Norman Dello Joio

Norman Dello Joio

Biografia
Naixement	24 gener 1913 Nova York
Mort	24 juliol 2008 (95 anys) East Hampton (Nova York)
Formació	Juilliard School City College de Nova York Yale School of Music
Activitat
Ocupació	compositor, professor d'universitat, musicòleg, pianista
Ocupador	Universitat de Boston
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Gènere	Òpera
Professors	Paul Hindemith
Instrument	Orgue i piano
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Pública de Nova York d'Arts Escèniques JPB 00-5
Família
Fills	Justin Dello Joio, Norman Dello Joio
Premis
(1957)  Premi Pulitzer de Música (1946)  premi musical de Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres (1944, 1945)  Beca Guggenheim

Norman Dello Joio (Nova York, 24 de gener de 1913 - East Hampton, Nova York, 24 de juliol de 2008) fou un compositor estatunidenc d'ascendència italiana.

Aprengué orgue i composició amb el seu pare, seguint els estudis d'orgue amb Pietro Yon i composició a l'Institute of Musical Art, on va tenir per a mestre Gaston Dethier. Va ser mestre de capella en algunes esglésies i director musical d'una companyia de ballet. assolí el premi Pulitzer el 1957 i dues beques Guggenheim (1943-44). Fou professor de composició en el Sarah Lawrence College de Bronxville.

Com William Schumann, Samuel Barber, Aaron Copland i altres americans de la mateixa generació, era refractari a la postura avantguardista. Segons ell, la desorientació, la crisi, que significava realment el fet que cada compositor davant de cada nova obra hagués de plantejar-se forçosament nous problemes que obligant a la sensibilitat de l'auditor a afirmar-se i negar-se contínuament i en veure's obligat la immensa majoria de compositors a efectuar difícils equilibris dialèctics mancats de sinceritat, amb el fi de demostrar que només fins a cert punt segueixen fidels a la més acreditada tradició, demostren que, ja és hora de deixar de costat l'experimentació sistemàtica i expressar-se amb un llenguatge més humà.

És evident la seva voluntat d'humanitzar l'art i que donada la seva postura estètica, no pot servir-se d'enganys, sinó únicament de qualitat. En la seva obra es nota la influència del jazz, com per exemple, en Copland, i es distingeix de la d'altres autors nord-americans per la seva major cordialitat, que és la que precisament li permetia adaptar-se millor al tema religiós.

Citarem, de la seva abundant producció:

Les òperes

• El triomf de Sant Joan (1949-50)
• The Ruby (1953)
• Blood Moon

Els ballets

• Prairie (1942)
• Duke of Sacramento (1942)
• On Stage (1945)

Peces simfòniques

• Sinfonietta (1941)
• Concet per a arpa (1942)
• American landscape (1944)

Per a piano i orquestra

• Ricercare(1946),
• Variacions, xacona i final (1947), lletra de José Limón.
• Perfils de Nova York (1949)
• Concert per a clarinet (1949)

Música de cambra

• Concertinos per a piano (1939)
• Concertinos per a flauta (1940)
• Concertinos per harmònica (1940)
• Dúo concertante per a dos pianos (1943)
• Sextet for 3 Recorders and Strings (1943)
• Dues sonates per a piano (1942-43)

Peces vocals

• Vigil strange (1942), per a cor a cappella
• Magnificat (1943)
• L'estel de l'oest (1944)
• Salm d'en David (1950)
• Lamentació de Saül (1954)
• Meditacions envers l'Eclesiastès (1956) per a cors, solistes i orquestra.

Referències

• Tom núm. 17 de l'Enciclopèdia Espasa

Enllaços externs

• Norman Dello Joio's Official Website Arxivat 2010-03-28 a Wayback Machine.
• Norman Dello Joio papers in the Music Division of The New York Public Library for the Performing Arts.