Viveca Lindfors

Plantilla:Infotaula personaViveca Lindfors

(1957) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementElsa Viveca Torstensdotter Lindfors
29 desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Uppsala (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1995 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Uppsala (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortartritis Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatSuècia Suècia
FormacióFranska skolan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, directora de cinema, actriu de teatre, actriu de cinema, productora de cinema, actriu de televisió, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940 Modifica el valor a Wikidata - 1995 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHarry Hasso (1941–1943)
Folke Rogard (1944–1948)
Don Siegel (1948–1953)
George Tabori (1953–1970) Modifica el valor a Wikidata
FillsJohn Tabori
Kristoffer Tabori
Lena Tabori Modifica el valor a Wikidata
PareTorsten Lindfors Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0511798 Allocine: 4634 Allmovie: p99805 TCM: 114229 TV.com: people/viveca-lindfors IBDB: 49822 TMDB.org: 22137
Spotify: 7uOvs0aBUW9PaB7hpDPAlc Discogs: 3259166 Find a Grave: 6274816 Modifica el valor a Wikidata

Elsa Viveca Torstensdotter Lindfors, més coneguda amb el nom de Viveca Lindfors, (Uppsala, Suècia, 29 de desembre de 1920 − Uppsala, 25 d'octubre de 1995) va ser una actriu de cinema i de televisió sueco-estatunidenca.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va començar a rodar diverses pel·lícules fins al 1949, quan va emigrar als Estats Units, on la seva carrera va aixecar el vol.

Va estar casada amb el segon president de la Federació internacional d'escacs Folke Rogard,[3] després amb George Tabori.

Filmografia

[modifica]

Filmografia:[4]

Cinema

[modifica]
  • 1940: Snurriga familjen d'Ivar Johansson
  • 1941: I paradis... de Per Lindberg
  • 1941: Tänk, om jag gifter mig med prästen d'Ivar Johansson
  • 1941: Morgondagens Melodi de Ragnar Frisk
  • 1942: Gula kliniken d'Ivar Johansson
  • 1942: La donna del peccato d'Harry Hasso
  • 1942: Nebbia sul mare de Hans Hinrich i Marcello Pagliero
  • 1943: Anna Lans de Rune Carlsten
  • 1943: Brödernas kvinna de Gösta Cederlund
  • 1943: Appasionata, d'Olof Molander
  • 1944: Jag är eld och luft d'Anders Henrikson
  • 1944: Maria på kvarngården d'Arne Mattsson
  • 1945: Svarta rosor de Rune Carlsten
  • 1945: Den allvarsamma leken de Rune Carlsten
  • 1945: I dödens väntrum de Hasse Ekman
  • 1948: The Adventures of Don Juan de Vincent Sherman
  • 1948: To the Victor de Delmer Daves
  • 1948: Night Unto Night de Don Siegel
  • 1949: Singoalla de Christian-Jaque
  • 1950: No Sad Songs for Me de Rudolph Maté
  • 1950: Backfire de Vincent Sherman
  • 1950: The Flying Missile de Henry Levin
  • 1950: This side of the law de Richard L. Bare
  • 1950: Dark city de William Dieterle
  • 1950: Die vier im jeep / Four in a jeep de Leopold Lindtberg
  • 1951: Journey into light de Stuart Heisler
  • 1952: The raiders de Lesley Selander
  • 1952: No time for flowers de Don Siegel
  • 1955: Run for cover de Nicholas Ray
  • 1955: Els contrabandistes de Moonfleet (Moonfleet) de Fritz Lang
  • 1956: The Halliday Brand de Joseph H. Lewis
  • 1958: I accuse! de José Ferrer
  • 1958: Weddings and babies de Morris Engel
  • 1958: La tempesta d'Alberto Lattuada
  • 1960: The story of Ruth d'Henry Koster
  • 1960: Le Temps du ghetto de Frédéric Rossif 
  • 1961: Rei de reis (King of Kings) de Nicholas Ray
  • 1962: No Exit de Tad Danielewski, adaptació de l'obra de Sartre de Tad Danielewski & Orson Welles: Inez
  • 1963: Aquests són els condemnats (The damned) de Joseph Losey
  • 1963: An affair of the skin de Ben Maddow
  • 1964: Sylvia de Gordon Douglas
  • 1965: Brainstorm de William Conrad
  • 1967: Oscuros sueños eróticos de agosto de Miguel Picazo
  • 1967: El coleccionista de cadáveres / Blind man's bluff de Santos Alcover
  • 1969: Coming apart de Milton Moses Ginsberg
  • 1970: Puzzle of a Downfall Child de Jerry Schatzberg
  • 1972: La casa sin fronteras de Pedro Olea
  • 1973: La campana del infierno de Claudio Guerín
  • 1973: The Way We Were de Sydney Pollack
  • 1976: Benvingut a Los Angeles (Welcome to L.A.) d'Alan Rudolph
  • 1976: Tabu de Vilgot Sjöman
  • 1977: Snorvalpen de Vilgot Sjoman
  • 1978: A Wedding de Robert Altman
  • 1978: Girlfriends de Claudia Weill: Beatrice
  • 1978: Voices de Robert Markowitz
  • 1979: Linus eller tegelhusets hemlighet de Vilgot Sjöman
  • 1979: Natural enemies de Jeff Kanew
  • 1980: The hand d'Oliver Stone
  • 1982: Creepshow de George A. Romero, esquetx Father's day
  • 1982: Dies rigorose leben de Vadim Glowna
  • 1984: Silent Madness de Simon Nuchtern
  • 1985: The Sure Thing de Rob Reiner
  • 1987: Rachel River de Sandy Smolan
  • 1987: Unfinished Business de Viveca Lindfors (+ guió)
  • 1987: Pehavý Max a strasidlá de Juraj Jakubisko
  • 1988: Going undercoverde James Kenelm Clarke
  • 1988: Forced march de Rick King
  • 1989: Misplaced de Louis Yansen
  • 1990: The exorcist III: The legion de William Peter Blatty
  • 1990: Luba d'Alejandro Agresti
  • 1990: Encadenadament teva (The Linguini Incident) de Richard Shepard
  • 1991: Zandalee de Sam Pillsbury
  • 1991: Goin'to Chicago de Paul Leder
  • 1991: Exiled in America de Paul Leder
  • 1992: North of Pittsburgh de Richard Martin
  • 1993: Geoffrey Beene 30 de Tom Kalin (curt)
  • 1994: Backstreet justice de Chris McIntyre
  • 1994: Stargate de Roland Emmerich
  • 1995: Busca el teu refugi (Run for Cover) de Richard W. Haines
  • 1995: Last summer in the Hamptons d'Henry Jaglom
  • 1996: Looking for Richard d'Al Pacino

Televisió

[modifica]
  • 1978: A Question of Guilt (TV)
  • 1980: Marilyn: The Untold Story de Jack Arnold i John Flynn
  • 1989: La tia de Frankenstein

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «biografia de Viveca Lindfors». The New York Times.
  2. «Viveca Lindfors, premis». The New York Times.
  3. Chessbase
  4. «filmografia de Viveca Lindfors». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]