El premi Médicis és un premi literari francès que s'atorga cada any al novembre. Va ser instituït el 1958 per Gala Barbisan i Jean-Pierre Giraudoux . Es concedeix a un autor novell o a un autor la fama del qual no es correspon encara amb el seu talent. El 1970 s'hi va afegir el premi Médicis Estranger. Des del 1985 es concedeix també el premi Médicis d'Assaig.
Any
Títol
Autor
1958
La Mise en scène
Claude Ollier
1959
Le Dîner en ville
Claude Mauriac
1960
John Perkins : suivi d'un scrupule
Henri Thomas
1961
Le Parc
Philippe Sollers
1962
Derrière la baignoire
Colette Audry
1963
Un chat qui aboie
Gérard Jarlot
1964
L'Opoponax
Monique Wittig
1965
La Rhubarbe
René-Victor Pilhes
1966
Une saison dans la vie d'Emmanuel
Marie-Claire Blais
1967
Histoire
Claude Simon
1968
Le Mendiant de Jérusalem
Élie Wiesel
1969
Dedans
Hélène Cixous
1970
Sélinonte ou la Chambre impériale
Camille Bourniquel
1971
L'Irrévolution
Pascal Lainé
1972
Le Tiers des étoiles
Maurice Clavel
1973
Paysage de fantaisie
Tony Duvert
1974
Porporino ou les Mystères de Naples
Dominique Fernandez
1975
Le Voyage à Naucratis
Jacques Almira
1976
Les États du désert
Marc Cholodenko
1977
L'Autre Amour
Michel Butel
1978
La Vie mode d'emploi [ 1]
Georges Perec
1979
La Nuit zoologique
Claude Durand
1980
Cabinet-portrait
Jean-Luc Benoziglio[ 2]
1981
L'Enfant d'Édouard
François-Olivier Rousseau
1982
L'Enfer et Cie
Jean-François Josselin
1983
Cherokee
Jean Echenoz
1984
Le Diable en tête
Bernard-Henri Lévy
1985
Naissance d'une passion
Michel Braudeau
1986
Les Funérailles de la Sardine
Pierre Combescot
1987
Les Éblouissements
Pierre Mertens
1988
La Porte du fond
Christiane Rochefort
1989
Le Livre brisé
Serge Doubrovsky
1990
Les Quartiers d'hiver
Jean-Noël Pancrazi
1991
La Dérive des sentiments
Yves Simon [ 3]
1992
Tlacuilo
Michel Rio
1993
Sa femme
Emmanuèle Bernheim
1994
Immobile dans le courant du fleuve
Yves Berger
1995 ex aequo
La Langue maternelle
Vassilis Alexakis
1995 ex aequo
Le Testament français
Andreï Makine
1996 ex aequo
Orlanda
Jacqueline Harpman
1996 ex aequo
L'Organisation
Jean Rolin
1997
Les Sept Noms du peintre
Philippe Le Guillou
1998
Le Loup mongol
Homéric[ 4]
1999
Mon grand appartement
Christian Oster
2000
Diabolus in musica
Yann Apperry
2001
Le Voyage en France
Benoît Duteurtre
2002
Pas un jour
Anne F. Garréta
2003
Quatre soldats
Hubert Mingarelli
2004
La Reine du silence
Marie Nimier
2005
Fuir
Jean-Philippe Toussaint
2006
Une promesse
Sorj Chalandon
2007
La Stratégie des antilopes [ 5]
Jean Hatzfeld
2008
Là où les tigres sont chez eux
Jean-Marie Blas de Roblès
2009
L'Énigme du retour
Dany Laferrière
2010
Naissance d'un pont
Maylis de Kerangal
2011
Ce qu'aimer veut dire
Mathieu Lindon
2012
Féerie générale
Emmanuelle Pireyre
2013
Il faut beaucoup aimer les hommes
Marie Darrieussecq
2014
Terminus radieux
Antoine Volodine
2015
Titus n'aimait pas Bérénice
Nathalie Azoulai
2016
Laëtitia ou la Fin des hommes [ 6]
Ivan Jablonka
2017
Tiens femme ta courone
Yannick Haenel
2018
Idiotie
Pierre Guyotat
2019
La Tentation
Luc Lang
2020
Le Coeur synthétique
Chloé Delaume
2021
Voyage dans l'Est
Christine Angot
2022
La Treizième Heure
Emmanuelle Bayamack-Tam
2023
Que notre joie demeure
Kevin Lambert
Guanyadors del premi Médicis estranger[ modifica ]
Guanyadors del premi Médicis d'Assaig[ modifica ]
↑ Versió catalana: La vida, manual d'ús , Barcelona: Proa , 1998. 638 p. Traducció d'Annie Bats i Ramon Lladó.
↑ El premi s'havia concedit primer a Jean Lahougue , per Comptine des Height , però el va rebutjar.
↑ Traducció catalana: Sentiments a la deriva . Lleida: Pagès , 2001. 246 p. Traducció: Amàlia Prat
↑ Traducció catalana: El llop mongol . Barcelona: Proa , 2000. 471 p. Traducció: Maria Ginés
↑ Versió catalana: L'estratègia dels antílops . Barcelona: Edicions 1984 , 2011. 243 p. Traducció: Lourdes Bigorra Cervelló.
↑ Hi ha traducció al català: "Laëtitia o La fi dels homes ". Ed. Anagrama, Barcelona 2017. Traducció de Marta Marfany Simó .
↑ Versió catalana: L'edat lírica [La vie est ailleurs] . Barcelona: Destino : 1996. 343 p. Traducció: Xavier Lloveras .
↑ Versió catalana: El quadern daurat , Barcelona: Edicions 62 , 2001. 971 p. Traducció: Víctor Compta.
↑ Versió catalana: El nom de la rosa . Barcelona: Destino, 1985. 572 p. Traducció: Josep Daurella.
↑ Versió catalana: Nocturn a l'India . Alzira : Bromera , 1992. 97 p. Traducció de Joan Francesc Mira .
↑ Versió catalana: Mestres antics: comèdia . Barcelona: Còmplices, 2011. 175 p. Traducció: Clara Formosa i Plans.
↑ Versió catalana: Leviatan . Barcelona: Edicions 62, 2000. 239 p. Traducció: Marc Rubió.
↑ Versió catalana: El fantasma d'Anil . Barcelona: Destino, 2001. 289 p. Traducció: Melcion Mateu i Adrover .
↑ Versió catalana: La marca de l'home . Barcelona: La Magrana , 2012. 116 p. Traducció: Xavier Pàmies .
↑ Versió catalana: Neu . Alzira: Bromera, 2011. 457 p. Traducció: Marta Pera i Cucurell.
↑ Versió catalana: Què és el què . Barcelona: Empúries , 2008. 543 p. Traducció: Albert Torrescasana.
↑ Versió catalana: Sukkwan Island . Barcelona: Empúries: 2012. 169 p. Traducció: Francesc Rovira.
↑ Versió catalana: Tota una vida . Barcelona: Edicions 62, 2010. 689 p. Traducció: Roser Lluch i Oms.
↑ Versió catalana: El lloro de Flaubert . Barcelona, Edicions 62 , 1995. 206 p. Traducció: Núria Ribera.
↑ Versió catalana: L'any del pensament màgic . Barcelona: RBA-La Magrana , 2007. 203 p. Traducció: Toni Cardona.
↑ Versió catalana: Temps de segona mà: la fi de l'home roig . Barcelona: Raig Verd , 2015. 538 p. Traducció: Marta Rebón .
↑ Comentari de Francesc Serés a El País el 23/12/2015 (http://cat.elpais.com/cat/2015/12/23/cultura/1450891189_697002.html ). [Consultat el 27/03/2016]