Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 juliol 1972 (52 anys) Madrid |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | productora de cinema, productora delegada |
Activitat | 1998 - |
Premis | |
| |
|
Sandra Hermida Muñiz (Madrid, 22 de juliol de 1972)[1] és una directora de producció i productora de cinema espanyola. Ha produït més de 30 pel·lícules nacionals i internacionals, com ara El alquimista impaciente (2002), L'orfenat (2007), The Impossible (2012) i Un monstre em ve a veure (2016).
Llicenciada en Imatge i So per la Universitat Complutense de Madrid,[2] Hermida va començar la seva carrera cinematogràfica l'any 1998 com a regidora en la pel·lícula La primera noche de mi vida, del director Miguel Albaladejo.[3] En 2000, va treballar com a cap de producció en la pel·lícula El otro barrio, dirigida per Salvador García.[4]
Ha estat directora de producció en nombroses pel·lícules com El alquimista impaciente de Patricia Ferreira,[5] El orfanato, Lo imposible i Un monstruo viene a verme,[6] del director Juan Antonio Bayona. Entre les seves pel·lícules, podem trobar nombrosos títols com Marrowbone, No llores, vuela, Carmina y amén, La torre de Suso, Retorno a Hansala, Dieta mediterránea, Spanish movie i Biutiful.[7]
A més, Hermida és cofundadora i directora de Colosé Produccions que va muntar en 2004 amb l'ajudant d'adreça Javier Soto.[8] Algunes de les pel·lícules produïdes per la seva empresa són: 9 días en Haití, curt documental d'Oxfam Intermón,[9] I hate New York[10] i Mirage.[11]
Any | Pel·lícula | Treball |
---|---|---|
2006 | La noche de los girasoles | Directora de producció |
2007 | L'orfenat | Directora de producció |
Any | Pel·lícula | Treball |
---|---|---|
2018 | Mirage | Productora executiva |
2018 | I hate New York | Productora |
2017 | El secreto de Marrowbone | Productora executiva |
2016 | Contratiempo | Productora |
2016 | Un monstre em ve a veure | Coproductora |
2016 | Petrona | Productora executiva |
2015 | 9 días en Haití | Productora executiva |
2014 | Autómata | Productora |
2014 | Carmina y amén | Productora executiva |
2014 | No llores, vuela | Productora executiva |
2012 | The Impossible | Productora executiva |
2012 | El escondite | Productora |
2011 | Promoción fantasma | Productora |
2011 | Entrevista | Productora |
2010 | Biutiful | Coproductora |
2009 | Spanish movie | Productora |
2009 | Garbo: el espía | Productora executiva |
2008 | No se preocupe | Productora |
2008 | Retorno a Hansala | Productora |
2008 | Las manos del pianista | Productora |
2008 | Dieta mediterránea | Productora ejecutivo |
2007 | La torre de Suso | Productora |
2007 | L'orfenat | Productora executiva |
2006 | Va a ser que nadie es perfecto | Productora |
2006 | La noche de los girasoles | Productora |
2006 | Amor en defensa propia | Productora |
2004 | Hipnos | Productora |
2003 | Las voces de la noche | Productora |
2003 | Los abajo firmantes | Productora |
2002 | El alquimista impaciente | Productora |
1999 | Famosos y familia | Productora |
En 2010, Hermida va guanyar el premi Goya a la millor pel·lícula documental per Garbo: el espía.[12] Posteriorment, va aconseguir altres tres premis Goya a la Millor Direcció de Producció per L'orfenat, The Impossible i Un monstre em ve a veure.[7] El 2013, va guanyar el premi "Outstanding Supporting Visual Effects in a Feature Motion Picture" de la Visual Effects Society per The Imposible.[13] El 2017 va guanyar el Gaudí a la millor direcció de producció per Un monstre em ve a veure.[14]
Categoria | Pel·lícula | Resultat | |
---|---|---|---|
2016 | Millor Direcció de Producció | Un monstre em ve a veure | Guanyadora |
2012 | Millor Direcció de Producció | The Impossible | Guanyadora |
2007 | Millor Direcció de Producció | L'orfenat | Guanyadora |