Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 setembre 1965 (59 anys) Chiny (Bèlgica) |
Formació | La Cambre École supérieure des arts Saint-Luc de Lieja |
Activitat | |
Camp de treball | Pel·lícula d'animació |
Ocupació | director de cinema, escriptor, animador, guionista, actor |
Ocupador | Moustique Spirou |
Influències | |
Company professional | Stéphane Aubier |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
Vincent Patar (Bulles, província de Luxemburg, 2 de setembre de 1965) és un autor i director de cinema belga de cinema d'animació conegut per Pànic a la granja i Ernest i Célestine.[1][2][3]
De jove, era un apassionat dels còmics, va devorar vells setmanaris i es va enamorar d'un abacedari dibuixat per Charles Degotte a la collection du Carrousel.[4] Va aprendre a llegir amb Petzi de la parella Vilhelm i Carla Hansen.[4] Il est marqué par les aventures de Fou marcat per les aventures de Gil Pupil·la, Jan i Trencapins, Lucky Luke, La patrulla dels Castors, Els barrufets i Espirú i Fantàstic.[4]
Stéphane Aubier i Vincent Patar es matricularen junts a l'École supérieure des arts Saint-Luc de Liège[5] a començament dels anys 1980,[1] en companyia de Jean-Philippe Stassen,[4] però no a la mateixa classe,[5] només es van conèixer durant un concurs de dibuixos.[5] Ells simpatitzen, pensen en l'animació.[5] Stéphane Aubier falla el primer any: falla en dibuix tot i que és considerat el millor de la classe excepte pel professor a qui no li agrada el seu estil.[5] Això és perquè Aubier, i també Patar, no tenen el perfil estètic, experimental i d'avantguarda de la “casa”.[5] Es neguen a adaptar-se al motlle.[5] Per solidaritat, Vincent Patar es nega a presentar-se als exàmens d'aprovació.[5] A l'inici del curs es troben amb Rémy Belvaux, que només s'hi quedarà un any però que sacsejarà brutalment l'establiment, sobretot en presentar el seu curtmetratge al festival de Brussel·les.[5] El 1986, ambdós van ingressar a l'École Supérieure des Arts Visuels de la Cambre a Brussel·les,[6] i es van traslladar junts al carrer Tenbosch a Ixelles.[5] Van obtenir el seu diploma l'any 1991.[1]
Les seves carreres han estat molt lligades des dels seus inicis i comparteixen un univers comú, desenvolupat al llarg de la seva col·laboració[7][8].
El 1988, van signar conjuntament un primer curtmetratge: Picpic André Shoow,[9] amb els personatges Picpic, el Cochon Magik (creat per Stéphane Aubier), André, el Mauvais Cheval i Côboy (creat per Vincent Patar) però també "els seus amics" (Babyroussa -V.P., L'Ours et le Chasseur - S.A., Tony Manège – S.A. etc); Tres episodis segueixen aquest primer intent: The First, Le Deuxième i Quatre moins un.
L'episodi pilot de 1988, el Picpic André Show (que es pot considerar el número 0 de la sèrie), va ser només una recopilació de curtmetratges realitzats individualment per cadascun dels dos joves estudiants de La Cambre); A partir del segon episodi ("The First", doncs), Vincent Patar i Stéphane Aubier inicien un període on cada cop es fa més difícil determinar la participació adequada de cadascun dels autors i directors en l'obra publicada conjuntament.[Note 1]
L'any 2001, van tornar a assumir la tasca tornant a fer un dels seus primers curtmetratges, Panique au village (A Town Called Panic als Estats Units), sèrie de 20 episodis que inclou un cowboy, un indi i un cavall en allotjament compartit en un poble animat i del qual els habitants són tots tan específics com els protagonistes de les seves sèries anteriors (amb, entre d'altres, les veus de Benoît Poelvoorde,[4] Bouli Lanners, Didier Odieu, Frédéric Jannin). La sèrie està produïda per La Parti production a Bèlgica.
El 2009, Vincent Patar i Stéphane Aubier es van adaptar al cinema Pànic a la granja, en un llargmetratge descrit de vegades com "animació punk", produït per La Parti production i coescrit amb els seus amics Vincent Tavier i Guillaume Malandrin. La pel·lícula va ser seleccionada com a "Oficial" (projecció de mitjanit) al 62è Festival Internacional de Cinema de Canes[8].
Amb motiu de l'estrena de la pel·lícula, es va estrenar una sèrie de còmics que reproduïen les aventures de Coboy i Indian, la publicació prèvia de la qual es va fer a Espirú[10] en forma d’històries breus de les quals la col·lecció de l'àlbum és publicada per Dupuis,[11] així com un llibre infantil, la història del qual està adaptada per Stéphane Malandrin, publicat per Hélium.[12]
Després va dirigir amb Stéphane Aubier, el llargmetratge d'animació, Ernest i Célestine, còmic sortit el 2012, que va rebre el César a la millor pel·lícula d'animació.[6]