Pease 1 | |
---|---|
Tipus | nebulosa planetària |
Tipus espectral (estel) | sdO[1] |
Descobert per | Francis Pease |
Epònim | Francis Pease |
Constel·lació | Pegàs |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 10.000 pc [2] |
Magnitud aparent (V) | 14,06 (banda V)[3] |
Velocitat radial | −140,6 km/s[4] |
Ascensió recta (α) | 21h 29m 59.3801s[5] |
Declinació (δ) | 12° 10' 27.5016''[5] |
Catàlegs astronòmics | |
GCRV 13513 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) IRAS 21274+1156 (IRAS) NGC 7078 648 (New General Catalogue) PK 065-27 1 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae) PSCz Q21274+1156 (Point Source Catalog) CSI+11-21276 (Microfiche edition of CSI) WEB 19239 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) |
Pease 1 (NGC 7078 AC 10, Kustner 648, IRES 21274+1156) és una nebulosa planetària descoberta fotogràficament el 1928 dins del cúmul globular M15 per l'astrònom nord-americà Francis Pease; és una de les quatre descobertes fins a la data (2006) en un cúmul globular. Està situada a 21 h 29 m 59,38 s d'ascensió recta i +12º 10' 27,5" de declinació (2000.0).
Catalogada com una estrella per l'astrònom alemany Friedrich Kustner el 1921, telescòpicament apareix amb un diàmetre de només 2"; s'ha demostrat que està situada realment en M15, ja que es desplaça a la mateixa velocitat radial que el cúmul (se'ns aproxima a 140,6 km/s, una mica més de 506.100 km/h). Telescòpicament apareix com una diminuta taca borrosa tot just perceptible; és visible amb qualsevol telescopi a partir dels 150-200 mm d'obertura; degut al fet que està formada per gasos, és més perceptible si s'utilitza un filtre nebular. La seva magnitud en banda B (filtre blau) és igual a la 13,39, la magnitud en banda V (filtre verd) és 14,06; el seu índex de color B-V és igual a -0,67.
El telescopi espacial Hubble va realitzar el 1998 un estudi detallat de la nebulosa[6] i demostrà que les principals línies d'emissió estan produïdes per l'oxigen (O III), l'hidrogen (H Alfa) i el nitrogen (N II). L'estrella central, amb una temperatura pròxima a 40.000 K, va ejectar la nebulosa fa uns 4.000 anys.