Patrick Dewaere

Plantilla:Infotaula personaPatrick Dewaere
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Patrick Jean Marie Henri Bourdeaux Modifica el valor a Wikidata
26 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Brieuc (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juliol 1982 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Lambert-du-Lattay Modifica el valor a Wikidata
FormacióCours Hattemer Modifica el valor a Wikidata
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, cantautor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata - 1982 Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu, piano i guitarra Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMiou-Miou (1972–1975)
Sotha (1968–1979) Modifica el valor a Wikidata
FillsAngèle Herry
 () Miou-Miou
Lola Dewaere
 () Modifica el valor a Wikidata
MareMado Maurin Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie-Véronique Maurin
Yves-Marie Maurin
Dominique Collignon-Maurin
Jean-François Vlérick
Jean-Pierre Maurin Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdewaere.online.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0223033 Allocine: 1115 Rottentomatoes: celebrity/patrick_dewaere Allmovie: p18880 TCM: 49624 TV.com: people/patrick-dewaere TMDB.org: 34581
Musicbrainz: fed11b4a-156e-477b-8079-43079253d954 Discogs: 466459 Find a Grave: 8333636 Modifica el valor a Wikidata

Patrick Dewaere (Saint-Brieuc, Costes del Nord, França, 26 de gener del 1947 − París, 16 de juliol del 1982) va ser un actor teatral i cinematogràfic francès.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut a Saint-Brieuc, en el departament Costes del Nord (França), la seva mare era l'actriu francesa Mado Maurin.

Patrick Dewaere va ser un dels actors francesos més populars i prometedors de la dècada del 1970. El 1968, va entrar a formar part del grup d'intèrprets del teatre Cafè de la Gare, un col·lectiu en el qual s'incloïen futurs estels com Gérard Depardieu i Miou-Miou. Després d'actuar en els seus inicis amb el pseudònim de Patrick Maurin, finalment va adoptar el nom artístic Dewaere, com a record al nom de soltera de la seva àvia.

A partir del 1971, va interpretar petits papers per a la pantalla, però el seu primer gran paper va arribar en l'anàrquica comèdia de Bertrand Blier Els valseuses (1974), en la qual ell i Gérard Depardieu interpretaven dos joves delinqüents. Dewaere va tornar a treballar amb Depardieu i Blier en una comèdia guanyadora d'un Premi Oscar, Preparez Vós Mouchoirs (1978).

Malgrat l'obvi talent de Dewaere per a la comèdia, sovint va ser escollit per interpretar amb èxit individus fràgils i neuròtics. En un d'aquests papers, el que va fer en la comèdia negra Paradis Pour Tous (1982), el seu personatge acabava suïcidant-se. Poc després de l'estrena de la pel·lícula, el mateix Dewaere es va suïcidar pegant-se un tir amb un rifle al seu domicili a París.[2] Tenia 35 anys. Les seves restes van ser incinerades, i les cendres dispersades. Durant 11 anys, Dewaere havia estat casat amb l'actriu francesa Sotha.

El 1983, es va crear a França el Premi Patrick Dewaere en homenatge a l'actor. Dewaere va ser, a més, l'objecte del documental francès Patrick Dewaere, estrenat en el Festival de Cannes 1992.[3]

Filmografia

[modifica]

Filmografia:[4]

  • 1982: Paradis pour tous, d'Alain Jessua.
  • 1981: Mille milliards de dollars, de Henri Verneuil.
  • 1981: Hôtel des Amériques, d'André Téchiné.
  • 1981: Beau-Père, de Bertrand Blier.
  • 1980: Un mauvais fils, de Claude Sautet.
  • 1980: Psy, de Philippe de Broca.
  • 1980: Plein sud, de Luc Béraud.
  • 1978: La Clé sur la porte, d'Yves Boisset.
  • 1978: El cop de cap (Coup de tête), de Jean-Jacques Annaud.
  • 1978: Préparez vós mouchoirs, de Bertrand Blier.
  • 1978: L'Ingorgo - una storia impossibile, de Luigi Comencini.
  • 1978: Série noire, d'Alain Corneau.
  • 1977: La stanza del vescovo, de Dino Risi.
  • 1977: El jutge Fayard anomenat el xèrif, d'Yves Boisset.
  • 1976: Marcia trionfale, de Marco Bellocchio.
  • 1976: F de Fairbanks, de Maurice Dugowson (també acreditat com a col·laborador en la composició de la banda sonora).
  • 1975: Catherine et compagnie, de Michel Boisrond.
  • 1975: Adieu poulet, de Pierre Granier-Deferre.
  • 1975: La Meilleure façon de marcher, de Claude Miller.
  • 1974: Lily aime-moi, de Maurice Dugowson.
  • 1974: Les valseuses, de Bertrand Blier.
  • 1973: Themroc, de Claude Faraldo.
  • 1971: La Vie sentimentale de Georges li tueur, de Daniel Berger.
  • 1971: Les Mariés de l'an II, de Jean-Paul Rappeneau.
  • 1965: Es crema París?, de René Clément.
  • 1956: Je reviendrai à Kandara, de Victor Vicas.

Premis i nominacions

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «biografia de Patrick Dewaere». The New York Times.
  2. ↑ German, Yuri. «Patrick Dewaere». All Movie Guide. [Consulta: 8 juliol 2009].
  3. ↑ German, Yuri. «Patrick Dewaere». All Movie Guide. [Consulta: 8 juliol 2009].
  4. ↑ «filmografia de Patrick Dewaere». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrick Dewaere