Wilhelm Süss

Wilhelm Süss

Biografia
Naixement	7 març 1895 Frankfurt del Main (Alemanya)
Mort	21 maig 1958 (63 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya)
Director Institut de Recerca Matemàtica d'Oberwolfach
1944 – 1958 – Hellmuth Kneser →
Rector Universitat de Friburg de Brisgòvia
1940 – ← Otto Mangold – clausura →
President Societat Alemanya de Matemàtics
1938 – 1945 ← Walter Lietzmann – Kurt Reidemeister →
Dades personals
Formació	Universitat de Frankfurt (1918–1920) Universitat de Friburg de Brisgòvia (1913–1914) Goethe-Gymnasium (–1913)
Tesi acadèmica	Begründung der Inhaltslehre im Raum ohne Benutzung von Stetigkeitsaxiomen  (1922 )
Director de tesi	Ludwig Bieberbach
Activitat
Lloc de treball	Friburg de Brisgòvia
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Friburg de Brisgòvia (1934–1945) Universitat de Greifswald (1928–1934) Universitat de Kagoshima (1923–1923) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1921–1923) Exèrcit Imperial Alemany (1915–1918)
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Sturmabteilung Lliga Nacionalsocialista de Professors Alemanys
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Heinz Kunle, Wolfhart Zimmermann, Gerhard Haenzel, Woldemar Barthel, Rudolf Witt, Rudolf Heine i Hans Schubart
Localització dels arxius	Universitat de Friburg de Brisgòvia 3.3.8 S_T/C0089 Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 996]
Família
Cònjuge	Irmgard Deckert

Wilhelm Süss (Frankfurt del Main, 7 de març de 1895 - Friburg de Brisgòvia, 21 de maig de 1958) va ser un matemàtic alemany, fundador i primer director de l'Institut de Recerca Matemàtica d'Oberwolfach.

Vida i Obra

Süss, fill d'un mestre i amb els pares molt aficionats a la música, va passar la seva infància i joventut amb el seu amic Karl Reinhardt a Frankfurt del Main, estudiant al Goethe-Gymnasium, l'institut de secundària més prestigiós de la ciutat, fins al 1913, excel·lint en totes les matèries.^[1] Pels estudis universitaris es va decantar per les matemàtiques i el mateix any es va matricular a la universitat de Friburg de Brisgòvia. Els semestres següents va estudiar a les universitats de Göttingen i Frankfurt, però va haver d'interrompre els estudis per l'esclat de la Primera Guerra Mundial.^[2] Mentre va ser lluitant al front sempre portava els Grundlagen der Geometrie de Hilbert a la butxaca.^[3] Acabada la guerra va tornar a la universitat de Frankfurt en la qual va obtenir el doctorat el 1920 amb una tesi dirigida per Bieberbach.^[4]

Després d'un curs d'assistent de Bieberbach a la universitat de Berlín, va acceptar una plaça a la universitat de Kagoshima (Japó) com supervisor de llengua i literatura germànica. Aquí va entrar en contacte amb geòmetres japonesos i va tenir temps per dedicar-se a la recerca matemàtica.^[5] El 1928, en retornar a Alemanya, va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Greifswald, juntament amb Helmuth Kneser amb qui també va establir una amistat duradora.^[2] A Greifswald també es va retrobar amb el seu amic Reinhardt i entre els tres van dirigir un actiu seminari matemàtic.^[6] El 1934 va passar a la universitat de Friburg de Brisgòvia, substituint un antic professor seu, Alfred Loewy, qui havia estat desposseït dels seus càrrecs per ser jueu (segons els paràmetres nazis).

Durant els primers anys del Tercer Reich, Süss no havia estat políticament actiu, però a partir de 1936 va adoptar una clara actitud pro-nazi: el 1937 es va afiliar al NSDAP i el 1938 a la NSD-Dozentenbund (Lliga Nacionalsocialista de Professors Alemanys). Això va permetre que obtingués càrrecs rellevants com el de president de la Societat Alemanya de Matemàtics (1937)^[7] o el de rector de la universitat de Friburg de Brisgòvia (1940),^[8] que li permetien exercir una notable influència dins de l'organització científica del Reich.^[9]

Gràcies a aquesta influència va aconseguir el permís i l'assignació suficient per a crear el Reichsinstitut für Mathematik (actual Institut de Recerca Matemàtica d'Oberwolfach) a finals de l'any 1944, quan la guerra ja era pràcticament perduda pels alemanys.^[10] L'Institut va ser dirigit per ell mateix fins a la seva mort el 1958.

El 1945, en finalitzar la guerra, va ser desposseït de tots els seus càrrecs pel seu passat nazi (excepte el de director de l'Institut d'Oberwolfach) però al cap d'uns mesos va ser rehabilitat com professor, gràcies a les cartes de col·legues seus en les que afirmaven que havia salvat altres col·legues de la persecució política dels nazis.^[11] El 1958 va ser, fins i tot, escollit per a un segon mandat de rector a la universitat de Friburg, però ja era malalt d'un càncer de fetge i no va poder assumir el càrrec, morint poc després.^[12]

Referències

1. Gericke, 1967/68, p. 161-162.
2. Remmert, 1999, p. 13.
3. Gericke, 1967/68, p. 162.
4. Chang, 2011, p. 35.
5. Gardner, 1995, p. 201.
6. Gericke, 1967/68, p. 163.
7. Segal, 2003, p. 293 i ss.
8. Grün, 2010, p. 526 i ss.
9. Remmert, 1999, p. 14.
10. Remmert, 2019, p. 4.
11. Grün, 2010, p. 704 i ss.
12. Grün, 2010, p. 716-719.

Bibliografia

• Bauer, Heinz «50 Jahre Mathem. Forschungsinstitut Oberwolfach: Verantwortung und Herausforderung» (en alemany). Mitteilungen der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 3, Num. 2, 1995. DOI: 10.1515/dmvm-1995-0206. ISSN: 0942-5977.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Gardner, Richard J. Geometric Tomography (en anglès). Cambridge University Press, 1995. ISBN 0-521-45126-4. 
• Gericke, Helmuth «Wilhelm Süss, der Gründer des Mathematischen Forschungsinstitutes Oberwolfach» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 69, 1967/68, pàg. 161-183. ISSN: 0012-0456.
• Grün, Bernd. Der Rektor als Führer?: die Universität Freiburg i. Br. von 1933 bis 1945 (en alemany). Verlag Karl Alber, 2010. ISBN 978-3-495-49607-7. 
• Remmert, Volker R. «Mathematicians at War Power Struggles in Nazi Germany's Mathematical Community: Gustav Doetsch and Wilhelm Süss» (en anglès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 5, Num. 1, 1999, pàg. 7-59. ISSN: 1262-022X.
• Remmert, Volker R. «Selbstansichten auf das Mathematische Forschungsinstitut Oberwolfach, 1944–1959: Auf der Suche nach einer institutionellen Identität» (en alemany). Mathematische Semesterberichte, Vol. 66, 2019, pàg. 1-13. DOI: 10.1007/s00591-018-00242-z. ISSN: 1432-1815.
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Süss» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.