Natalia Figueroa Gamboa

Plantilla:Infotaula personaNatalia Figueroa Gamboa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Natalia Figueroa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, presentadora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRaphael (1972–) Modifica el valor a Wikidata
PareAgustín de Figueroa Modifica el valor a Wikidata
ParentsManuel Alonso Martínez, besavi
Ignacio Figueroa y Mendieta, besavi Modifica el valor a Wikidata

Natalia Figueroa Gamboa (Sant Sebastià, Guipúscoa, 10 d'agost de 1939), és una periodista i escriptora espanyola.

Biografia

[modifica]

Nascuda en el si d'una família de l'aristocràcia espanyola, és filla de Agustín de Figueroa, marquès de Santo Floro, neta del comte de Romanones i besneta de Alonso Martínez; va decidir des de molt jove dedicar-se al món de la comunicació.

Va fer els seus primers passos a la televisió, en ser contractada per Televisió Espanyola per a presentar alguns capítols de la sèrie Por los caminos de España (1966). En aquesta època, va conrear també la traducció, com l'obra de teatre El caballo desvanecido (1967), de Françoise Sagan.[1]

Més tard presentaria, sempre a la cadena pública, Luz verde (1966-1968), magazín dirigit per Antonio Mercero i il·lustrat per Chumy Chúmez[2] que li va permetre realitzar entrevistes a diferents personatges del moment; Nuevas gentes (1968),[3] i Si las piedras hablaran (1972-1973), amb la direcció de Mario Camus i guions d'Antonio Gala.

El 14 de juliol de 1972 va contreure matrimoni a Venècia amb el cantant Raphael, amb el qual ha tingut tres fills: Jacobo, Alejandra i Manuel Martos, aquest úlitmo vocalista de la banda de pop rock MOTA i casat amb Amelia Bono, filla del polític José Bono. Té vuit nets: Nicolás, Julia, Manuela, Carlos, Jorge, Manuel, Gonzalo i Jaime.[4]

Allunyada durant algun temps de l'activitat professional, la va reprendre per a col·laborar esporàdicament en el diari ABC i després en el periòdic La Razón, a més de col·laborar amb María Teresa Campos en el programa de ràdio La tarde de Cope.[5]

Va pledejar judicialment durant anys amb el seu germà Agustín per l'herència del títol nobiliari de Marquesat de Santo Floro.[6]

És autora de diversos llibres, entre ells Decía el viento (1957), Palabras nuevas (1960) i Tipos de ahora mismo (1970).

En 2007 es va estrenar com a actriu de doblatge, prestant la seva veu a la versió en castellà a la pel·lícula de Disney Descubriendo a los Robinsons.

Premis

[modifica]

El 1974 va rebre el Premi Antena de Oro, per la seva labor al capdavant del programa Si las piedras hablaran.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El caballo desvanecido, de Françoise Sagan, en la Comedia». Diari ABC, 06-11-1967.
  2. ↑ Cuando los Alcántara encendieron la televisión
  3. ↑ «Novedad», 15-12-1968. [Consulta: 22 març 2017].
  4. ↑ Raphael y Natalia Figueroa: 45 años de la (no tan) secreta boda en la que nadie confiaba, Libertad Digital, 12 de juliol de 2017
  5. ↑ «María Teresa Campos se estrena en la Cope». El País, 28-09-1998.
  6. ↑ La revuelta nobiliaria, El País, 4 d'abril de 1993