Biografia | |
---|---|
Naixement | dècada del 1980 (34/44 anys) QwaQwa (Sud-àfrica) |
Special Rapporteur on the right to health (en) | |
juliol 2020 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de KwaZulu-Natal |
Activitat | |
Camp de treball | Salut reproductiva, salut sexual i reproductiva i igualtat de gènere |
Ocupació | metgessa, escriptora, activista, conferenciant |
Ocupador | Charlotte Maxeke Johannesburg Academic Hospital (en) Organització de les Nacions Unides govern de Sud-àfrica |
Premis | |
| |
Lloc web | drtlaleng.com |
Tlaleng Mofokeng (QwaQwa, dècada del 1980), també coneguda com a Dr. T, és una metgessa, conferenciant, escriptora i activista sud-africana pels drets de les dones i els drets de salut sexual i reproductiva. És membre de la Comissió per a la Igualtat de Gènere del Govern de Sud-àfrica.[1][2][3][4][5][6][7]
Tlaleng Mofokeng va néixer i es va criar a QwaQwa, a la província de l'Estat Lliure de Sud-àfrica (l'antic Bantustan a l'era de l'apartheid, ara conegut com a Phuthaditjhaba.[5][7][8][9] El primer idioma que va aprendre va ser el llenguatge de signes anglès, ja que la seva mare era mestra en una escola per a nens sords.[5] Mofokeng va ser la primera persona negra i la primera nena que va obtenir l'abric d'honor que la seva escola lliurava a estudiants excepcionals. Ho va aconseguir durant dos anys seguits.[10]
Després de completar els estudis a l'Acadèmia St. Dominic, Mofokeng va rebre un certificat en Teràpia de Bellesa i Somatologia. El 2007, es va graduar en Medicina i Cirurgia a l'Escola de Medicina Nelson Mandela de la Universitat de KwaZulu-Natal, a Sud-àfrica.[11][12]
Després de graduar-se, va treballar durant 3 anys al Departament de Salut de Gauteng, i després es va unir al departament de pediatria a l'Hospital Acadèmic Charlotte Maxeke a Johannesburg. Durant més de 13 anys de carrera, Mofokeng ha exercit la medicina, principalment a l'àrea de la salut sexual i reproductiva dels adolescents.[8][9]
Mofokeng va tenir la primera inclinació real a treballar en el camp de la salut sexual i reproductiva durant el seu any de servei comunitari, mentre treballava a les clíniques de West Rand a Johannesburg. Molts pacients, generalment dones joves, la van consultar per raons mèdiques i van acabar compartint-hi qüestions de la seva salut sexual i problemes en les seves relacions. Fins i tot algunes pacients l'esperaven al pàrquing de l'hospital, per parlar-hi i fer-li preguntes.[12]
Posteriorment, Mofokeng va esdevenir directora d'una clínica privada a Sandton, un suburbi de Johannesburg, on ofeia informació i tractaments sobre infeccions de transmissió sexual, anticonceptius i interrupció de l'embaràs.[4][5][10][12][13]
Mofokeng també és membre de les juntes directives del Safe Abortion Action Fund, el Consell Assessor Global sobre Salut i Benestar Sexual i de l'Accountability International. També és presidenta del Soul City Institute. Té experiència en la formació de professionals sanitaris en matèria d'argumentació i defensa, i les àrees d'interès són la igualtat de gènere, la política, la salut materna i neonatal, l'accés universal a la salut, l'atenció després de la violència, la salut menstrual i la gestió del VIH/sida.[2]
Va ser assessora del Comitè Tècnic de l'Estratègia Nacional de Salut Sexual i Reproductiva dels Adolescents i l'Estratègia d'Estructura de Drets a Sud-àfrica, mobilitzant amb èxit moviments que treballen amb temes de nens i adolescents, persones amb discapacitats, migrants i persones que hi viuen amb el VIH/sida.[2]
Ha treballat com a primera intervinent en qüestions de violència de gènere i ha estat pèrit judicial, basant-se en la tasca de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) per defensar els drets de les víctimes de maltractaments, amb interès per garantir l'accés a l'atenció posterior a la violència.[2]
El 2014, va començar a compartir les seves idees i opinions a Twitter, cosa que va ser determinant perquè es convertís en una reconeguda activista, conferenciant i escriptora. A principis del 2021, la seva comunitat de seguidors a la citada xarxa social ascendia a 96.500.[10]
El 2015, Mofokeng va liderar una denúncia i campanya contra el programa My Perfect Wedding amb la Comissió de Queixes de Radiodifusió de Sud-àfrica (BCCSA), després d'un episodi que mostrava la història d'una parella que es va conèixer quan la núvia tenia 14 anys i el nuvi 28.[11][14]
El juny del 2017, va ser la líder del panell que va examinar els sistemes socials, polítics, econòmics i de salut a la 8a Conferència Sudafricana sobre la SIDA a Durban.[13] El 2019, va ser nomenada membre de la Comissió per a la Igualtat de Gènere pel president de Sud-àfrica. El seu treball va promoure la igualtat de gènere al seu país, a través del sistema de drets humans de les Nacions Unides.[7][8][15] Aquell mateix any, va ser una de les co-presentadores del programa d'entrevistes Show Me Love al canal d'entreteniment sud-africà Moja Love.[15][16]
Durant la 44a sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, el juliol de 2020, Mofokeng va ser nomenada Relatora Especial sobre el dret de tota persona a gaudir del més alt nivell possible de salut física i mental, convertint-se en la primera dona africana a ser nomenada per a aquest càrrec.[2][17][18] Com a representant de l'ONU, el primer informe es va centrar en l'impacte que la pandèmia de COVID-19 ha tingut sobre els drets de salut sexual i reproductiva, ja que els confinaments, el tancament de clíniques i la manca de personal i material van afectar els serveis de planificació familiar.[10]
Mofokeng també va tenir un programa de ràdio durant 4 anys i mig sobre salut reproductiva a l'emissora Kaya FM. També va escriure sobre temes de salut reproductiva en una columna del diari britànic Sunday Times.[8][12][13]