Tipus | principat de l'Índia i estat desaparegut | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Dades històriques | ||||
Creació | 1630 | |||
Dissolució | 1948 | |||
Següent | Índia | |||
Wadhwan fou un estat tributari protegit a l'agència de Kathiawar, presidència de Bombai, amb una superfície de 611 km², limitat al nord amb l'estat de Dhrangadhra, al sud amb els territoris de Chuda i Linibdi, i per la taluka Dhandhuka del districte d'Ahmedabad; a l'est amb Limbdi; i a l'est pel territori de Muli i Sayla.
La població era:
La capital era Wadhwan (única municipalitat) i hi havia altres 31 pobles.
Antigament Wadhwan hauria estat dominat pels vales, solankis, vagheles i musulmans, que foren desposseïts pels jhales que foren la darrera família reial. El primer fou Prathirajji, fill gran de Raj Chandrasinghjl de Dhrangadhra (1584-1628), que va anar a Wadhwan i va intentar obtenir ajut del thanadar contra el seu pare; el thanadar no li va donar ajut actiu però el va deixar residir a Wadwhan; Prathirajji va ajudar al thanadar en diversos fets però després es va mostrar impacient per agafar el tresor obtingut en campanya. Llavors fou empresonat i enviat a Ahmedabad on va morir empresonat; el seu germà petit el va succeir com a sobirà de Dhrangadhra, i els fills del difunt foren exclosos de la successió però finalment el fill gran es va apoderar de Wankaner i el fill segon (Rajoji) es va establir a Wadhwan vers 1630. A l'inici del segle XIX el sobirà va signar els habituals acords amb els britànics el 1807; va gaudir de salutació de 9 canonades i tenia el títol de thakur sahib. L'estat era de segona classe dins dels de Kathiawar. Els seus ingressos el 1901 eren de 31 lakhs i pagava un tribut de 28.692 rupies. El 1904 mantenia una força militar de 163 homes dels quals 39 a cavall, i una policia de 151 homes.
La bandera de l'estat ere rectangular verda i al centre un quadre format per tres bandes verticals, als costats vermelles i al centre groga, en proporció 1:3:1; dins del groc un trident verd.