Vincent Bevins

Plantilla:Infotaula personaVincent Bevins

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1984 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióServite High School (en) Tradueix
Universitat de Califòrnia a Berkeley - Grau en Arts
London School of Economics - economia política internacional Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorThe Washington Post (2017–)
Folha de S.Paulo (2012–2016)
Los Angeles Times (2011–2016) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Lloc webvincentbevins.com Modifica el valor a Wikidata
X: Vinncent Modifica el valor a Wikidata


Vincent Bevins (Huntington Beach, 11 de juny de 1984) és un periodista i escriptor estatunidenc.[1] Del 2011 al 2016, va treballar com a corresponsal al Brasil per al Los Angeles Times, havent treballat prèviament a Londres per al Financial Times. El 2017 es va traslladar a Jakarta i va començar a cobrir el sud-est asiàtic per a The Washington Post, i el 2018 va començar a escriure un llibre sobre la violència de la Guerra Freda a Indonèsia i Amèrica Llatina.[2] El seu treball s'ha centrat principalment en la política internacional, l'economia mundial i la cultura global.

Trajectòria

[modifica]

Bevins va néixer i créixer a Califòrnia, formant-se a la Servite High School i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.[3] Va treballar a Berlín abans de cobrir professionalment Hugo Chávez a Veneçuela amb The Daily Journal. Va obtenir un màster en Economia Política Internacional per la London School of Economics.[4]

El 2012, després d'una investigació que Bevins va publicar sobre l'esclavitud moderna a la selva amazònica, les empreses del lingot d'alt forn de l'estat de Maranhão van acordar deixar d'obtenir el carbó vegetal produït amb mà d'obra esclava, la destrucció dels boscos o invasions a terres indígenes.[5]

El 2016, la presidenta Dilma Rousseff va declarar en una entrevista a Bevins que no creia que els EUA o la CIA estiguessin darrere de la seva destitució. La sospita del suport estatunidenc era habitual en aquell moment entre els seus partidaris d'esquerra, que com Rousseff consideraven l'impeachment com un «cop d'estat».[6]

Del 2012 al 2016, Bevins va dirigir la secció «From Brasil» de la versió en línia de Folha de S. Paulo, que va publicar notícies i anàlisis de Bevins i d'altres corresponsals destacats al Brasil. Aquest grup de periodistes va ser al centre de la informació sobre l'onada de protestes que van començar el juny de 2013 i van continuar fins a la Copa del Món de Futbol de 2014.[7] Bevins de vegades escriu i apareix als mitjans brasilers, parla portuguès amb fluïdesa, i també ha treballat en castellà i alemany.[8]

Al seu llibre de 2020, The Jakarta Method, va utilitzar documents recentment desclassificats, recerca d'arxius i informes de testimonis oculars per a demostrar que la l'avantatge dels EUA durant la Guerra Freda al Tercer Món es va basar en l'extermini de militants d'esquerres als països on s'havia produït la implicació dels EUA, tant per part de forces governamentals com per part de paramilitars.[9] El títol del llibre fa referència als assassinats massius d'Indonèsia de 1965–66.

Obra publicada

[modifica]
  • The Jakarta Method: Washington's Anticommunist Crusade and the Mass Murder Program that Shaped Our World, Public Affairs, 2020.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Romaguera, Àlex. «Els EUA van fer llistats de persones que calia assassinar a 23 països». Directa, 18-01-2022. [Consulta: 28 gener 2022].
  2. ↑ info(at)publishersmarketplace.com, Publishers Marketplace. «Publishers Marketplace» (en anglès). www.publishersmarketplace.com. [Consulta: 31 juliol 2018].  De subscripció o mur de pagament
  3. ↑ «Vincent Bevins Bio – The University of California Official Athletic Site». calbears.com. University of California, Berkeley, 17-04-2013. [Consulta: 12 desembre 2020].
  4. ↑ «Servite High School: Notable Alumni». www.servitehs.org. [Consulta: 21 febrer 2017].
  5. ↑ «Good News: Brazilian companies to cut ties with deforestation and slave labor». Greenpeace USA, 02-08-2012. [Consulta: 21 febrer 2017].
  6. ↑ «Brazil is in turmoil, an impeachment trial looms, and still, Dilma Rousseff laughs». Los Angeles Times, 05-07-2016. [Consulta: 21 febrer 2017].
  7. ↑ «Jornalistas falam sobre protestos no Brasil e no Mundo em pré-estreia de 'Clube dos Correspondentes'» (en portuguès brasiler), 20-07-2013. [Consulta: 10 desembre 2021].
  8. ↑ «Opinião // FFW» (en portuguès brasiler), 12-11-2012. [Consulta: 10 desembre 2021].
  9. ↑ Stuart Schrader "The Murderous Legacy of Cold War Anticommunism", a review of The Jakarta Method, Boston Review, May 19, 2020
  10. ↑ Pedregal, Alejandro. «La masacre de un millón de comunistas en Indonesia se convirtió en un modelo para EE UU y sus aliados» (en castellà), 22-12-2021. [Consulta: 28 gener 2022].
  11. ↑ García Guerrero, Víctor. «EE.UU. logró su hegemonía con guerras, intervenciones y golpes» (en castellà). RTVE, 15-01-2022. [Consulta: 28 gener 2022].