Thérèse Raquin

Infotaula de llibreThérèse Raquin

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorÉmile Zola Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança Modifica el valor a Wikidata, França, 1869 Modifica el valor a Wikidata
Gènereficció psicològica Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Thérèse Raquin (en) Tradueix
Camille Raquin (en) Tradueix
Madame Raquin (en) Tradueix
Laurent LeClaire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Movimentnaturalisme Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Musicbrainz: 02a61731-ec1c-4f21-86f8-7261492fadb0 Goodreads work: 1656117 Project Gutenberg: 7461 Modifica el valor a Wikidata

Thérèse Raquin és una obra del famós Émile Zola escrita l'any 1867, escriptor pertanyent al naturalisme. Fou publicada per primer cop a la revista literària L'Artiste. És la tercera novel·la de Zola i la primera que li va donar fama. Fou traduïda al català per primer cop el 1906 per Rafael Moragas i duta a escena per Juli Vallmitjana amb Margarida Xirgu.[1] El 2000 Lluís Maria Todó ha fet una nova traducció.[2]

Argument

[modifica]

Una jove anomenada Thérèse, es casa amb el seu cosí, amb qui viu, al costat de la seva tia, condemnada a una existència monòtona. Poc temps després de les noces, Camille porta a la seva casa a un amic anomenat Laurent, pel qual Teresa se sent atreta, comencen una relació i això els porta a cometre un crim i, per tant, a terribles remordiments. L'obra pot dividir-se en tres parts.

Primera part

[modifica]

La primera part relata els orígens de la família i se centra sobretot en el caràcter febril de Camille i en l'afany de la seva mare per allunyar-lo de les arpes de la mort. L'arribada de Thérèse a la família l'obliga a sofrir amb el seu cosí tots els turments de la seva malaltia, portant-la a dormir al costat d'ell, a passar tardes senceres en silenci per a evitar que emmalaltís, i de manera general, reduint-la a un estat d'inòpia i d'apatia enfront dels plaers de la vida. La vida en comú porta a plantejar-se a la senyora Raquin un matrimoni entre tots dos que es realitza quan Thérèse aconsegueix la majoria d'edat. La vida parisenca en parella els portarà a integrar-se en aquesta i a organitzar vetllades els dijous a la tarda en companyia de velles amistats de la campanya.

Segona part

[modifica]

Una vegada coneguda certa llibertat a París, es veu resignada a la foscor d'una botiga, només acompanyada d'unes persones que es reuneixen allí periòdicament per a sopar, allí apareix Laurent, sent una sensació de passió tan forta que arrisca tot el que té, sense importar-li la possibilitat d'un descobriment, i davant el crim comès, roman impassible.

Tercera part

[modifica]

Es relaten els sentiments de remordiment dels assassins després de cometre el crim, la passió dels amants es converteix en rebuig, odi i por.

Estil

[modifica]

L'autor no dedica molt temps de l'obra a l'acció ni a comptar els successos, sinó més aviat a analitzar-los, fent un tractament profund dels personatges, analitzant detalladament els pensaments i emocions de cadascun. La part final és especialment emotiva i dramàtica.[3] Zola va ser acusat d'obscè en escriure aquesta obra, ja que mostra sense escrúpols aspectes com l'adulteri i l'assassinat.[4]

Adaptacions

[modifica]

Cinema

[modifica]
Giacinta Pezzana com a Thérèse Raquin al Théâtre des Florentins, 1879.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Emile Zola al web de Margarida Xirgu
  2. ↑ Lluís Maria Todó a visat.cat
  3. ↑ Zola, Émile. "Préface de la deuxième édition." Thérèse Raquin. Paris: Livre de Poche, 1997.
  4. ↑ Ferragus. "La littérature putride." Le Figaro, 23 de gener de 1868.
  5. ↑ (anglès) Site de l'Internet Movie DataBase, data de sortida de In Secret.

Enllaços externs

[modifica]