Guerres angloholandeses | |||
---|---|---|---|
Atac holandès en el Medway, pintura de Pieter Cornelisz van Soest cap a 1667 | |||
Tipus | guerra | ||
Data | 4 de març de 1665 - 31 de juliol de 1667 | ||
Lloc | Mar del Nord | ||
Resultat | Victòria holandesa i Tractat de Breda | ||
Conseqüència | Tractat de Breda | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La Segona Guerra Anglo-Neerlandesa va ser un conflicte armat sostingut entre Anglaterra i les Províncies Unides (aproximadament els Països Baixos) des del 4 de març de 1665 fins al 31 de juliol de 1667. Anglaterra tractava de trencar el domini neerlandès sobre el comerç mundial. Va ser la continuació de la Primera Guerra Anglo-neerlandesa que va acabar amb la victòria anglesa en la batalla de Scheveningen l'agost de 1653. La segona guerra anglo-neerlandesa després d'una primera etapa de domini anglès va acabar amb la victòria de les Províncies Unides.
El 1661 Carles II d'Anglaterra va contraure matrimoni amb Caterina de Bragança. La princesa aportava com a dot Bombai i Tànger, amb la influència sobre l'imperi portuguès de l'època.
Les batalles van tenir lloc al Mar del Nord, el canal de la Mànega, els Països Baixos i Dinamarca-Noruega.
El de març de 1665 la Companyia d'Aventurers Reials a l'Àfrica ataca dos combois de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals al Canal de la Mànega i això desencadena la guerra[1] entre Anglaterra i la República de les Províncies Unides. L'almirall holandès Ruyter obtingué una gran victòria en la batalla dels quatre dies mentre a Londres es declarava la pesta seguida per un gran incendi l'any següent. Ruyter bombardejà a través del riu anglès Tàmesi les seves riberes. El tractat de Breda[2] va ratificar la victòria neerlandesa però Anglaterra conservà l'Acta de Navegació atenuada.