Nicolaes van Verendael

Plantilla:Infotaula personaNicolaes van Verendael
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1640 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1691 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Anvers Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNatura morta Modifica el valor a Wikidata
Garlanda envoltant a la Mare de Déu, oli sobre coure, 81 x 65 cm, Madrid, Museu del Prado

Nicolaes van Verendael o Veerendael (1640-1691), va ser un pintor barroc flamenc especialitzat en la pintura de natures mortes i garlandes influït per Daniel Seghers, que normalment col·laborava amb altres artistes tot afegint natures mortes a les seves composicions.[1] També és conegut per les seves singeries, pintures on apareixen mones i micos vestits com els humans i actuant com aquests.[2]

Biografia

[modifica]

Batejat a Anvers el 19 de febrer de 1640,[3] es va formar al costat del seu pare i fou admès al gremi de Sant Lluc l'any 1657 com a mestre lliure.[4][3] Malgrat la bona reputació que tenia entre els artistes del moment, van Verendael mai va estar lliure de problemes financers i era un treballador lent, vivint sempre una vida modesta al costat de la seva esposa Catharina van Baeren, filla de l'escultor Mattheus van Beveren, i els seus 11 fills, l'últim dels quals pòstum a l'artista.[5]

Van Verendael va col·laborar amb altres pintors com Jan Davidsz de Heem, corresponent-li les flors d'una vanitas pintada per aquell, conservada a Múnic. També una natura morta de cuina amb diversos adorns florals de la Gemäldegalerie Alte Meister de Dresden apareix signat conjuntament per Verendael, a qui es deuen les flors, Carstian Luyckx, responsable de les peces de caça, i David Teniers II, a qui correspondrien els elements arquitectònics i l'interior de la cuina.[6]

Vers el final de la seva carrera, van Verendael va abandonar la realització de representacions aïllades de flors per centrar-se en l'elaboració de composicions més complexes, principalment natures mortes amb ornamentació floral. Paral·lelament, la seva paleta va evolucionar cap a tonalitats més marronoses i la seva tècnica es feu més transparent. Entre els seus deixebles s'hi pot comptar Jerome Scharemberg i probablement Jan Battist Moren.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Nicolaes van Verendael Arxivat 2023-12-15 a Wayback Machine., Netherlands Institute for Art History
  2. ↑ Bert Schepers, Monkey Madness in Seventeenth-Century Antwerp, a: The Rubenianum Quarterly, 2012 2, p. 5
  3. ↑ 3,0 3,1 Frans Jozef Peter Van den Branden, Geschiedenis der Antwerpsche schilderschool, Antwerpen, 1883, p. 1141-1143
  4. ↑ Els Vermandere. Veerendael, Nicolaes van. Grove Art Online. Oxford Art Online. Oxford University Press. Web. 29 setembre 2016
  5. ↑ Mattheus van Beveren, Netherlands Institute for Art History
  6. ↑ Fitxa de l'obra a RKD[Enllaç no actiu].
  7. ↑ «Verendael, Nicolaes van - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 16 desembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolaes van Verendael