Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
|
|||||
_01.jpg)  | |||||
| Lema | Verum. Justum. Pulchrum. | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | acadèmia de ciències acadèmia nacional | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1857 | ||||
| Fundador | Isabel II d'Espanya | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Unió Acadèmica Internacional | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Juan Velarde Fuertes (2015–) | ||||
| Lloc web | racmyp.es | ||||
La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del reial decret del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya. La finalitat d'aquesta institució és la de "cultivar les ciències morals i polítiques".[1] L'objectiu perseguit va ser reunir entorn d'un model similar a l'inspirat per la Reial Acadèmia de la Història el moviment polític i social de l'època. Així es van incorporar membres destacats de l'època isabelina com el progressista Salustiano de Olózaga Almandoz o els més moderats Juan Bravo Murillo i Modesto Lafuente y Zamalloa, al costat d'investigadors de les ciències socials.
La Directiva de l'Acadèmia està composta per un President i cinc membres més que exerceixen les funcions executives i vetllen pel compliment dels Estatuts i el Reglament. La Junta la componen els acadèmics i les seves funcions són l'elecció de la Directiva i del President per un període de tres anys i distribuir els acadèmics en les comissions i seccions, que en 2006 eren les de Ciències Filosòfiques, Ciències Polítiques i Jurídiques, Ciències Socials i Ciències Econòmiques. A més de les permanents, l'Acadèmia pot crear comissions provisionals per a assumptes específics i posseeix una biblioteca amb més de cent mil volums. Es troba a Madrid, a la Casa y Torre de los Lujanes.
Al llarg de la seva història han estat membres de l'Acadèmia polítics i juristes com Francisco Martínez de la Rosa, Antonio Alcalá Galiano, Antonio Cánovas del Castillo, el Comte de Toreno, Julián Besteiro, Faustino Rodríguez-San Pedro, Manuel Fraga Iribarne, Manuel Jiménez de Parga, Gregorio Peces-Barba, i altres personalitats de distintes especialitats de les Ciències Socials com Antonio Cavanilles y Centi, Marcelino Menéndez y Pelayo, José Ortega y Gasset, Joaquín Ruiz-Giménez Cortés, Salvador de Madariaga o Enrique Fuentes Quintana.
Des de gener del 2015 està presidida per Juan Velarde Fuertes.
Acadèmics numeraris
[modifica](Dades d'agost 2015)[2]
Notes
[modifica]- ↑ Andreu Mas-Colell actualment n'és l'únic acadèmic supernumerari
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 229. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «Académicos Numerarios» (en castellà). Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. Arxivat de l'original el 9 de maig 2017. [Consulta: 11 agost 2015]. «Presenta algunes inconsistències de dates entre les fitxes individuals ("Académico desde") i les fitxes de les medalles ("Elegido el")!»
Bibliografia
[modifica]- Miguel Martorell Linares: De ciencias sociales y ángeles custodios: la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas en la guerra civil y la autarquía, Historia y Política, núm. 8, 2002/2, pp. 229–252.
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina oficial de l'Acadèmia.
- Estatuts de l'Acadèmia Arxivat 2006-06-25 a Wayback Machine..
