Peter Wittgenstein
El comte (des de 1834 príncep) Ludwig Adolph Peter (Piotr Khristiànovitx Wittgenstein) zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg, nascut el 6 de gener (17 de gener segons el calendari gregorià) a Nijin o Pereiàslav i mort l'11 de juny de 1843 a Lviv, llavors Imperi Austrohongarès) fou un mariscal de camp de l'exèrcit rus distingit pels seus serveis a les guerres napoleòniques.[1]
Orígens
[modifica]Nascut Comte Ludwig Adolf Peter de Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg, era descendent d'una família de comptes independents, la seu dels quals estava a Berleburg (actual Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya).
Carrera militar
[modifica]El 1793 fou ascendit a major del regiment ucraïnès de cavalleria lleugera. Va lluitar amb la unitat en la Insurrecció de Kościuszko. Ascendit a coronel en 1798, i promogut a major general 1799, el 1800 va prendre el comandament del Regiment d'Hússars Mariupolski.
El 1805, va lluitar a Austerlitz, el 1806 contra els turcs, i en 1807 contra Napoleó Bonaparte a Friedland i contra els suecs a Finlàndia.
A la guerra de 1812 va estar al comandament de l'ala dreta de l'exèrcit rus, que va dirigir a la Primera i Segona Batalla de Polotsk. Va ser la batalla que va decidir el destí de Sant Petersburg, i li va valer el títol de "Salvador de Sant Petersburg".[2] El tsar Alexandre el va condecorar amb l'Orde de Sant Jordi. Va tractar de combinar amb Pàvel Txitxàgov, a la batalla del Berézina, i més tard va combinar amb el cos de l'exèrcit prussià a les ordres de Ludwig Yorck von Wartenburg.
En la campanya de 1813, al gener, es va fer càrrec del comandament de l'exèrcit rus després de la mort de Mikhaïl Kutúzov, i va dirigir l'exèrcit rus a Lützen i Bautzen. Però després de les derrotes de la campanya de primavera, va lliurar aquest mandat i va dirigir un cos d'exèrcit durant la batalla de Dresden i la batalla de Leipzig.
En la campanya de 1814, va dirigir el Cos sisè sota les ordres de Schwarzenberg, i va ser greument ferit en Bar-sur-Aube.[3]
En 1823 va ser ascendit a mariscal de camp, i en 1828 va ser designat per comandar l'exèrcit rus en la guerra contra Turquia.[4] Però la mala salut aviat el va obligar a retirar-se. En 1834 el rei de Prússia li va donar el títol de Fürst (Príncep) zu Sayn-Wittgenstein.
Família
[modifica]
Els seus pares van ser el comte Cristià Lluís Casimir de Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg i la seva primera esposa la Comtessa Amalie Ludowika Finck von Finckenstein.
El 27 de juny 1798 es va casar amb la Comtessa Antonia Cäcilie Snarska i d'aquest matrimoni en naixeren 11 infants. Va morir l'11 de juny 1843 a Lemberg (actual Lviv), on va cuidar finques del seu fill Lev Petróvitx.
Condecoracions
[modifica]- Orde de Sant Andreu
- Orde de Sant Jordi (grau II, III i IV)
- Orde de Sant Vladimir
- Orde d'Alexandre Nevski
- Orde de Santa Anna
- Creu per la captura de Praga
- Espasa d'Or "per la seva valentia"(dos cops)
- Orde de l'Àguila Negra
- Orde de l'Àguila Roja
- Orde Militar de Maria Teresa
- Orde de la Fidelitat (Baden)
Referències
[modifica]- ↑ „Sayn-Wittgenstein-Berleburg, Christian Ludwig Casimir Graf zu“, a: Hessische Biografie (Estat: 12 març 2013)
- ↑ Peter Khristianovich[Enllaç no actiu] Napoleon.org
- ↑ http://www.napoleonsims.com/people/people.htm
- ↑ von Horsetzky, Adolf. A Short History of the Chief Campaigns in Europe Since 1792 (en anglès). John Murray, 1909, p. 271.
Enllaços externs
[modifica]
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
