Sadr |
---|
Tipus | estrella variable, font d'infrarojos, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | F8Ib[1] |
---|
Constel·lació | Cigne |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Magnitud absoluta | −4,54 |
---|
Magnitud aparent (V) | 2,23 (banda V)[2] |
---|
Temperatura efectiva | 5.939 K[3] |
---|
Paral·laxi | 1,78 mas[4] |
---|
Moviment propi (declinació) | −0,91 mas/a [4] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 2,39 mas/a [4] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 15 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | −5,906 km/s[6] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 4 cm/s²[7] |
---|
Ascensió recta (α) | 20h 22m 13.7018s[4] |
---|
Declinació (δ) | 40° 15' 24.045''[4] |
---|
Metal·licitat | 0,04[3] |
---|
Lluminositat | 33.023 lluminositats solars |
---|
Edat estimada | 12 milions d'anys |
---|
Part de | Creu del Nord |
---|
|
|
Sadr (Gamma del Cigne / γ Cygni) és el segon estel més brillant de la constel·lació del Cigne després de Deneb (α Cygni). Situada al centre de l'asterisme de la Creu del Nord, la seva magnitud aparent és de +2,23. El seu nom prové de la paraula àrab صدر Sadr, "pit", paraula que dona nom a l'estrella Schedar (α Cassiopeiae). Es troba a uns 1500 anys llum de distància de la Terra.
Sadr és una estrella supergegant groga de tipus espectral F8 Ib, aproximadament 65.000 vegades més lluminosa que el Sol, la temperatura superficial és de 6500 K. D'acord amb la seva brillantor i temperatura, es pot estimar que en el moment del seu naixement la seva massa era unes 12 vegades més gran que la massa solar, la qual cosa la situa en el límit d'acabar els seus dies com una supernova. Al diagrama de Hertzsprung-Russell està situada prop de la regió on les estrelles es tornen inestables i comencen a prémer, variant en brillant. Encara que no és una estrella clarament variable, sembla prémer en una forma complexa amb un cicle de 74 dies.
Visualment localitzada en una complexa regió de la Via Làctia, apareix envoltada per la nebulosa d'emissió difusa IC 1.318, il·luminada per estrelles joves i calentes. No obstant això, Sadr no forma part de la nebulosa, ja que està a mig camí entre aquesta i la Terra, sent una estrella en primer pla. El cúmul obert NGC 6910, en el mateix camp visual, també es troba molt més distant.
- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Mario Perinotto «A catalogue of stellar rotational velocities» (en anglès). Contributi dell'Osservatorio Astrofisica dell'Universita di Padova in Asiago, 1970, pàg. 1.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ David L. Lambert «The abundances of carbon, nitrogen and oxygen in the atmospheres of Cepheid variables: evidence for helium enrichment» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 5-1981, pàg. 1018–1034. DOI: 10.1086/158879.