Pina de Montalgrao (es) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarca | Alt Palància | ||||
Capital | Pina de Montalgrao | ||||
Població humana | |||||
Població | 119 (2023) (3,77 hab./km²) | ||||
Gentilici | Pinenc, pinenca | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 31,6 km² | ||||
Altitud | 1.039 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sogorb | ||||
Dades històriques | |||||
Festa patronal | Verges de Gràcia i Vallada A partir del 8 de setembre | ||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | María Ángeles Murria Belmonte | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12429 | ||||
Codi INE | 12090 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12090 | ||||
Lloc web | pinademontalgrao.es… |
Pina (en castellà i oficialment, Pina de Montalgrao) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància. Limita amb Barraques, Benafer, Caudiel, El Toro i Viver, municipis de la mateixa comarca; i amb San Agustín (Terol). L'economia pinenca es basa en l'agricultura. El mes de febrer de 2007 la Generalitat Valenciana va aprovar la instal·lació d'un parc eòlic.[1]
La localitat està als vessants de la serra d'Espina, i per això presenta elevades altituds, entre les quals destaca el pic de Santa Bàrbara amb 1.405 m (la segona altura de la província de Castelló, i també anomenat Pina) o el Cerdaña, amb 1.229 m. No obstant això, el relleu no és tan abrupte com es podria esperar, ja que esta serra es troba sobre el Pla de Barraques, amb una altitud aproximada de mil metres sobre el nivell del mar, i per això gran part del terme es compon de planes i no presenta desnivells excessius.
Des de la denominació de Pinna de Jahya que li donaren els àrabs fins a l'actual nom de Pina de Montalgrao, el municipi ha rebut moltes denominacions i ha passat per moltes mans. Actualment, dins del seu terme municipal es conserva una torre ibera que dona fe que de la presència humana des del segle III aC, així com un escut àrab com a testimoni del domini musulmà. Segles més tard va passar a formar part de la baronia de Xèrica, encapçalada per un dels fills de Jaume I (1208-1276). La primera carta pobla coneguda és de 1260, i fon modificada posteriorment, cap al 1363, amb motiu de l'expulsió dels moros. El 4 de desembre de 1336 Pere de Xèrica, senyor vigent, va deixar Pina sota el domini de Xèrica amb jurisdicció civil i criminal sobre els cristians del lloc. Durant el segle XV fon possessió dels senyors Sarsuela; després va pertànyer a la Corona, al comte d'Aranda, i en 1560, de nou al patrimoni real com a poble lliure, però amb fur de València per renúncia expressa del poble al d'Aragó. Les guerres carlines, en les quals Pina estigué de part de don Carles, hi tingueren prou importància.
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
551 | 556 | 565 | 538 | 516 | 501 | 494 | 335 | 238 | 197 | 167 | 162 | 151 | 161 | 151 | 148 |
Des de 2007 l'alcaldessa de Pina és María Ángeles Murria Belmonte del Partit Popular (PP).[2]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Jesus Izquierdo Rico | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Ildefonso Ávila Moliner | CI | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Ildefonso Ávila Moliner | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Serafin Izquierdo Salvador | PP | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Serafin Izquierdo Salvador | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Benjamin Ibáñez | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Antonio Chaves Sánchez | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | María Ángeles Murria Belmonte | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | María Ángeles Murria Belmonte | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | María Ángeles Murria Belmonte | PP | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | María Ángeles Murria Belmonte | PP | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[2] |
Ha estat emmurallada en diferents períodes. Part dels seus materials provenen de l'antic castell.