Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 abril 1884 Hannover (Alemanya) |
Mort | 6 octubre 1951 (67 anys) Filadèlfia (Estats Units d'Amèrica) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Estrasburg Universitat de Heidelberg Universitat Humboldt de Berlín |
Director de tesi | Otto Heinrich Warburg |
Activitat | |
Camp de treball | Bioquímica |
Lloc de treball | Kiel |
Ocupació | bioquímic, professor d'universitat, psiquiatre, fisiòleg |
Ocupador | Universitat Christian Albrecht de Kiel Universitat de Heidelberg Universitat de Pennsilvània |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Severo Ochoa de Albornoz |
Família | |
Fills | George Geoffrey Meyerhof, Walter Meyerhof |
Pares | Felix Meyerhof i Bettina Meyerhof |
Premis | |
Otto Fritz Meyerhof (Hannover, Alemanya, 1884 - Filadèlfia, EUA, 1951) fou un fisiòleg i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1922.
Va néixer el 12 d'abril de 1884 a la ciutat alemanya de Hannover en una família d'arrels jueves. Va estudiar medicina a les universitats de Friburg de Brisgòvia i Estrasburg i Heidelberg, on es graduà l'any 1909.
El 1912 va entrar a treballar a l'institut de Fisiologia i Biologia de Kiel, d'on fou nomenat professor el 1918, i posteriorment va esdevenir director de l'institut de Fisiologia i Biologia Wilhelm Kaiser de Berlín. L'ascens del partit nazi va obligar-lo a emigrar a París, i posteriorment als Estats Units, d'on va esdevenir professor de fisiologia a la Universitat de Filadèlfia. Va morir en aquesta ciutat de l'estat nord-americà de Pennsilvània el 6 d'octubre de 1951 a conseqüència d'un infart de miocardi.
Els seus treballs es van orientar preferentment en els processos químics que es verifiquen en la combustió de la glucosa present a l'organisme i en l'alliberament d'energia que es desprèn en tota contracció muscular. Meyerhof va comprovar que si la contracció muscular es produeix en presència d'oxigen la glucosa es transforma en àcid làctic i aquest, per la presència de l'oxigen en diòxid de carboni i aigua.
L'any 1922 fou guardonat, juntament amb els treballs paral·lels d'Archibald Vivian Hill, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els músculs, especialment per la generació de calor i la relació entre el consum d'oxigen i la seva transformació en àcid làctic.