Algunes espècies es reprodueixen al llarg de tot l'any (ja sigui a prop de la costa o fins a 100 km a alta mar), principalment del juliol al maig (la mar Negra), del desembre a l'abril (la Mediterrània), de l'abril a l'agost (l'oceà Atlàntic i la mar Bàltica) i el gener al Canal de la Mànega.[4]
↑Hector, J., 1872. Notes on the edible fishes of New Zealand. Colonial Museum and Geological Survey Department, Wellington. Edible Fishes New Zealand: 97-133, Pls. 1-12.
↑Jenyns, L., 1840-1842. Fish. A: The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. Londres: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle: i-xvi + 1-172, Pls. 1-29.
↑Klunzinger, C. B., 1879. Die v. Müller'sche Sammlung Australischer Fische. Anz. Akad. Wiss. Wien v. 16 (núm. 22): 254-261.
↑Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1847. Histoire naturelle des poissons. Tome vingtième. Livre vingt et unième. De la famille des Clupéoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 20: i-xviii + 1 p. + 1-472, Pls. 591-606.
↑Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
Whitehead, P. J. P., 1964. A new genus and subgenus of clupeid fishes and notes on the genera Clupea, Sprattus and Clupeonella. Ann. Mag. nat. Hist., (13) 7: 321-330, 2 fig.