Un çörek comú (de mahlep )
Çörek (turc )[ 1] són uns pans dolços a la cuina turca amb moltes varietats. La referència més antiga a la paraula çörek en l'idioma turc és de l'any 1070 [ 2] o 1073 [ 3] i a Divan-i Lugat-üt Türk , diccionari enciclopèdic de Mahmud al-Kaixgarí .
Al segle xi els turcs coneixien el çörek amb el seu nom i forma actual i feien diversos çöreks.[ 4] Çörek és esmentada moltes vegades en les obres de Rumi , al segle xiii .[ 5] En l'Imperi Otomà el çörek i el simit només es podien fer per mestres especialitzats.[ 6] Hi havia un "narh " (preu fixat per l'estat) pel simit, el börek i el çörek, com pel pa (el çörek tenia el doble del preu del pa) a l'illa de Xipre en els temps otomans .[ 7]
Els ingredients pel çörek són farina (de blat ), mantega , ous , massa agria com a llevat , mahlep [ 8] (espècia de cirerer de guineu o Prunus mahaleb [ 9] ), sucre i sal .
[ 10] [ 11]
Gairebé sempre s'agreguen pebretes sobre d'aquests pans, per la qual cosa les pebretes (els llavors de nigella sativa ) s'anomenen çörekotu en turc.[ 12]
Un petit çörek de tahina
A Turquia hi ha moltes varietats de çörek, segons la forma, com Ay çöreği (çörek de Lluna ) o segons els ingredients, com Haşhaşlı çörek (çörek amb llavors de cascall ), Tarçınlı çörek ,[ 13] (çörek amb canyeller ), o Tahinli çörek (amb tahina ). Els çörek es poden classificar també segons la ciutat, com İstanbul çöreği [ 14] (çörek d'Istanbul ) o Tarsus çöreği [ 15] (çörek de Tars ). També hi ha çöreks per a les ocasions especials com ara Paskalya çöreği (çörek de Pasqua ).
El çörek també ha donat el seu nom al tsoureki grec .[ 16]
↑ [enllaç sense format ] http://www.nisanyansozluk.com/?k=%C3%A7%C3%B6rek&lnk=1
↑ [enllaç sense format ] http://www.etimolojiturkce.com/kelime/%C3%A7%C3%B6rek
↑ [enllaç sense format ] http://www.nisanyansozluk.com/?k=%C3%A7%C3%B6rek&x=0&y=0
↑ [enllaç sense format ] http://www.turkish-cuisine.org/print.php?id=20&link=http://www.turkish-cuisine.org/tarihsel-gelisim-1/selcuklu-mutfagi-19/xi-yuzyilda-turk-mutfagi-20.html
↑ [enllaç sense format ] http://www.haberturk.com/yasam/haber/1107334-mevlana-yemek-dedigim-akildir
↑ Suraiya Faroqhi. Artisans of Empire: Crafts and Craftspeople Under the Ottomans . I.B.Tauris, 23 juny 2009, p. 112–. ISBN 978-0-85771-062-8 .
↑ Ronald Jennings. Christians and Muslims in Ottoman Cyprus and the Mediterranean World, 1571-1640 . NYU Press, 1993, p. 314–. ISBN 978-0-8147-4181-8 .
↑ Ahmet Demiray. Resimli Amasya: tarih, coğrafya, salname-kılavuz ve kazalar . Güney Matbaacılık ve Gazetecilik, 1954.
↑ A. Kramden. 109 Greek Recipes: History of the Greek Diet . Kramden Ind., 7 setembre 2012, p. 167–. ISBN 978-0-578-11144-5 .
↑ M. Şefik Korkusuz. Eski Diyarbekir'de gündelik hayat . Kent Yayınları, 2007. ISBN 978-9944-360-20-3 .
↑ M. Sabri Koz. Yemek kitabı: tarih, halkbilimi, edebiyat . Kitabevi, 2002. ISBN 978-975-7321-74-3 .
↑ Ghillie Basan. Classic Turkish Cookery . I.B.Tauris, 1997, p. 38–. ISBN 978-1-86064-011-7 .
↑ [enllaç sense format ] http://www.coolinarika.com/recept/tarnl-rekturski-keksici-s-cimetom/
↑ Manoharan, Aroon. Active Citizen Participation in E-Government: A Global Perspective: A Global Perspective . IGI Global, 29 febrer 2012, p. 504–. ISBN 978-1-4666-0117-8 .
↑ [enllaç sense format ] http://ekonomi.haber7.com/ekonomi/haber/729752-hanimellerden-tarsus-coregi-ve-kombe
↑ [enllaç sense format ] http://www.nanouris.gr/en/%CE%B7-%CE%B9%CF%83%CF%84%CE%BF%CF%81%CE%AF%CE%B1-%CF%84%CE%BF%CF%85-%CF%84%CF%83%CE%BF%CF%85%CF%81%CE%B5%CE%BA%CE%B9%CE%BF%CF%8D/ Arxivat 2016-04-02 a Wayback Machine .
Plats d'esmorzar: Plats freds, meze i amanides: Formatges Sopes: Plats calents de menuts: Estofats, kavurma, dolma i sarma, börek, guisats, pilaf: Peixos i mariscs: Carn graellada o a la broqueta: Köftes (mandonguilles turques): Dolços i postres: Pans, entrepans, pans dolços i pastissos: Begudes: Salses i condiments: