Nom original | (fr) Pierre Méchain |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 16 agost 1744 Laon (França) |
Mort | 20 setembre 1804 (60 anys) Castelló de la Plana (Plana Alta) |
Causa de mort | Febre groga |
Director Observatori de París | |
1800 – 1804 ← Joseph Jêrôme Lalande – Jean-Baptiste Joseph Delambre → | |
Dades personals | |
Formació | École Nationale des Ponts et Chaussées |
Es coneix per | Mesura del meridià terrestre |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, geodèsia i astronomia |
Lloc de treball | París |
Ocupació | Astronomia Geodesia |
Organització | Arxiu de la Marina Francesa |
Membre de | |
Professors | Joseph Jêrôme Lalande |
Influències | |
Influències en | |
Company professional | Jean-Baptiste Joseph Delambre |
Família | |
Cònjuge | Barbe-Thérèse Marjou |
Fills | Jérôme Isaac Méchain |
Premis | |
Pierre François André Méchain, nascut a Laon el 16 d'agost de 1744 i mort a Castelló de la Plana (comarca de la Plana Alta) el 20 de setembre de 1804, va ser un astrònom i geògraf francès. Famós per haver descobert 8 cometes i 26 objectes astronòmics, així com per haver pres part en nombroses expedicions. Va col·laborar en els mesuraments sobre el metre amb el seu amic Delambre i amb el també amic i astrònom Charles Messier, amb qui va descobrir un gran nombre d'objectes del cel profund.[1]
Fill de l'arquitecte Pierre François Méchain, va ser inculcat a exercir la mateixa professió que el seu pare, per al que va estudiar matemàtiques i física, però a causa de problemes econòmics va haver d'abandonar els seus estudis. El seu talent va ser percebut per Joseph Lalande, que el va contractar com a assistent hidrogràfic del departament de mapes i gràfics de la Marina Francesa, en Versalles. El 4 de novembre de 1777 va contreure matrimoni amb Barbe Thérèse Marjou, i en 1777 van tenir un fill anomenat Jérôme Isaac, que també seria astrònom com el seu pare; un altre fill i una filla.
En 1782 és admès en l'Acadèmia de Ciències de França, on va ser l'encarregat del reconeixement del temps en 1788 i de diverses expedicions geodèsiques entre 1792 i 1795, any en què va entrar en el Bureau des Longituds encarregat d'establir el sistema mètric decimal.
També es va dedicar a investigar en el camp de l'astronomia, dedicant part de la seva vida a realitzar observacions astronòmiques detallades.
Va morir a Castelló de la Plana, el 20 de setembre de 1804, a la casa pairal de Fausto Vallés, Baró de la Pobla Tornesa, a causa del paludisme contret en els marenys del Puig, al nord de València, mentre es trobava a Espanya treballant en la mesura de l'arc de meridià Barcelona-Balears, sent enterrat en el Cementiri del Calvari, actualment el Parc Ribalta de la ciutat espanyola.
En 1774 es va trobar amb Charles Messier i ambdós van treballar a l'Hôtel de Cluny catalogant estrelles, durant el període de col·laboració dels dos astròms, Méchain descobria molts objectes que Messier posteriorment comprovava i catalogava. D'aquesta manera Messier va introduir els objectes següents descoberts per Méchain: M65, M66, M68, M72, M74, M75, M76, M77, M79, M94, M95, M104, M105, M106 i M107. Va participar en innombrables expedicions sobre la costa francesa i en 1774 va poder observar l'ocultació d'Aldebaran per la lluna; després d'això va presentar una memòria a l'acadèmia de ciències de París.
Méchain també va descobrir cometes, els seus primers van anar en 1781 i mitjançant els seus coneixements matemàtics poder calcular les seves òrbites. Aquesta activitat va ser intensa durant el període de 1532 a 1661. Alguns dels descobriments van ser assignats a altres astrònoms, tal va ser el descobriment del cometa Encke (redescobert anys després per Johann Encke).
En 1787 Méchain va col·laborar amb J.D. Cassini i Legendre en la mesura precisa de la longitud entre París i Greenwich. També va mesurar l'arc Dunkerque-Barcelona, juntament amb Jean-Baptiste Joseph Delambre per tal de determinar la mesura precisa del metre, però es va resistir i va trigar molt a comunicar els resultats a causa d'una anomalia que el feia dubtar de la veracitat dels càlculs.[2]
A la seva arribada a Castelló, es va incorporar a un gabinet local liderat per Fausto Vallés encarregat de fixar el meridià 0° de la Terra, a partir del qual naixeria el metre com a unitat de mesura.