(2019) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1995 (28/29 anys) Namtu Township (Myanmar) |
Activitat | |
Ocupació | podcastera, traductora, activista pels drets de les dones, directora de teatre |
Premis | |
| |
Nandar (nom de naixement: Nandu Gawali) és una podcaster, traductora, directora de teatre i activista feminista de Birmània.[1] Fundadora de l'associació Purple Feminists Group i creadora dels podcasts G-Taw Zagar Wyne (en birmà) i Feminist Talks (en anglès). El 2020 la BBC la va incloure a la seva llista de les 100 Dones més inspiradores i influents de l'any.[2]
Nascuda el 1995 a Mansam, un poble situat a l'àrea urbana de Namtu, a l'Estat Shan, el seu pare va morir d'un atac epilèptic quan ella era adolescent. La seva mare, que va presenciar l'atac, es va negar a socórrer-lo perquè, trobant-se en període de menstruació, temia agreujar els símptomes del seu marit si el tocava. Aquest fet va marcar l'adolescència de Nandar i li va obrir els ulls sobre la necessitat d'educar sense tabús la societat birmana, força conservadora i tradicional, en qüestions de sexe i gènere.[3]
Aquesta convicció la va dur a traduir l'assaig We Should All Be Feminists (Tothom hauria de ser feminista) de Chimamanda Ngozi Adichie al birmà. Nandar considera aquesta traducció, duta a terme el 2017, com el seu primer acte d'activisme feminista.[1][3] Posteriorment, també va traduir el manifest epistolar de la mateixa autora Dear Ijeawele or A Feminist Manifesto in Fifteen Suggestions (Estimada Ijeawele: manifest feminista en quinze consells).[4] El 2018 va traduir i dirigir Els monòlegs de la vagina, la coneguda obra d'Eve Ensler; la seva producció ha estat en cartell tres anys consecutius.[1][3]
La seva formació acadèmica es va desenvolupar principalment a Yangon, però va obtenir beques per completar els seus estudis fora del país, bàsicament a Tailàndia i a Bangladesh.[1] Després de treballar a la Rainfall Feminist Organization de Yangon, Nandar va fundar l'organització feminista Purple Feminists Group per promoure la salut sexual i reproductiva entre els joves i adolescents del país, difondre la consciència social sobre els drets humans, alertar sobre la violència de gènere i desafiar els tabús de la societat birmana.[1][3][5] El 2020, l'organització va llançar una campanya titulada "La menstruació no és una vergonya" per conscienciar sobre la naturalitat d'aquest fenomen fisiològic de les dones.[6]
Després del Cop d'estat a Myanmar de 2021, Nandar s'ha involucrat en les protestes en contra al·legant que "la dictadura és comparable al patriarcat, i la democràcia al feminisme."[7]
L'agost del 2019, amb el suport de la Purple Feminists Group, Nandar va llançar el seu primer podcast: G-Taw Zagar Wyne, per donar veu a les dones birmanes i a les seves preocupacions.[1][8][9] Aquest podcast, el títol del qual vindria a ser quelcom semblant a "dona tafanera o indiscreta", un insult en birmà per referir-se a aquelles dones grans que parlen quan no toca o que volen saber-ho tot,[1][6] tracta temes com la menstruació, l'avortament o el consentiment, de forma didàctica i informativa, a través de converses amb dones anònimes i amb la col·laboració d'alguns experts sobre la matèria.[1][6]
El 3 de juliol del 2020, coincidint amb el Dia de la Dona Birmana, Nandar va llançar el seu segon podcast, Feminist Talks,[10] amb l'objectiu d'ampliar el debat feminista i d'arribar a una audiència molt més àmplia, més enllà de les fronteres del seu país; per això, aquest segon podcast, a diferència del primer, és íntegrament en anglès.[1]
Malgrat que el podcàsting no és gaire popular a Birmània, Nandar considera que és un format idoni per la seva accessibilitat, especialment en un país amb un índex d'abandó escolar força elevat.[6] Com ella mateixa reconeix: "el nostre principal objectiu és arribar a les bases de la nostra comunitat i la majoria no sap llegir".[6] Nandar va aprendre a realitzar podcast de forma autodidacta veient vídeos de YouTube; malgrat l'èxit dels seus programes, alguns dels seus episodis han rebut crítiques pel seu contingut i han propiciat episodis d'intimidació i amenaces envers la jove activista.[3] Tanmateix, Nandar assegura que: "si el que faig ajuda a la majoria i només enfada a una minoria, llavors seguiré fent aquesta tasca".[6]