La veu gutural, engolada o veu de gola, també coneguda com a death growl (veu o grunyit usat en el death metal), és un estil de cant usat per algunes bandes de heavy metal.[1]
El GDLC defineix gutural com el registre de la veu en l'emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.[2]
Sons greus similars a grunyits que es produeixen en tocar amb la part darrere del vel del paladar el dors de la llengua, o aproximant-se al vel creant una constricció dins de la qual l'aire que s'espiri transitarà.
Aquest tipus de veu es va poder observar per primera vegada en cantants de jazz com Louis Armstrong i Cab Calloway. Hi ha almenys dos tipus de constricció laríngeasupraglotal que són usades per obtenir la veu gutural: la primera tècnica es produeix mitjançant la vibració de les cordes vocals i la segona utilitzant els plecs ariepiglòtics.[3]
La veu gutural també és coneguda com a «death growl» («grunyit de mort»), «veu de death metal» i també, de manera jocosa com la veu del Monstre de les galetes.
Moltes de les variants del heavy metal, que s'estén des de començaments de la dècada dels anys 1990, solen utilitzar les veus guturals, que segons el subgènere, poden ser molt agudes i esquinçadores com en cas de black metal, o molt greus com en el death metal.
Aquesta tècnica de cant és empleada normalment per homes; no obstant això, tot i que la divulgació d'aquest tipus de veu entre les dones no ha estat tan popular també n'hi ha que la utilitzen.[4] Entre algunes de les més destacades es troben: