Silvestre de Sacy

Silvestre de Sacy

Nom original	(fr) Antoine Isaac Silvestre de Sacy
Biografia
Naixement	Antoine-Isaac, baró Silvestre de Sacy 21 setembre 1758 París
Mort	21 febrer 1838 (79 anys) París
Secrétaire perpétuel de l'Académie des inscriptions et belles-lettres ^(fr)
1833 – 1838 ← Bon-Joseph Dacier – Pierre-Claude-François Daunou →
Par de França
1832 – 1838
Administrateur de l'école des langues orientales ^(fr)
1824 – 1838 ← Louis-Mathieu Langlès – Pierre Amédée Jaubert →
Director of the Collège de France ^(en)
1824 – 1838 ← Louis Lefèvre-Gineau – Louis Jacques Thénard →
Député au Corps législatif ^(en)
1808 – 1814 Circumscripció electoral: París
Dades personals
Nacionalitat	França
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	Lingüista i orientalista
Ocupador	Collège de France, Director of the Collège de France ^(en) (1824–1838) Collège de France, catedràtic (1806–1838) École nationale des langues orientales vivantes, catedràtic (1795–1838)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1813–) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (académicien) (1795–1838) Acadèmia Prussiana de les Ciències American Antiquarian Society Acadèmia de Ciències de Rússia Société asiatique Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Bavaresa de Ciències
Moviment	Comparatism ^(en)
Professors	George François Berthereau
Alumnes	Joseph Toussaint Reinaud
Nom de ploma	S. de S.
Obra
Estudiant doctoral	Jean-François Champollion
Altres
Títol	Baró
Fills	Ustazade Silvestre de Sacy
Premis
Gran Oficial de la Legió d'Honor

Antoine-Isaac, baró Silvestre de Sacy (21 de març de 1758 - 21 de febrer de 1838) fou un lingüista i orientalista francès, pare d'Ustazade Silvestre de Sacy.

Biografia

Fill d'un notari parisenc d'origen jansenista que morí jove, de manera que l'educació del fill recaigué sobre la mare.

Estudiant de llengües semítiques, el 1795 fou nomenat professor de llengua àrab a la recentment creada École spéciale de langues orientales vivantes, on va fer de mestre amb alumnes provinents de tota Europa, com el francès Jean François Champollion, els alemanys Heinrich Leberecht Fleischer i Johann Gustav Stickel, el suec Johan David Åkerblad, o l'espanyol Pascual de Gayangos y Arce. Fruit d'aquesta activitat didàctica va publicar els treballs Chrestomatie Arabe (3 vols., 1806), Grammarie Arabe (1810) i Anthologie grammaticale (1829).

El 1806 va ser nomenat a més professor de llengua persa. Nomenat baró el 1813, el 1815 va ser nomenat rector de la Universitat de París i, durant la segona restauració, va tenir un paper actiu en la comissió d'instrucció pública. El 1822 va ser membre fundador, conjuntament amb Jean-Pierre Abel-Rémusat, de la Société asiatique. Des de 1832 va ser secretari perpetu de l'Acadèmia d'Inscripcions. Aquell mateix any va ser nomenat par de França.

Obra

Els seus primers treballs com a lingüista i orientalista les va realitzar sobre inscripcions Pahlavi dels Reis sassànides el 1791. Durant aquests anys va començar també els seus estudis sobre la religió dels drusos, però els resultats finals de les seves investigacions només es van publicar pòstumament i incomplets, Exposé de la religion des Druzes (2 vols, 1838).

Entre les seves obres destaquen també la seva Calila et Dimna, (1816).

Obres Originals

• Mémoires sur l'histoire des Arabes avant Mahomet, París, 1785
• Mémoires sur diverses antiquites de la Perse, París, 1793
• Principes de Grammaire générale, mis à la portée des enfans, et propres à servir d'introduction à l'étude de toutes les langues, París, 1799, 8a reimp. 1852 [1]
• Chrestomathie arabe, ou extraits de divers écrivains arabes : tant en prose qu’en vers, à l'usage des élèves de l'École spéciale des Langues Orientales vivantes, 3 volums, París, 1806; 2a ed. 1826
• Grammaire arabe à l'usage des élèves de l'École Spéciale des Langues Orientales Vivantes : avec figures, 2 volumes, París, 1810; 2a ed. 1831
• Mémoire sur les monuments de Kirmanshah ou Bisutun, París, 1815
• Mémoires d'histoire et de littérature orientales, París, 1818 (Conté el famós article «Mémoire sur la dynastie des Assassins et sur l'étymologie de leur nom», p. 322-403
• Anthologie grammaticale arabe, ou morceaux choisis de divers grammairiens et scholiastes arabes …, París, 1829
• Exposé de la religion des Druzes, 2 volums, París, 1838

Traduccions (selecció)

• Mīr Ḫwānd, Histoire des Rois de Perse de la Dynastie des Sassanides, 1793
• Aḥmad Ibn-Alī al-Maqrīzī, Traité des monnoies Musulmanes, 1797
• Abd-al-Laṭīf al-Baġdādī, Relation arabe sur l'Égypte, Paris, 1810
• Bīdpāī, Calila et Dimna ou fables de Bidpai, 1816
• Farīd-ad-Dīn 'Attar, Pend-Nameh : ou Le Livre des conseils, trad. et publié par Silvestre de Sacy, Paris, Debure, 1819
• Al-Qāsim Ibn-Alī al-Ḥarīrī, Les séances de Hariri, Paris, 1822
• Ǵāmi, Nūr-ad-Dīn Abd-ar-Rahmān, Vie des Soufis ou les haleines de la familiarité, Paris, Imprimerie royale, 1831
• Yehûdā Ben-Šelomo al-Ḥarîzî, Extrait du Séfer Tahkémoni, 1833