Pellegrino Tibaldi
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1527  Puria (Itàlia) | ||
| Mort | 27 maig 1596 (68/69 anys) Milà (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | arquitecte, pintor | ||
| Moviment | Manierisme | ||
| Professors | Perino del Vaga | ||
| Alumnes | Domenico Tibaldi | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
.jpg)
Pellegrino Tibaldi, també conegut com Il Pellegrini, (Puria, Valsolda, 1527 - Milà, 1596) va ser un pintor i arquitecte italià que també treballà a Espanya
Formació a Bolonya
[modifica]Es va formar com pintor a Bolonya, a l'escola de Bartolommeo Ramenghi, també anomenat Bagnacavallo, i com arquitecte amb Giulio Romano i Sebastiano Serlio.
Roma
[modifica].jpg)
A Roma, entre 1547 i 1549, va conèixer l'obra de Michelangelo Buonarroti i d'artistes del Manierisme com Perin del Vaga.
Com a arquitecte alguns li atribueixen l'obra del palau i la capella dels Poggi a Bolonya. Treballà també com a enginyer militar a Ancona i a Ravenna.
Llombardia
[modifica]Posteriorment es traslladà a la Llombardia, on va rebre importants encàrrecs de Carles Borromeo: el Col·legi Borromeo de Pavia (1564) i a Milà, el pati de la Canònica dels Ordinaris de la Catedral (1565), l'església de Sant Fedele (1569), el temple octagonal de Sant Carles al Lazzaretto (1576-1592) i l'església de Sant Sebastià (1577).
Altres obres seves són la Basílica de Sant Gaudenzio a Novara, 1577; la façana de la Madonna dei Miracoli a Saronno, 1583 i el santuari de Rho, 1584). Segons Giorgio Vasari va emprar una "licenza... ordinata nella regola" ("llicència... ordenada de la regla"). La seva arquitectura es distingeix pregonament de la dels seus contemporanis, com per exemple, de la de Vignola.
Va ser nomenat arquitecte del Duomo de Milà, hi va fer el baptisteri, 1567.
Reclamat com a pintor pel rei Felip II, Tibaldi hi va fer una important obra al Monestir de l'Escorial, hi pintà els frescos del claustre i de la biblioteca (1588-1595).
-
Biblioteca de l'Escorial -
«Salomó d'Israel i la Reina de Saba», Biblioteca -
«Presentació de la Verge al Temple», claustre -
«El casament de la Verge», claustre -
«Jesús davant els doctors de la llei», claustre
Milà
[modifica]En els seus darrers anys per la catedral de Milà projectà una façana monumental amb columnes, estàtues i obeliscs que mai es va portar a terme.
