Soil Moisture and Ocean Salinity satellite

Infotaula vol espacialSoil Moisture and Ocean Salinity satellite
Tipus de missiósatèl·lit d'observació terrestre Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Europea Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2009-059A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT36036 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Model de satèl·litPROTEUS (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantAlcatel Space (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa
658 kg

630 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions2,3 (diàmetre) × 2,4 (alçària) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data2 novembre 2009
LlocPlataforma 133, cosmòdrom de Plessetsk Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentRockot Modifica el valor a Wikidata
ContractistaEurockot Launch Services Modifica el valor a Wikidata
Living Planet Programme Modifica el valor a Wikidata

La missió SMOS, acrònim en (anglès) de Soil Moisture and Ocean Salinity satellite, en (català) "Satèl·lit d'humitat terrestre i salinitat en els oceans" es va crear per proveir, des de l'espai, dades més precises sobre la humitat del sòl i la salinitat en els oceans terrestres.[1][2] El Soil Moisture and Ocean Salinity Satellite (SMOS) és una part del Living Planet Programme de la ESA.[3] A més, un altre dels objectius del satèl·lit és facilitar una millor predicció de condicions climàtiques extremes, registrant dades sobre l'acumulació de gel i neu. El projecte compta amb instruments més moderns amb l'esperança de recopilar informació més precisa. El satèl·lit es va llançar amb èxit el 2 de novembre de 2009.[4]

Mesures de caràcter de la humitat del sòl i de la salinitat dels oceans són importants per entendre millor el clima i els cicles hidrològics de la Terra. Encara no existia un registre complet sobre la humitat terrestre i la salinitat dels oceans. Els satèl·lits en òrbita de la NASA han proporcionat informació per als projectes de models computacionals, com ara el GEWEX. La humitat terrestre s'usa de forma regular en els models utilitzats per pronosticar el temps. A més, l'exactitud de la humitat terrestre pot ajudar a entendre millor el resultat de les collites en regions geogràfiques més àmplies[5] Gràcies a projectes d'aquest tipus s'ha arribat a la conclusiónd i que la humitat terrestre va ser un dels prerequisits de la Gran Inundació de 1993 (Alt Mississipi, Baix Missuouri, i Alt dels Rius Vermells).[6]

El projecte va ser proposat per CESBIO a la Earth Explore Opportunity Missions el novembre de 1998. El 2004 el projecte va superar la fase "C/D" de l'ESA.[7] Després de diversos retards, es va anunciar que el llançament definitiu seria el 2 de novembre de 2009 a les 01:50 UTC des del Cosmòdrom de Plessetsk en una llançadora Rockot.[8][9]

Importància i desenvolupament

[modifica]

La humitat terrestre és un important aspecte climàtic i, per tant, de rellevància per al pronòstic del temps. Algunes plantes, com els arbres, transpiren aigua des profunditats superiors a un metre. Un satèl·lit com el SMOS només pot esbrinar el contingut d'aigua a pocs centímetres de profunditat, però, servint-se de mesuraments repetitives al llarg del dia, es pot extrapolar el contingut d'aigua a la Terra. Aquests càlculs es basen en les diferències d'humitat des de l'alba fins a la posta de sol.[1][2] Els investigadors del projecte SMOS de l'ESA esperen treballar amb agricultors repartits per tot el món, incloent també científics de la USDA en el Mig Oest nord-americà amb el propòsit d'usar aquesta regió per calibrar les estimacions d'humitat terrestre.[5] L'objectiu de la missió SMOS és controlar la humitat de la superfície de la Terra amb una exactitud del 4% (at 35-50 km resolució òptica).[7] Aquest aspecte és responsabilitat del projecte Hydros. El projecte Aquarius tractarà de controlar la salinitat de la superfície del mar amb una exactitud de 0.1 psu (a una mitjana d'entre 10 i 30 dies i una resolució òptica de 200 km x 200 km).[7][10]

Instruments

[modifica]

La unitat SMOS comptarà amb un instrument capaç de mesurar tant la humitat terrestre com la salinitat dels mars. Un nou instrument, denominat MIRAS s'ha desenvolupat per a aquest satèl·lit.[10] Aquest instrument crea imatges de radiació emeses en la banda Banda L de microones (1.4 GHz). MIRAS és un radiòmetre interferomètric en forma de Y en 2-D.[3][11] En primer lloc mesurarà els camps de temperatura de brillantor a partir d'entre 3 i 5 cm d'humitat terrestres[12] i la salinitat superficial de la mar s'establiran com level 2 products. Aquest dispositiu proporciona informació sobre salinitat oceànica i humitat terrestre amb una precisió capaç de detectar 0,1 grams de sal en un litre d'aigua i fins a una cullerada d'aigua barrejada amb un grapat de terra. És el primer artefacte d'aquest tipus enviat a l'espai i ha estat liderat pel consorci espanyol que dirigeix EADS/CASA. El MIRAS compta amb 69 petites antenes receptores repartides per tres braços que es desplegaran una vegada que el satèl·lit estigui en òrbita, abastant un diàmetre de vuit metres.[9]

Plataforma i llançament

[modifica]
Rockot, el transportador de l'SMOS.

El satèl·lit SMOS, fou transportant per Proteus (fabricat per CNES-Alcatel Space), una petita plataforma (1 m³). El Proteus s'ha consolidat com un "bus espacial" en moltes missions. El satèl·lit serà llançat a una òrbita a una distància de 763 km sobre la terra mitjançant el "Rockot", un míssil balístic intercontinental (ICBM) rus del tipus SS-19 des de la llançadora del Cosmòdrom de Plessetsk, al nord de Rússia.[1] SMOS va ser posat en òrbita juntament amb el satèl·lit Proba-2, de caràcter tecnològic.[13]

Operacions i activitat a la Terra

[modifica]

El Satellite Operations Ground Segment del CNES (Tolosa, França) operarà l'aeronau amb telecomunicacions de la base de banda S de la ESA (Kiruna, Suècia). El processament de dades realitzat a la Terra, concretament des de l'estació de seguiment de satèl·lits ESAC de Villanueva de la Cañada, Espanya processà les dades SMOS (banda X). El processament a alt de nivell de la informació recopilada és realitzat per científics de forma global.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 SMOS Project Team, The Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) Mission Arxivat 2006-05-06 a Wayback Machine. European Space Agency
  2. ↑ 2,0 2,1 SMOS Special Issue of ESA Bulletin ESA Bulletin Special Issue 137, febrer de 2009
  3. ↑ 3,0 3,1 ESA s water mission SMOS European Space Agency
  4. ↑ Llancen l'SMOS, el satèl·lit europeu que vigilarà l'aigua de la Terra
  5. ↑ 5,0 5,1 htm How Dry We Are: European Space Agency To Test Earth s Soil Moisture Via Satellite[Enllaç no actiu]-Science News, Science Daily
  6. ↑ GEWEX Phase I Overview Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine. GEWEX, WCRP
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 The Living Planet Program Soil Moisture and Ocean Salinity (MIRAS on RAMSES) Mission SMOS at Centre d'Etudes Spatailes de la Biosphere (CESBIO)
  8. ↑ «SMOS launch nearing : Mitjana Day at AQUESTA / ESRIN» (en anglès). ESA, 09-10-2009. [Consulta: 11 octubre 2009].
  9. ↑ 9,0 9,1 «El SMOS, el satèl·lit que vigilarà l'aigua» (en espanyol). El Món, 01-11-2009. [Consulta: 1r novembre 2009].
  10. ↑ 10,0 10,1 Mecklenburg S, Kerr I, Font J and Hahne A. = The Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) Mission - An overview. Geophysical Research Abstracts, Vol 10, 2008,
  11. ↑ MIRAS és l'acrònim anglès de Microwave Imaging Radiometer with Aperture Synthesis)
  12. ↑ Kerr, IH «Soil Moisture retrieval from space: the Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) mission». Geoscience and Remote Sensing, IEEE Transactions on, 39, August 2001, pàg. 1729-1735. DOI: 10.1109/36.942551.
  13. ↑ ESA's SMOS Mission to be launched in July 2009 from Plesetsk Arxivat 2009-01-26 a Wayback Machine. The Rockot Missions. Eurolaunch Launch Service Provider

Enllaços externs

[modifica]