Minnesota.
A Canadà, el govern canadenc reconeix les comunitats tribals com a Primeres Nacions. Les terres que posseeixen les Primeres Nacions s'anomenen reserves.
(* Reserves compartides amb altres primeres nacions)
La llengua Dakota pertany a les llengües siouan de la vall del Mississipi, incloses en la família de les llengües siouan. Comparteix similituds lèxiques amb les llengües stoney i assiniboine. El dakota s'escriu amb alfabet llatí i té un diccionari i gramàtica.
Els Dakota mantenen molts governs tribals separats dispersats a través de diverses reserves i comunitats a Amèrica del Nord: a les Dakotes, Minnesota, Nebraska i Montana als Estats Units; i a Manitoba, el sud de Saskatchewan al Canadà.
El registre europeu més antic conegut dels dakota els va identificar a Minnesota, Iowa i Wisconsin. Després de la introducció del cavall al segle xviii, els sioux dominabrn grans àrees de terra, avui dia Canadà Central davant del riu Platte, de Minnesota al riu Yellowstone, incloent el país del riu Powder.[14]
Els Santee emigraren al nord i oest del Sud-est dels Estats Units, primer a Ohio, després a Minnesota. Alguns van venir des del riu Santee i llac Marion, àrea de Carolina del Sud. El riu Santee va rebre el nom per ells, i alguns dels monticles de terra dels seus avant passats han sobreviscut al llarg de la porció del riu embassat que forma el llac Marion. En el passat. eren un poble dels boscos que vivia de la caça, la pesca i l'agricultura.
Les migracions dels pobles Ojibwa de l'est en els segles xvii i XVIII, amb mosquets proporcionats per anglesos i francesos, empentaren els dakota cap a l'oest i sud de Minnesota. Els Estats Units donaren el nom "Territori de Dakota" a l'extensió septentrional a l'oest del riu Mississipi i fins a les seves capçaleres.[15]
Els Iháŋkthuŋwaŋ-Iháŋkthuŋwaŋna, també coneguts per la pronunciació anglicitzada Yankton (Iháŋkthuŋwaŋ: "Vila del fi") i Yanktonai (Iháŋkthuŋwaŋna: "Petita vila del fi") consisteixen en dos bandes o dos dels dos consells del foc. Segons d Nasunatanka i Matononpa en 1880, els Yanktonai es dividien en dos subgrups coneguts com a Alts Yanktonai i Baix Yanktonai (Hunkpatina).[15]
Es van veure involucrats en la fabricació de pipes de pedra. Els Yankton-Yanktonai es traslladaren al nord de Minnesota. En el segle xviii es va registrar que vivien a la regió de Mankato de Minnesota.[16]