Filla de pares immigrants japonesos, Takaezu va néixer a Pepeekeo, Hawaii, el 17 de juny de 1922.[2] Va traslladar-se a Honolulu el 1940, on va treballar al gremi de ceramistes de Hawaii reproduint peces idèntiques a partir de motlles de premsa.[3] Detestava produir centenars de peces idèntiques però per altra banda li agradava poder practicar el procés de l'esmaltat.[4] Takaezu assistia a classe els dissabtes a la Museu d'Art d'Honolulu School (1947–1949) i posteriorment va anar a la Universitat d'Hawaii (1948-1951) on va ser alumna de Claude Horan.[5] De 1951 a 1954, va continuar els seus estudis a la Cranbrook Academy of Art a Bloomfield Hills, Michigan (1951), on es va fer amiga de la ceramista finlandesa Maija Grotell, que acabaria sent la seva mentora.[1][6] Takaezu va guanyar un premi després del seu primer any d'estudis, reconeixent-la com a estudiant excepcional del departament de ceràmica.[7]
El 1955, Takaezu va viatjar al Japó, on va estudiar el budismezen, la cerimònia del te i les tècniques tradicionals de la ceràmica japonesa que influenciarien la seva obra. Mentre estudiava al Japó, va treballar amb Kaneshige Toyo i va visitar Shoji Hamada, ambdós ceramistes japonesos influents.
Va donar classes a diverses universitats i escoles d'art: Cranbrook Educational Community, Bloomfield Hills, Michigan; Universitat de Wisconsin, Madison, Wisconsin; Cleveland Institute of Art, Cleveland, Ohio (10 anys); Honolulu Academy of Arts, Honolulu, Hawaii; i a la Universitat de Princeton, Nova Jersey (1967–1992), on li va ser atorgat un doctorat honorífic.[5]
Es va jubilar el 1992 per dedicar-se a la seva obra. Vivia i treballava a la secció Quakertown de Franklin Township, Comtat de Hunterdon, Nova Jersey, a unes 30 milles al nord-oest de Princeton. També va realitzar moltes de les seves escultures més grans a la Universitat de Skidmore a Saratoga Springs, Nova York.
En les primeres etapes de la seva carrera Toshiko Takaezu es va dedicar principalment a fer peça utilitària a torn. Més tard va començar a fer escultures abstractes sobre les que abocava esmalts o traçava pinzellades amb una gran llibertat. A inicis dels 70, en un període en què no tenia forn, va dedicar-se també a pintar sobre tela.[8]
Takaezu va morir el 9 de març de 2011 a Honolulu, després de patir una embòlia el maig de 2010.[9]
Takaezu vivia la vida amb un sentit d'integritat i comunió amb la naturalesa; tot el que feia anava orientat a ser millor i a descobrir-se a ella mateixa. Creia que la ceràmica implicava un procés d'auto-revelació. Una vegada va comentar: "En el meu dia a dia no veig cap diferència entre fer peces, cuinar i cultivar verdures... No puc viure sense treballar el fang... Em dona respostes per viure." Amb "la forma closa", tancant del tot les seves peces, va crear la seva obra més característica assolint la seva identitat com a artista. Les seves formes ceràmiques recorden cors humans i torsos, formes cilíndriques tancades i esferes enormes que ella anomenava “llunes”. Abans de tancar les formes, solia deixar caure un gra d'argila embolicat en paper al seu interior, de manera que les peces dringaven en moure-les.
En una ocasió en què el gobernador d'Okinawa, Chobyo Yara, va preguntar-li què era el més important en les seves peces, ella va respondre que era l'espai interior que contenia només aire, perquè malgrat no podia ser vist també formava part de la peça. Relacionava això a la idea que el que és més important d'una persona és al seu interior.[10]
1987: Hale Pulamamau, Kuakini Hospital, Honolulu, Hawaii
1989: Montclair Art Museum, Montclair, New Jersey
1989: University of Bridgeport, Bridgeport, Connecticut
També va participar en diverses exposicions col·lectives per tot Estats Units i a nivell internacional en països com Bèlgica, Txecoslovàquia, Japó, i Suïssa.[5]
Molta obra de Takaezu es troba en col·leccions privades i en col·leccions institucionals, així com a diverses col·leccions públiques dels Estats Units:[5]
Addison Gallery of American Art, Andover, Massachusetts
↑Held, Peter. The art of Toshiko Takaezu : in the language of silence. Chapel Hill, NC: University of North Carolina Press, 2011. ISBN 9780807878095. OCLC715868061.