Retrat de Pierre Gassendi datat el 1637 per Claude Mellan (1598-1688) que es conserva al Ermitage. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 gener 1592 Champtercier (Regne de França) |
Mort | 24 octubre 1655 (63 anys) París |
Sepultura | Saint-Nicolas-des-Champs 48° 51′ 55″ N, 2° 21′ 14″ E / 48.8653°N,2.3539°E |
Prepòsit Catedral de Digne | |
1634 – 1645 | |
Canonge Catedral de Digne | |
1614 – 1634 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat d'Avinyó (1612–1614) Universitat d'Ais (1609–1612) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | sacerdot catòlic (1617–), físic, teòleg, naturalista, escriptor, astròleg, astrònom, catedràtic, matemàtic, filòsof |
Ocupador | Collège de France, catedràtic (1645–1655) Universitat d'Ais, catedràtic (1617–1623) |
Professors | Philibert Fezaye (en) |
Alumnes | Jean Picard i François Bernier |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables |
Pierre Gassendi (Champtercier, 22 de gener de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655), va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del segle xvii.
Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat d'infant.[1]
De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat d'Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[2] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[3] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[4]
Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[5] La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.[6]
El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut. El 1648, en morir Mersenne, que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.
El 1650 encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que Blaise Pascal va demostrar la hipòtesi de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.[7]
És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme d'Epicur amb el pensament cristià.[8] Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileo Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[9] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.
Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè el seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[10] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus pirrònic.[11]
Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.
Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".