Samurai Champloo | |||
---|---|---|---|
Logotip de la sèrie | |||
サムライチャンプルー (Samurai Chanpurū) | |||
Gènere | Acció, Comèdia | ||
Anime | |||
Director | Shinichiro Watanabe | ||
Estudi | Manglobe | ||
Canal | Fuji TV | ||
| |||
Emissió | 19 de maig de 2004 – 19 de març de 2005 | ||
Episodis | 26 (Llista d'episodis) | ||
Manga | |||
Autor | Shinichiro Watanabe | ||
Il·lustrador | Masaru Gotsubo | ||
Editorial | Kadokawa Shoten | ||
Demografia | Shonen | ||
Revista | Shōnen Ace | ||
Publicació | 2 d'agost de 2004 – 29 d'octubre de 2004 | ||
Volums | 2 |
Imatges externes | |
---|---|
Portada |
Samurai Champloo (サムライチャンプルー, Samurai Chanpurū) és una sèrie d'anime dirigida per Shinichiro Watanabe i produïda pels estudis Manglobe. La sèrie està ambientada en el període Edo i, encara que no és un autèntic títol històric, oferix acció, aventura i comèdia barrejats amb una anacrònica música hip-hop. El terme champloo és una paraula d'Okinawa que significa barrejar.
Fuu és una noia de 15 anys, treballava en una casa de te fins que aquesta és destruïda després d'una violenta baralla a tres bandes entri Mugen el rodamón, Jin el samurai errant, i els guardaespatlles del fill del Daikan d'aquest poble. Al final del combat Mugen i Jin són arrestats per a ser executats l'endemà. Fuu els ajuda a escapar a canvi que l'ajudin a trobar el "samurai que fa olor de gira-sol". A pesar d'accedir al tracte, Mugen i Jin estan sempre intentant acabar l'un amb l'altre, en una rivalitat gairebé professional. Ambdós samurais tenen un passat borrós. La història narra els seus viatges entre senderes i passatges foscs, i com arreglen els embolics en els quals es fiquen.
Samurai Champloo barreja d'escenaris històrics del Període Edo amb estils moderns i referències. La sèrie es basa en fets reals del Japó en l'era Edo, com la Rebel·lió Shimabara («Unió blasmefa», «Encontre fugaç (1a part)»), l'exclusivitat neerlandesa en una època que l'edicte limita les relacions Exteriors del Japó («A la recerca del foraster»), les pintures Ukiyo-e («Anarquia artística»), i les versions en ficció de personatges de la vida real del període Edo; Mariya Enshirou i Miyamoto Musashi («Elegia de l'isolament (2a part)»). Incorpora diversos elements de la modernitat, especialment la cultura hip-hop, com el rap («Cançons de bressols pels perduts (1a part)»), graffiti («La guerra de les paraules»), bandits amb influències "gangstas" («Brivalls esgarriats (1a part)» i «Brivalls esgarriats (2a part)»), i la major part del disseny de Mugen, incloent-hi el seu estil de lluita influenciada pel breakdance.
Les partitures de Samurai Champloo està predominada per beats de hip-hop. A part de hip-hop, els anacronismes inclouen kamon semblances a Adidas i logotips de Converse, el beisbol («El blues de beisbol»), i referències als bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki («Col·lisions Còsmiques»).
Samurai Champloo es considera un exemple per als films i sèries del gènere "chanbara". El chanbara va ser usat als començaments de cinema japonès (quan la censura política de govern va pujar) com una manera d'expressar les crítiques socials. La paraula champloo ve de la paraula okinawenca chanpurū (com gōyā chanpurū, el plat okinawenc fregit que conté meló amarg). Chanpurū, simplement vol dir "barrejar". Per tant, el títol 'Samurai Champloo', pot ser traduït com "Barreja de Samurai".
La sèrie d'anime consta de 26 episodis de mitja hora de duració cadascun, dividits en dues temporades. Fou dirigida per Shinichiro Watanabe, produïda per Manglobe[1] i emesa per televisió per Fuji TV. La primera remesa de capítols fou estrenada el 19 de maig de 2004 fins al 9 de setembre del mateix any, mentre que la segona, el 22 de gener de 2005 fins al 18 de març del mateix any.
A Espanya, la sèrie fou emesa per Cuatro el 10 de febrer de 2006 i també fou distribuïda en DVD per Selecta Visión. A Catalunya, la sèrie d'anime fou estrenada el 20 d'abril de 2007[2] fins al 9 de novembre[3] del mateix any pel canal K3, reemetent-se posteriorment en diverses ocasions.