Szolem Mandelbrojt

Szolem Mandelbrojt

(1941)
Biografia
Naixement	20 gener 1899 Varsòvia (Polònia)
Mort	23 setembre 1983 (84 anys) 14è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri Nou de Neuilly-sur-Seine, Div. 1a Num. 2 ^48° 53′ 37″ N, 2° 14′ 05″ E / 48.893567°N,2.234614°E / 48.893567; 2.234614
President Société Mathématique de France
← Marie-Louise Dubreil-Jacotin – Jean Leray →
Dades personals
Residència	Polònia Estats Units d'Amèrica França
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de París - Sorbonne (1920–1923) Universitat de Khàrkiv (1919–1920) Universitat de Varsòvia (1917–1919)
Tesi acadèmica	Sur les séries de Taylor qui présentent des lacunes  (1923 )
Director de tesi	Jacques Hadamard
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, catedràtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Rice (1940–1944) Collège de France, catedràtic (1938–1972) Universitat de Lilla (1930–1938)
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	John Jay Gergen, George Piranian, Schmuel Agmon, Jean-Pierre Kahane, Paul Malliavin, Hugh D. Brunk, Jamil Ahmad Siddiqi, Vincent Cowling, Guy Johnson, Jr., Horace P. Flatt, Thomas Muir Gallie, Jr., Royal W. Randall Jr., Martin Wright, Yitzhak Katznelson i Hans Reiter
Família
Cònjuge	Gladys Manuelle Grunwald
Pares	Chlama Mandelbrojt i Mirka Rabinowicz
Parents	Benoît Mandelbrot, nebot
Premis
(1965)  Medalla Émile Picard (1964)  Oficial de la Legió d'Honor (1960)  Premi de l'Estat (1948)  Cavaller de la Legió d'Honor (1945)  Premi Petit d'Ormoy, Carrière, Thébault (1938)  Premi Poncelet (1933)  Premi Bordin (1928)  Cours Peccot (1928)  Premi Francoeur

Szolem Mandelbrojt (Varsòvia, 20 de gener de 1899 - 14è districte de París, 23 de setembre de 1983) va ser un matemàtic francès d'origen jueu polonès.

Vida

Nascut a Varsòvia, quan encara formava part de l'Imperi Rus de família jueva procedent de Lituània, va estudiar a les universitats de Varsòvia i de Khàrkiv (avui Ucraïna) on va conèixer Serguei Bernstein.

El 1920 es trasllada a París on continua els seus estudis amb Lebesgue, Hadamard i Montel al Collège de France. El 1923 obté el doctorat amb una tesi dirigida per Hadamard amb qui publica conjuntament La série de Taylor et son prolongement analytique, una monografia sobre anàlisi clàssica que havia estudiat pel seu doctorat. En els anys següents farà algunes estances de recerca a Roma on coincidirà amb André Weil.^[1]

El 1926, després d'obtenir la ciutadania francesa i casar-se, se'n va com a professor a la Universitat de Rice (Texas), però torna l'any següent a la Universitat de Lilla.

El 1929 passa a la Universitat de Clermont-Ferrand on coneixerà René de Possel amb qui freqüentarà els seminaris de Poincaré a París dels que sorgirà el nucli fundador de N. Bourbaki, del que formarà part com a membre de més edat.^[2] La seva permanència al grup serà curta per la seva marxa als Estats Units.

El 1938 és nomenat professor al Collège de France, però la caiguda de França en mans dels nazis, l'obliga a emigrar, ja que és jueu, tornant a la Universitat de Rice. En finalitzar la Segona Guerra Mundial torna a la seva càtedra del Collège de France, encara que continuarà la seva col·laboració amb la Universitat de Rice.

El 1972 es va jubilar del Collège de France. En els seus darrers anys es va dedicar a la publicació de les obres de Jacques Hadamard (1968) i un llibre sobre la seva vida i obra (1969).

És oncle del també conegut matemàtic Benoit Mandelbrot “pare dels fractals”. En morir, el 1983, va ser enterrat al mausoleu de la família de la seva dona, els Grunwaldt, al cementiri nou de Neuilly, dissenyat per l'arquitecte Hector Guimard.

Principals Obres

• 1927. Modern researches on the singularities of functions defined by Taylor's series
• 1935. Séries de Fourier et classes quasi-analytiques de fonctions
• 1942. Analytic functions and classes of infinitely differentiable functions
• 1952. Séries adhérentes, régularisation des suites, applications
• 1958. Composition theorems
• 1969. Séries de Dirichlet. Principes et méthodes

Referències

1. Aczel, pàgina 28
2. Era l'únic membre que no procedia de l'ENS. Mashaal, pàgina 6.

Bibliografia

• Aczel, Amir D. The Artist and the Mathematician: The story of Nicolas Bourbaki, the genius mathematician who never existed. Avalon Publishing. New York, 2006. ISBN 978-1-56858-359-4. (anglès)
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Charle, Christophe; Telkès, Eva. «54. Mandelbrojt (Szolem) [note biographique]». A: Les professeurs du Collège de France – Dictionnaire biographique 1901-1939 (en francès). Institut national de recherche pédagogique, 1988, p. 149-151. ISBN 978-2-7342-0188-5. 
• Mashaal, Maurice. Bourbaki A Secret Society of Mathematicians. American Mathematical Society, 2006. ISBN 0-8218-3967-5. (anglès)
• Rasmussen, Anne. «Mandelbrojt Szolem». A: Pascal Ory (ed.). Dictionnaire des étrangers qui ont fait la France (en francès). Robert Laffont, 2013. ISBN 978-2-221-14016-1. 

Enllaços externs

• Souvenirs à bâtons rompus de Szolem Mandelbrojt Texts autobiogràfics recollits pel seu nebot Benoit Mandelbrot i publicats el 1970. Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques. Volum 6 (1985). Pàgines 1-46. (francès)
• Pourquoi je fais des mathématiques de Szolem Mandelbrojt. Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques. Volum 6 (1985). Pàgines 47-54 (francès)
• «The Mathematics Genealogy Project – Szolem Mandelbrojt». [Consulta: 7 desembre 2012]. (anglès)
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Szolem Mandelbrojt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Grasset, Christine; Descouturelle, Frèderic; Pons, Olivier. «La sépulture Grunwaldt au cimetière nouveau de Neuilly-sur-Seine». Le Cercle Guimard. [Consulta: 12 març 2021]. (francès)