Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 febrer 1844 antic 6è districte de París (França) |
Mort | 17 març 1927 (83 anys) Colombes (França) |
Formació | Académie Julian |
Activitat | |
Ocupació | pintora, model d'art |
Professors | Étienne Leroy |
Victorine-Louise Meurent (també Meurant) (París, 18 de febrer de 1844 – Colombes, 17 de març de 1927) va ser una pintora francesa i també una model de pintors. Tot i que és més coneguda com la model favorita d'Édouard Manet, va posar per a altres pintors i també va ser una artista per dret propi que va exposar regularment al prestigiós Saló de París. El 1876 les seves pintures van ser seleccionades per a ser incloses en l'exposició a concurs del Saló, quan precisament l'obra de Manet no hi era.[1][2][3]
Nascuda a París en una família d'artesans (el seu pare treballava en el bronze, mentre que la seva mare era capellera), Meurent va començar a fer de model als setze anys per guanyar-se la vida. I també tocava la guitarra als cafès que freqüentaven els intel·lectuals i artistes de Paris. Meurent també tocava el violí, va arribar a fer classes de tots dos instruments i va cantar en cafè-concerts.[4]
Es va iniciar com a model a l'estudi de Thomas Couture i potser va estudiar art.[5] Va modelar per primera vegada per a Manet el 1862, en concret per a la seva pintura La cantant de carrer.[6] Es destacava sobretot per la seva petita estatura, cosa que li va valer el sobrenom de «la crevette» (la gambeta) i pel seu cabell vermell, que es mostra molt brillant a l'aquarel·la de Manet Olympia, que s'exposa al Museu del Louvre.[7]
El nom de Meurent es manté per sempre associat a les obres mestres de Manet de 1863 El dinar campestre i Olympia, que inclouen retrats nus d'ella. Però també modelà per a Edgar Degas i el pintor belga Alfred Stevens, tots dos íntims amics de Manet. Es diu que la seva relació amb Stevens va ser particularment estreta.
Manet va continuar utilitzant Meurent com a model fins a principis de la dècada de 1870, quan va començar a prendre classes d'art i es va sentir interessada per l'estil de pintura més acadèmica, al qual ell s'oposava. L'últim quadre de Manet en què Meurent apareix és Gare Sant-Lazare (que cal no confondre amb la pintura de Monet del mateix nom), pintat el 1873, el qual és sovint esmentat com The Railway (El Ferrocarril).[5]
Al llarg de la dècada de 1880 continuà modelant per a Norbert Goeneutte, un artista més conegut pels seus aiguaforts, i per a Toulouse-Lautrec, que va arribar a presentar-la com a «Olympia».[5]
El 1875 Meurent va començar a estudiar amb el retratista francès Étienne Leroy.[6] L'any següent, Meurent presentava per primer cop treballs propis al Saló de París, que van ser acceptats,[8] mentre que l'obra presentada per Manet va ser rebutjada pel jurat, aquell any. Bourgeoise de Nuremberg au XVIe siècle, l'entrada de Meurent a l'Académie des Pretendents-Arts de 1879, va ser penjada a la mateixa sala que l'entrada de Manet.[9] Obra de Meurent també va ser inclosa a les exposicions de 1885 i 1904. En total, Meurent va exposar al Saló sis vegades.[5]
Meurent va ser introduïda a la Société des Artistes Français el 1903, amb el suport de Charles Hermann-Leon i Tony Robert-Fleury, el fundador de la Société. Cap al 1906, Meurent havia marxat de París cap a Colombes, on visqué amb una dona anomenada Marie Dufour durant la resta de la seva vida. Meurent morí el 17 de març de 1927.[6]
Es creia que tota la seva obra s'havia perdut, però se'n conserva un quadre, de Meurent, Le Jour des Rameaux o Palmell de diumenge, que va ser recuperada el 2004 i ara s'exposa al Museu de Colombes.