Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 febrer 1973 (51 anys) Krasnodar (Rússia) |
Activitat | |
Ocupació | jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Països Baixos Unió Soviètica Rússia |
Esport | escacs |
Títol d'escaquista | Mestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1989) Mestre Internacional d'escacs (1990) Gran Mestre Internacional (1991) |
Punts Elo (màx.) | 2.699 (2005)< |
Identificador FIDE | 1008013 |
Participà en | |
2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 |
2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 |
2004 | Olimpíada d'escacs de 2004 |
2002 | Olimpíada d'escacs de 2002 |
2000 | Olimpíada d'escacs de 2000 |
1994 | Olimpíada d'escacs de 1994 |
|
Serguei Tiviàkov (en rus: Сергей Николаевич Тивяков); (nascut el 14 de febrer de 1973 a Krasnodar, RSFS de Rússia), és un jugador d'escacs neerlandès, que té el títol de Gran Mestre des de 1991. Ha estat Campió del món Sub-16 i Sub-19, dos cops Campió dels Països Baixos, i un cop Campió d'Europa (2008).[1]
A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2567 punts, cosa que en feia el jugador número 10 (en actiu) dels Països Baixos,[2] i el 353è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2699 punts, a la llista d'octubre de 2005 (posició 21 al rànquing mundial).[3]
Tiviàkov va néixer a Krasnodar, actualment Rússia, (llavors Unió Soviètica), i va aprendre a jugar als escacs als cinc anys. Va graduar-se en economia per la Universitat de Krasnodar, el 1995. Posteriorment, va emigrar als Països Baixos, el 1997, on s'establí a Groningen. Actualment, disputa les competicions internacionals sota bandera neerlandesa.
Va destacar en etapa juvenil, quan va guanyar el Campionat del món Sub-16 a Aguadilla el 1989, i posteriorment, el Campionat del món Sub-18 a Singapur el 1990.[1][4]
El 1999 empatà als llocs 1r–5è amb Mikhaïl Gurévitx, Aleksandar Berelovich, Leonid Gofshtein i Rustam Kassimdjanov al torneig obert de Hoogeveen.[5] El millor any de la seva carrera fou el 2005, quan a banda de formar part de l'equip neerlandès que va guanyar el XV Campionat d'Europa per equips,[6] va tenir grans actuacions en torneigs, com el seu 8½/9 al Gausdal Classics (que guanyà per davant de Kaido Külaots i Oleg Kornéiev),[7] o 8/9 a Neiva, Columbia. Aquestes victòries van fer que el seu Elo s'incrementés en gairebé 100 punts, i que arribés a tenir un rating de 2699 punts a la llista d'Elo de la FIDE d'octubre de 2005, el màxim de la seva carrera.[1] A finals d'any, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on va tenir una actuació raonable, tot i que fou eliminat en tercera ronda (setzens de final) per Konstantín Sakàiev.[8][9][10]
Tiviàkov va guanyar el Campionat d'escacs dels Països Baixos en dues ocasions, els anys 2006 i 2007.[11] A l'edició del 2006, s'hi va imposar amb una puntuació excel·lent de 9/11, acabant un punt i mig per sobre d'Ivan Sokolov.[1] També el 2006 empatà al primer lloc a l'obert de Banyoles (el campió fou Víktor Kortxnoi).[12]
El 2008, a Plòvdiv, va guanyar el Campionat d'Europa individual amb 8½/11 punts, per davant de Serguei Movsesian (2n) i de Serguei Vólkov (3r).[13][14]
El 2009 va guanyar el 13è Torneig Unive a Hoogeveen,[15] i va empatar als llocs 2n–4t amb Alexey Korotylev i Viorel Iordăchescu a l'obert de Moscou (el campió fou Alexander Onischuk).[16] El maig de 2010 participà en el fort II Union Memorial celebrat a Lublin, tot i que hi va tenir una mala actuació, i hi fou 8è (el campió fou Bartłomiej Macieja).[17] El 2011 fou primer al Fagernes Chess Festival, un torneig per celebrar els 100 anys de la Federació Noruega d'Escacs.[18] També el 2011 empatà als llocs 1r–4t amb Qadir Huseynov, Ievgueni Gléizerov i Merab Gagunaixvili al fort 19è torneig obert Fajr, a l'Iran.[19]
El 2014 va guanyar el campionat d'escacs obert del Canadà a Mont-real (superant per desempat Armageddon a Robin van Kampen i Ehsan Ghaem-Maghami)[20]
En Tiviàkov va participar per primer cop a les Olimpíades d'escacs representant l'equip de Rússia, a l'edició de Moscou 1994, en la qual els russos, amb un equip extraordinari encapçalat per Kaspàrov i Kràmnik van guanyar la medalla d'or.[21] Des de llavors, ha representat l'equip dels Països Baixos, en quatre olimpíades més, entre els anys 2000 i 2006, amb un resultats globals de (+14 =33 -2)[22] (un 62,2% dels punts).[23]
També ha participat, representant els Països Baixos, en cinc Campionats d'Europa per equips entre els anys 2001 i 2005, on hi ha guanyat tres medalles (dues per equips i una d'individual), i hi ha fet un total de 23½ punts de 41 partides, un 57,3%. A l'edició de 1991 hi va fer un impressionant percentatge del 77,8%.[24]
Any | Olimpíada[25] | Ciutat | Elo propi | Tauler | Partides | Guanyades | Taules | Perdudes | % | Posició indiv. |
Posició equip |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1994 | XXXI Olimpíada | Moscou | 2640 | 1r suplent RUS | 9 | 5 | 3 | 1 | 72,2% | 6 | |
2000 | XXXIV Olimpíada | Istanbul | 2606 | 3r PPBB | 5 | 2 | 3 | 0 | 70,0% | 0 | 33 |
2002 | XXXV Olimpíada | Bled | 2631 | 3r PPBB | 13 | 3 | 10 | 0 | 61,5% | 25 | 6 |
2004 | XXXVI Olimpíada | Calvià | 2617 | 3r PPBB | 11 | 1 | 9 | 1 | 50,0% | 63 | 8 |
2006 | XXXVII Olimpíada | Torí | 2669 | 2n PPBB | 11 | 3 | 8 | 0 | 63,6% | 21 | 12 |
Any | Europeu[25] | Ciutat | Elo propi | Tauler | Partides | Guanyades | Taules | Perdudes | % | Posició indiv. |
Posició equip |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1999 | XII Europeu per equips[26] | Batumi[27] | 2611 | 4t | 7 | 1 | 3 | 3 | 35,7% | 29 | 11 |
2001 | XIII Europeu per equips[28] | Lleó[29] | 2599 | 3r | 9 | 5 | 4 | 0 | 77,8% | ||
2003 | XIV Europeu per equips[30] | Plòvdiv[31] | 2601 | 2n | 8 | 3 | 3 | 2 | 56,3% | 11 | 13 |
2005 | XV Europeu per equips[32] | Goteborg[33] | 2678 | 3r | 8 | 2 | 6 | 0 | 62,5% | 6 | |
2007 | XVI Europeu per equips[34] | Heraklion[35] | 2643 | 1r | 9 | 2 | 5 | 2 | 50,0% | 14 | 19 |
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Aleksei Xírov |
Campió del món Sub-16 1989 |
Succeït per: Konstantín Sakàiev |
Precedit per: Vladímir Akopian |
Campió del món Sub-18 1990 |
Succeït per: Vladímir Kràmnik |
Precedit per: Vladislav Tkatxov |
Campió d'Europa d'escacs 2008 |
Succeït per: Evgeni Tomaxevski |
Precedit per: Loek van Wely |
Campió dels Països Baixos 2006-2007 |
Succeït per: Jan Smeets |