Trude Fleischmann

Plantilla:Infotaula personaTrude Fleischmann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1990 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Brewster (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògrafa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius


Trude Fleischmann (1895-1990) va ser una fotògrafa estatunidenca nascuda austríaca. Després d'esdevenir una fotògrafa notable a la Viena dels anys vint, va restablir el seu negoci a Nova York a la dècada de 1940.

Primers anys

[modifica]

Nascuda a Viena el 22 de desembre de 1895, Fleischmann era la segona de tres fills en una família jueva benestant. El seu pare, Wilhelm, era un venedor originari d'Hongria i la seva mare, Adele (nascuda Rosenberg) van constituir una important font de suport econòmic i emocional en els inicis de la seva carrera. Després de l'institut, va passar un semestre estudiant història de l'art a París, seguit de tres anys de fotografia al Lehr-und Versuchsanstalt für Photographie und Reproduktionsverfahren de Viena. Després va treballar durant un breu període com a aprenent a l'estudi de fotografia de Dora Kallmus, Atelier d'Ora, i per un període més llarg per al fotògraf Hermann Schieberth. El 1919 es va incorporar a la Photographische Gesellschaft en Wien (Societat Fotogràfica de Viena).[1][2]

Carrera

[modifica]

Al 1920, a l'edat de 25 anys, Fleischmann va obrir els seu estudi a prop de l'ajuntament de Viena. Les seves plaques de vidre es van beneficiar del seu ús minuciós de llum artificial difusa.[3] Fotografiant celebritats de la música, l'òpera, la dansa i el teatre, la seva feina aviat es va fer indispensable a les grans revistes com Dau Bühne, Moderne Welt, Welt und Mode i Uhu. Va ser representada per l'Agència de Foto Schostal.[4] A mesura que augmentava el seu cercle d'amics artistes, el seu estudi esdevenia un lloc de trobada de l'elit cultural vienesa.[2]A més de retrats de Karl Kraus i Adolf Loos, el 1925 va fer una sèrie nua de la ballarina Claire Bauroff que la policia confiscà –titllada d'indecent– quan les imatges van ser mostrades en un teatre de Berlín. Fleischmann també va fer molt per animar altres dones a fer-se fotògrafes professionals.[1]

Amb l'Anschluss de 1938, Fleischmann es va veure obligada a deixar el país i anar primer a París, després a Londres i finalment, amb la seva companya Helen Post, a Nova York, on arribà l'abril de 1939. El 1940 va obrir un estudi a prop del Carnegie Hall amb Frank Elmer, que també havia emigrat de Viena. A més d'escenes de la ciutat de Nova York, va fotografiar celebritats i alguns immigrants notables de la vida cultural europea com ara Elisabeth Berger, Albert Einstein, Eleanor Roosevelt, Oskar Kokoschka, Lotte Lehmann, Otto von Habsburg, el comte Richard von Coudenhove-Kalergi i Arturo Toscanini.[2] També treballà com a fotògraf de moda per a revistes com Vogue. Va establir una amistat propera amb el fotògraf Lisette Model.[3]

Darrers anys

[modifica]

El 1969 Fleischmann es va retirar a Lugano, Suïssa. El 1987 va tornar als Estats Units per viure amb el seu nebot, el pianista Stefan Carell, a Brewster. Va morir allà el gener de 1990.[1]

Exposicions

[modifica]

L'obra de Trude Fleischmann va ser presentada al Vienna Museum, entre el gener i el maig de 2011, en una exposició titulada Trude Fleischmann: Der sebstbewusste Blick (Trude Fleischmann: La mirada autoconscient).[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 "Fleischmann, Trude", Austria-Forum. (alemany) Retrieved 16 March 2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Trude Fleischmann (1895–1990)». Jewish Women's Archive. [Consulta: desembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 "Trude Fleischmann" (from Muse XX, October 2007), Luminous Lint. Retrieved 16 March 2013.
  4. ↑ Rebecca Madamba (2008) The Schostal Agency: A Finding Aid for the Schostal Agency Collection at the Art Gallery of Ontario. Thesis of the Honours Bachelors of Arts, Studies in Arts and Culture, Concentration in Curatorial Studies, Brock University.
  5. ↑ "Trude Fleischmann: Der sebstbewusste Blick" Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The self-assured view), Wien Museum. Retrieved 16 March 2011.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]