Tipus | barri administratiu de Barcelona | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Barcelona | |||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
Comarca | Barcelonès | |||
Municipi | Barcelona | |||
Districte | Sarrià - Sant Gervasi | |||
Població humana | ||||
Població | 24.769 (2021) (8.128,98 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 304,7 ha | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Lloc web | ajuntament.barcelona.cat… |
Sarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona. Fou vila independent del pla de Barcelona, documentada ja al segle x i fou l'última annexió municipal a Barcelona, el 1921, malgrat l'oposició dels sarrianencs.[1]
Alguns sectors de Sarrià són: Sarrià Vell, Santa Amèlia, Can Ponsich - Caputxins, Sagrat Cor - Can Caralleu i Can Pomaret - Peu del Funicular. Inicialment la vila fou una zona dedicada al sector agrícola, sobretot vinícola, però més tard va atreure famílies benestants. Hi ha una dita popular que ho reflecteix:
« | Sarrià: vents, torrents, torres i convents. | » |
Com a monuments destacats hi ha l'església de Sant Vicenç de Sarrià i l'edifici modernista del col·legi Sant Ignasi dels jesuïtes. L'església ja esmentada de Sarrià, dedicada a Sant Vicenç, ja fou citada el 980 i reedificada el 1379. El 1781 el mestre Josep Mas va construir l'edifici actual d'estil neoclàssic. La plaça de Sarrià, davant de l'església, va ser el cementiri del poble fins al 1850.[2]
El 1858 es va comunicar el poble amb Barcelona per mitjà del tren de Sarrià,[2] actualment una línia dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Un dels sarrianencs més universals és el poeta J.V. Foix, que tenia una pastisseria, encara existent, a la plaça de Sarrià.
Sarrià, que apareix esmentat per primer cop l'any 986 com a Sirriano,[3] fou la vila principal de l'antic municipi de Sarrià que, a més de la vila de Sarrià, incloïa el sector de Pedralbes i les Tres Torres, però que foren urbanitzats força més tard que la vila de Sarrià.