Wadhwan

Plantilla:Infotaula geografia políticaWadhwan
Tipusprincipat de l'Índia i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 22° 25′ N, 71° 25′ E / 22.42°N,71.41°E / 22.42; 71.41
Dades històriques
Creació1630 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1948 Modifica el valor a Wikidata
SegüentÍndia Modifica el valor a Wikidata

Wadhwan fou un estat tributari protegit a l'agència de Kathiawar, presidència de Bombai, amb una superfície de 611 km², limitat al nord amb l'estat de Dhrangadhra, al sud amb els territoris de Chuda i Linibdi, i per la taluka Dhandhuka del districte d'Ahmedabad; a l'est amb Limbdi; i a l'est pel territori de Muli i Sayla.

La població era:

La capital era Wadhwan (única municipalitat) i hi havia altres 31 pobles.

Història

[modifica]

Antigament Wadhwan hauria estat dominat pels vales, solankis, vagheles i musulmans, que foren desposseïts pels jhales que foren la darrera família reial. El primer fou Prathirajji, fill gran de Raj Chandrasinghjl de Dhrangadhra (1584-1628), que va anar a Wadhwan i va intentar obtenir ajut del thanadar contra el seu pare; el thanadar no li va donar ajut actiu però el va deixar residir a Wadwhan; Prathirajji va ajudar al thanadar en diversos fets però després es va mostrar impacient per agafar el tresor obtingut en campanya. Llavors fou empresonat i enviat a Ahmedabad on va morir empresonat; el seu germà petit el va succeir com a sobirà de Dhrangadhra, i els fills del difunt foren exclosos de la successió però finalment el fill gran es va apoderar de Wankaner i el fill segon (Rajoji) es va establir a Wadhwan vers 1630. A l'inici del segle XIX el sobirà va signar els habituals acords amb els britànics el 1807; va gaudir de salutació de 9 canonades i tenia el títol de thakur sahib. L'estat era de segona classe dins dels de Kathiawar. Els seus ingressos el 1901 eren de 31 lakhs i pagava un tribut de 28.692 rupies. El 1904 mantenia una força militar de 163 homes dels quals 39 a cavall, i una policia de 151 homes.

Bandera

[modifica]

La bandera de l'estat ere rectangular verda i al centre un quadre format per tres bandes verticals, als costats vermelles i al centre groga, en proporció 1:3:1; dins del groc un trident verd.

Llista de thakurs

[modifica]
  • Rajoji Prithirajji 1630-1643
  • Sabalsinhji Rajoji I 1643-1666 (fill)
  • Udasinhji Rajoji 1666-1681 (germà)
  • Bhagatsinhji Udasinhji 1681-1707 (fill)
  • Arjansimhji Madhavsimhji 1707-1739 (fill de Madhavsinhji Bhavsinhji i net de Bhavsinhji Rajoji el germà de Udasinhji Rajoji)
  • Sabalsimhji Arjansimhji II 1739 - 1765 (fill)
  • Chandrasimhji Sabalsimhji 1765 - 1778 (fill)
  • Prithirajji Chandrasimhji 1778 - 1807 (fill)
  • Jalamsimhji Prithirajji 1807 - 1827 (fill)
  • Raisimhji Jalamsimhji 1827 - 1875 (fill)
  • Dajiraji 1875 - 1885 (fill)
  • Balsimhji 1885 - 1910 (germà)
  • Jashwantsimhji Becharsimhji 1910 - 1918 (cosí)
  • Jorawarsimhji Jashwantsimhji 1918 - 1934
  • Surendrasimhji Jorawarsimhji 1934 - 1948

Referències

[modifica]