(2018) | ||||||||||||||||||||||||||
Biografia | ||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 11 novembre 1990 (33 anys) Maastricht (Països Baixos) | |||||||||||||||||||||||||
Alçada | 185 cm | |||||||||||||||||||||||||
Pes | 69 kg | |||||||||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Països Baixos | |||||||||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de competició | |||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||||||||
2022 | UCI Europa Tour 2022 (442è)../... 25+ | |||||||||||||||||||||||||
Premis
| ||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | tomdumoulinofficial.com | |||||||||||||||||||||||||
cap valor |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Competint per Països Baixos | |||
Ciclisme | |||
Jocs Olímpics | |||
Plata | Rio 2016 | Contrarellotge | |
Plata | Tòquio 2020 | Contrarellotge | |
Campionat del món en ruta | |||
Bronze | Ponferrada 2014 | Contrarellotge | |
Or | Bergen 2017 | Contrarellotge | |
Competint per Team Sunweb | |||
Or | Bergen 2017 | Contrarellotge per equips | |
Plata | Innsbruck 2018 | Contrarellotge per equips |
Tom Dumoulin (Maastricht, 11 de novembre de 1990) és un ciclista neerlandès, professional des del 2012 fins al 2022. El 15 d'agost de 2022 anuncia la retirada prematura i definitiva del ciclisme professional.[1]
El 2010 guanyà el Gran Premi de Portugal, una de les proves de la Copa de Nacions sub-23, així com una etapa del Girobio. A finals del 2010 fou seleccionat per participar en el campionat del món sub-23 de Melbourne. Allà quedà setè en la contrarellotge individual[2] i 80è en la cursa en línia.[3] De resultes d'aquests bons resultats el 2011 fitxà pel Rabobank Continental, aconseguint la victòria al Triptyque des Monts et Châteaux.[4] El 2012 fitxà pel Project 1t4i, reconvertit posteriorment en l'Argos-Shimano,[5] i en què destaquen les segones posicions a l'Eneco Tour i al Campionat dels Països Baixos en ruta.
El 2016 guanya la medalla de plata als Jocs Olímpics de Rio en contrarellotge i campió nacional en contrarellotge. El 2017 va guanyar el Giro d'Itàlia després que a l'última etapa va aconseguir superar a la CRI a Nairo Quintana, que queda 2n de la general, i a Vincenzo Nibali que queda 3r.[6] A final de temporada va guanyar el Campionat del món en contrarellotge.[7]
Al gener de 2021 va anunciar que es retirava indefinidament del ciclisme;[8] però va retornar en actiu abans d'acabar-la, aconseguint proclamar-se campió dels Països Baixos de contrarellotge i la medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio en contrarellotge.