Oscar Zariski (Kóbriny, 24 d'abril de 1899 - Brookline, 4 de juliol de 1986) va ser un matemàtic rus de naixement, emigrat als Estats Units.
Zariski va néixer en una família jueva a Kobrin, quan aquesta ciutat estava sota sobirania de l'Imperi rus. El seu nom de naixement era О́шер Зари́цкий (Óixer Zaritski), però quan estudiava a Roma el va occidentalitzar per convertir-lo en el nom pel que és normalment conegut: Oscar Zariski. Va ser jueu per naixement, rus per cultura, polonès per passaport, italià per educació i nord-americà per residència i, segons les seves paraules, mai es va sentir més confortable amb una nacionalitat que amb una altra.[1] El seu pare va morir quan només tenia dos anys i la seva mare, una notable emprenedora que va arribar a ser una de les famílies més riques de Kobrin,[2] el va educar amb tutors particulars de rus i aritmètica abans d'entrar a l'escola elemental secular.[3] Zariski va fer la seva escolarització a Kobrin, a Vladímir-Volinski i, finalment a Txernígov, fugint de l'avanç de les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial.[4]
El 1918 va ingressar a la universitat de Kíiv.[5] També es va afiliar a un partit polític socialista i sionista que feia costat als bolxevics.[6] El 1920 va ser ferit en una manifestació a Kíev i, després de recuperar-se, va tornar a Kobrin que, d'acord als tractats de pau, era ara una ciutat de Polònia. Va decidir acabar els estudis universitaris a Itàlia i l'any següent va anar a la universitat de Roma, que era un centre important de geometria algebraica.[7] El 1924 va obtenir el doctorat sota la direcció de Guido Castelnuovo.[8] Durant els anys següents, tot i que la seva dona (una italiana de nom Yole Cagli) era docent i ell obtenia alguns ingressos de classes particulars, continuaven depenent econòmicament dels seus pares respectius.[9]
El 1927 van abandonar Itàlia pels Estats Units; per una banda, la mala situació del jueus sota el govern feixista i, per altra, la dificultat per obtenir una plaça a la docència universitària van ser els motius principals d'aquesta decisió.[10] Aquest mateix any va ser nomenat professor de la universitat Johns Hopkins[11]i els deu anys següents va estar fent viatges freqüents a Princeton per treballar amb un altre jueu rus emigrat: Solomon Lefschetz.[12] El curs 1945-46 va ser professor de la universitat de São Paulo, on va tenir oportunitat de treballar amb André Weil.[13] En retornar als Estats Units, va ser professor un any a la universitat d'Illinois a Urbana-Champaign i el 1947 va ser contractat per la universitat Harvard on va romandre fns la seva jubilació el 1969.[14]
Les seves Obres Escollides (Collected Papers) van ser publicades en quatre volums en els anys 1972, 1973, 1978 i 1979.[15] Zariski va ser pioner en els seus treballs de geometria algebraica, camp en el que va ser la principal autoritat mundial en els anys 1940's i 1950's.[16] Els últims quinze anys de la seva vida, ja jubilat, els va dedicar a l'estudi del problema de l'equisingularitat.[17] Zariski és recordat per un bon nombre de conceptes geomètrics o topològics que porten el seu nom: des de la fonamental topologia de Zariski, fins al teorema de Zariski.[18]