Sílvia Munt i Quevedo

Plantilla:Infotaula personaSílvia Munt i Quevedo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Sílvia Munt Quevedo Modifica el valor a Wikidata
24 març 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, ballarina, directora de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRamon Madaula i Canadell Modifica el valor a Wikidata
ParellaMiquel Cors Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0613284 Allocine: 18962 Allmovie: p147387 TMDB.org: 935765 Modifica el valor a Wikidata

Sílvia Munt i Quevedo (Barcelona, 24 de març de 1957) és una actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana. Va ser ballarina de dansa clàssica.

Biografia

[modifica]

Titulada en Ballet Clàssic per The Royal Ballet de Londres (1974), la seva activitat professional es va desenvolupar en l'àmbit de la dansa amb el Ballet Contemporani de Barcelona.[1]

El 1977 va debutar al cinema amb L'orgia. El 1981 va protagonitzar La plaça del Diamant, que li va suposar la Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, i ràpidament va començar a treballar amb els directors com Fernando Trueba (Sal gorda), Vicente Aranda (La pasión turca), Manuel Gutiérrez Aragón (El rey del río) o Montxo Armendáriz (Secretos del corazón). Ha estat guardonada amb dos premis Goya (millor actriu per Alas de mariposa i millor curtmetratge documental per Lalia), aquest últim va arribar a acumular més de quinze premis, entre ells el United Nations World Forum on Children's Television.[1]

Ha dirigit diversos telefilms com Les filles de Mohamed, premi Civis Media Arts al Millor Telefilm europeu de l'Any i Coses que passen, Bisnaga de Plata al Festival de Màlaga de 2007 i dos llargmetratges (el documental Elena Dimitrievna Diakonova. Gala i Pretextos, pel qual va obtenir el Premi a la Millor Direcció al Festival de Màlaga de 2008).[1]

El seu últim treball ha estat dirigir Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza, per al Centro Dramático Nacional i Dubte, de John Patrick Shanley, al Teatre Poliorama de Barcelona. Està pendent d'emissió el telefilm Mentiders, del qual és guionista i directora.[1]

És membre de l'Acadèmia del Cinema Europeu i de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Des del desembre de 2008 fins al 14 de novembre de 2011, també va ser consellera del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), organisme del qual va dimitir juntament amb nou membres més, com a protesta pel trencament de model que proposa el projecte de Llei Òmnibus.[2]

Obra

[modifica]

Cinema (com a actriu)

[modifica]

Cinema (com a directora)

[modifica]

Teatre (com a actriu)

[modifica]

Teatre (com a productora)

[modifica]

El 1987 crea la seva pròpia companyia de teatre amb la que produeix dos espectacles:

  • Ondina, de J. Giraudoux. Dir. Santiago Sans.
  • La nieta del sol, d'Ever M. Blanchet. Dir. Col·lectiva.

Teatre (com a directora)

[modifica]

Televisió (com a actriu)

[modifica]
  • 2011: Meublé. La casita blanca, de Sílvia Munt
  • 2004- The Crown, telefilm de Peter de Vamm (Països Baixos)
  • 2004- Palabras mágicas, telefilm d'Octavi Masiá (Trivisió)
  • 2003- Le meilleur commerce du monde, telefilm de Bruno Gantillon (França)
  • 2003- Fragmentos telefilm de Judith Collell.
  • 2001- Maxima's Miracle telefilm de Paul Ruven (Pieter Van Huystee Film, Països Baixos)
  • 2002- L'aîné des Ferchaux telefilm en dos episodis de Bernard Stora. Prod. GMT-TF1 (França)
  • 1998- Tío Willy
  • 1995- Dones i homes Telefilm d'Antoni Verdaguer per a TV3.
  • 1993- Arnau (Lluís Mª Güell) TV3
  • 1989- El obispo leproso (José Mª Gutiérrez) TVE.
  • 1983- Teresa de Jesús (Josefina Molina) TVE.
  • 1981- La plaça del diamant (Francesc Betriu). TVE.

Televisió (com a directora)

[modifica]

Dansa

[modifica]

Entre els anys 1973 i 1978 es dedica plenament a la dansa com a ballarina i coreògrafa, formant part, entre altres, de les companyies de Gelu Barbu (primer ballarí del Ballet Nacional de Romania) i del Ballet Contemporani de Barcelona.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2012». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 16 setembre 2012].
  2. ↑ «En defensa del CoNCA». Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, 07-11-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 22 setembre 2012].
  3. ↑ Mentiders, a La Vanguardia (castellà)
  4. ↑ «Vida Privada». Acadèmia del Cinema Català. [Consulta: 16 juny 2022].