Paolo Trubetskoi

Plantilla:Infotaula personaPaolo Trubetskoi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Paolo Petrovich Troubetzkoy Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Paolo Stahl Modifica el valor a Wikidata
15 febrer 1866 Modifica el valor a Wikidata
Intra (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1938 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Pallanza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Imperial de les Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne d'Itàlia (1932–1938)
París (1921–1931)
Estats Units d'Amèrica (1914–1920)
París (1906–1914)
Sant Petersburg (1899–1906)
Moscou (1887–1898)
Milà (1884–1887)
Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, pintor, artista Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentFilippinism Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesco Filippini i Giuseppe Grandi Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1912Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolKniaz
Príncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Trubetskoi Modifica el valor a Wikidata
CònjugePrincess Mariya Troubetzkoy Modifica el valor a Wikidata
ParePeter Troubetzkoy Modifica el valor a Wikidata
GermansPierre Troubetzkoy Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Paolo Trubetskoi (se'l coneix com a Paolo per haver nascut a Itàlia) o Pàvel Petróvitx Trubetskoi rus: Павел Петрович Трубецкой, Intra di Verbania, 15 de febrer de 1866 - Novara, 12 de febrer de 1938) Escultor i pintor rus nascut a Itàlia. Destacat en l'art impressionista.

Biografia

[modifica]

Descendia d'una noble i acabalada família; sent fill del príncep Piotr Trubetzkoi, diplomàtic rus a Itàlia, i de la pianista nord-americana Ada Winans.[1] En la seva obra, va influir notablement Auguste Rodin i, en general, l'art milanès, ja que també es va formar en els tallers de Giuseppe Grandi a Milà.

Va tenir una formació autodidacta, començant a prendre com a models els cavalls que hi havia en les cavallerisses de la seva pròpia casa; destacant Nella Stalla, Elefant i Bue, que van ser molt reeixides quan van ser exhibides en una exposició d'art a Venècia el 1887.

Desinteressat pels estils de la seva època, i sense deixar-se influenciar per cap en particular, va aconseguir un modelatge personal en el qual solament es pretenia representar l'expressió dels moviments.

Entre les seves obres primerenques destaca el retrat del pintor Giovanni Segantini (1896, Verbania, Museu Paesaggio)

El 1890, Trubetskoi va participar en el concurs per al monument a Garibaldi a Milà. El seu projecte va guanyar el primer premi, i sobre la seva dignitat va escriure un gran article el famós escriptor italià D'Annunzio. Trubetskoi va participar diverses vegades en exposicions internacionals, també a Rússia. El 1896 va realitzar el monument al senador Carlo Cadorna a Verbania-Pallanza. L'any 1897 va ser memorable per a Trubetskoi, ja que va participar en la Biennal de Venècia.[2]

Va provocar l'admiració de diversos artistes; entre ells, la del mateix Auguste Rodin; quan va tenir una exposició en la galeria Hébrard, de París (França); encara que també va tenir el rebuig d'uns altres, que no comprenien que aquest art pretenia plasmar el natural, sense cap condicionant cultural.

Dins de la seva vida personal destaca la seva tendència al vegetarianisme, perquè ell sentia que era molt cruel matar animals indefensos per després menjar-se'ls. El seu amic (i col·lega vegetarià), George Bernard Shaw, deia d'ell, amb un punt d'humor:

Gradualment, fou perfeccionant-se en la seva tècnica, buscant realitzar obres molt més completes.

"Els nens", escultura feta per Paolo Trubetzkoy el 1900.

L'Acadèmia Imperial de les Arts de Moscou el va cridar per impartir classes d'escultura, romanent en aquest institut per nou anys (1897-1906). En aquesta institució, mai va voler vincular als seus alumnes amb les figures clàssiques.

Va ser un artista reconegut pels seus contemporanis: va guanyar el Grand Prix de l'Exposició Universal de París (1900) i va contribuir amb una sèrie de bronzes al Salon d'Automne (1904).

La major i més coneguda de les seves obres és la monumental estàtua eqüestre del tsar rus Alexandre III de Rússia a Sant Petersburg.[1] El monument va ser inaugurat el 1909 sobre l'Avinguda Nevski, prop de la terminal de trens, estació de Moscou. Després de la Revolució Russa de 1917, el govern soviètic retira el monument del carrer principal al rere-pati del Museu Rus de Sant Petersburg. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, el monument al tsar Alexandre III es va col·locar davant del Palau de Marbre, prop del moll del riu Nevà.

En finalitzar aquesta etapa de la seva vida a Rússia, decideix traslladar-se a París, i un temps més tard, als Estats Units.[1]

En 1932 torna a Itàlia, a Pallanza, prop del Llac Maggiore, i segueix exposant i estant actiu. Mor a Novara el 12 de febrer de 1938.

Galeria

[modifica]
  • Monument a Carlo Cadorna a Verbania-Pallanza.
    Monument a Carlo Cadorna a Verbania-Pallanza.
  • Monument a Alexandr III davant del Palau de Marbre a Sant Petersburg.
    Monument a Alexandr III davant del Palau de Marbre a Sant Petersburg.
  • Retrat de Isaac Levitan.
    Retrat de Isaac Levitan.
  • Retrat de princesa M.N. Gagarina amb la seva filla Marina.
    Retrat de princesa M.N. Gagarina amb la seva filla Marina.
  • Amics.
    Amics.
  • La seva dona.
    La seva dona.
  • Iakunxikova a caball.
    Iakunxikova a caball.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Миссосупова, Улексия. «Паоло Трубецкой» (en rus). proza.ru.
  2. ↑ Мусский, Сергей. «Паоло Трубецкой (1866–1938)» (en rus). http://fisechko.ru/. Arxivat de l'original el 2013-08-15. [Consulta: 18 abril 2016].