Nom original | (ja) 高橋是清 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 juliol 1854 Edo (Japó) |
Mort | 26 febrer 1936 (81 anys) Akasaka-ku (Japó) |
Causa de mort | homicidi |
Sepultura | Cementiri de Tama |
Acting Prime Minister of Japan (en) | |
16 maig 1932 – 26 maig 1932 Membre del gabinet: Inukai Cabinet (en) | |
Membre de la Cambra de Representants del Japó | |
10 maig 1924 – 21 gener 1928 | |
20è Primer ministre del Japó | |
13 novembre 1921 – 12 juny 1922 ← Hara Takashi – Katō Tomosaburō → Membre del gabinet: Takahashi Cabinet (en) | |
Governador del Banc del Japó | |
1r juny 1911 – 20 febrer 1913 | |
Membre de la Cambra dels Pars | |
29 gener 1905 – 24 març 1924 | |
Dades personals | |
Religió | Protestantisme |
Formació | Hepburn School (en) |
Activitat | |
Ocupació | polític, comptable, economista |
Partit | Rikken Seiyūkai |
Altres | |
Títol | Vescomte |
Cònjuge | Shinako Takahashi |
Fills | Wakiko Ōkubo, Korekata Takahashi |
Premis | |
Takahashi Korekiyo (Tòquio, 19 de setembre de 1854 - 26 de febrer de 1936) va ser un polític japonès, primer ministre del Japó el 1921.
Va néixer a Edo, actualment Tòquio, fill il·legítim de Kawamura Shoemon,[1] pintor oficial resident a la cort del shogun. Va ser adoptat com a fill per Takahashi Kakuji, un samurai de baix rang al servei del dàimio de Date, al domini de Sendai. Cursà llengua anglesa i cultura americana a les escoles privades del missioner James Hepburn. El 25 de juliol de 1867, va embarcar-se en direcció a Oakland (Califòrnia), als Estats Units,[2] on va trobar feina com a treballador domèstic. Amb tot, altres versions de la història recullen que ell va anar a estudiar als Estats Units,[3] però el que seu senyor el va vendre com a esclau i va poder tornar al Japó el 1868, no després de passar certes dificultats.[1]
En tornar al Japó, va ensenyar conversa d'anglès i va ser mestre de l'Institut Kyoritsu,[4] alhora que va començar a treballar com a buròcrata de baix rang al Ministeri d'Educació, i després al d'Agricultura i Comerç. El 1887, va ser nomenat director de l'Oficina de Patents,[3] i va col·laborar en l'establiment del sistema de patents al Japó. En cert moment, va deixar el seu càrrec i provà una aventura empresarial de mineria d'argent al Perú, que tanmateix resultà fallida.[4] Més tard, el 1892, entrà al Banc del Japó, n'esdevingué vicepresident el 1899; hi demostrà habilitat en la cotització de préstecs estrangers per recaptar fons per la Guerra russo-japonesa.[3] Anys més tard, n'arribaria a ser el 7è governador, entre 1911 i 1913.[5]
Ocupà de forma successiva càrrecs polítics d'importància com el de ministre de Finances als primers governs de Yamamoto i Hara, la presidència del Rikken Seiyukai, i el 1921 va esdevenir Primer Ministre. Va prendre part al segon moviment de protecció de la Constitució. Més tard, ocupà successivament càrrecs ministerials com el de ministre d'Agricultura i Comerç al govern de Kato Takaaki, de nou ministre de Finances als governs de Tanaka Giichi, Inukai, Saito i Okada. Tenia un enfocament financer positiu que va ser anomenat com «Finances Takahashi». Aquesta política es basava en controlar la despesa militar. Takahashi s'oposà a l'exèrcit i va ser assassinat en el transcurs de l'incident de 26 de febrer.[3]