Norman Dello Joio

Plantilla:Infotaula personaNorman Dello Joio
Biografia
Naixement24 gener 1913 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 2008 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
East Hampton (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
FormacióJuilliard School
City College de Nova York
Yale School of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, musicòleg, pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Boston Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPaul Hindemith Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i piano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsJustin Dello Joio, Norman Dello Joio Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0426998 IBDB: 11588
Musicbrainz: 54a66846-3166-4b50-a73f-2ec70d8c32c4 Lieder.net: 3851 Songkick: 490433 Discogs: 775265 Allmusic: mn0001462079 Modifica el valor a Wikidata

Norman Dello Joio (Nova York, 24 de gener de 1913 - East Hampton, Nova York, 24 de juliol de 2008) fou un compositor estatunidenc d'ascendència italiana.

Aprengué orgue i composició amb el seu pare, seguint els estudis d'orgue amb Pietro Yon i composició a l'Institute of Musical Art, on va tenir per a mestre Gaston Dethier. Va ser mestre de capella en algunes esglésies i director musical d'una companyia de ballet. assolí el premi Pulitzer el 1957 i dues beques Guggenheim (1943-44). Fou professor de composició en el Sarah Lawrence College de Bronxville.

Com William Schumann, Samuel Barber, Aaron Copland i altres americans de la mateixa generació, era refractari a la postura avantguardista. Segons ell, la desorientació, la crisi, que significava realment el fet que cada compositor davant de cada nova obra hagués de plantejar-se forçosament nous problemes que obligant a la sensibilitat de l'auditor a afirmar-se i negar-se contínuament i en veure's obligat la immensa majoria de compositors a efectuar difícils equilibris dialèctics mancats de sinceritat, amb el fi de demostrar que només fins a cert punt segueixen fidels a la més acreditada tradició, demostren que, ja és hora de deixar de costat l'experimentació sistemàtica i expressar-se amb un llenguatge més humà.

És evident la seva voluntat d'humanitzar l'art i que donada la seva postura estètica, no pot servir-se d'enganys, sinó únicament de qualitat. En la seva obra es nota la influència del jazz, com per exemple, en Copland, i es distingeix de la d'altres autors nord-americans per la seva major cordialitat, que és la que precisament li permetia adaptar-se millor al tema religiós.

Citarem, de la seva abundant producció:

Les òperes

[modifica]
  • El triomf de Sant Joan (1949-50)
  • The Ruby (1953)
  • Blood Moon

Els ballets

[modifica]
  • Prairie (1942)
  • Duke of Sacramento (1942)
  • On Stage (1945)

Peces simfòniques

[modifica]
  • Sinfonietta (1941)
  • Concet per a arpa (1942)
  • American landscape (1944)

Per a piano i orquestra

[modifica]
  • Ricercare(1946),
  • Variacions, xacona i final (1947), lletra de José Limón.
  • Perfils de Nova York (1949)
  • Concert per a clarinet (1949)

Música de cambra

[modifica]
  • Concertinos per a piano (1939)
  • Concertinos per a flauta (1940)
  • Concertinos per harmònica (1940)
  • Dúo concertante per a dos pianos (1943)
  • Sextet for 3 Recorders and Strings (1943)
  • Dues sonates per a piano (1942-43)

Peces vocals

[modifica]
  • Vigil strange (1942), per a cor a cappella
  • Magnificat (1943)
  • L'estel de l'oest (1944)
  • Salm d'en David (1950)
  • Lamentació de Saül (1954)
  • Meditacions envers l'Eclesiastès (1956) per a cors, solistes i orquestra.

Referències

[modifica]
  • Tom núm. 17 de l'Enciclopèdia Espasa

Enllaços externs

[modifica]