Émile Baudot

Plantilla:Infotaula personaÉmile Baudot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1845 Modifica el valor a Wikidata
Magneux (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1903 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Sceaux (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTelecomunicació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinventor, enginyer elèctric, enginyer Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jean Maurice Émile Baudot ('11 de setembre de 1845, Magneux, Alt Marne - 28 de març de 1903, Sceaux, Alts del Sena) va ser un enginyer de telegrafia francès. Va inventar el codi Baudot utilitzat pels teletips.[1]

Nascut en una família modesta, va créixer a la granja familiar. El juliol de 1870 va ingressar en l'administració dels telègrafs. Interessat en els aspectes científics del seu treball, va decidir donar continuïtat a la seva educació, iniciant estudis superiors. Va dedicar el seu temps a aprendre de forma autodidacta mecànica i electricitat. A l'Exposició Universal de París de 1878 va guanyar la medalla d'or i el reconeixement i les felicitacions d'enginyers de tot el món.[2][3]

Condecoracions i reconeixements

[modifica]
  • El terme «baud» (mesura del nombre de símbols per segon transmesos per un senyal modulat) es deriva del seu nom.[5]
  • El 13 de juny de 1949, amb motiu del Congrés Internacional de Telègrafs i Telèfons que se celebrava a París, la PTT (Correus de França) va emetre una sèrie commemorativa de quatre segells, dedicant un d'ells a Émile Baudot. Al segell s'indicava com a data de naixement 1848, encara que havia nascut el 1845. L'error va ser corregit, i el segell reimprès, però els segells amb la data errònia són molt buscats.[6]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Émile Baudot
  1. ↑ «Figuras históricas de las telecomunicaciones» (en castellà). Unión internacional de telecomunicaciones. Arxivat de l'original el 2012-05-29. [Consulta: 26 març 2023].
  2. ↑ The Froehlich/Kent encyclopedia of telecommunications (en anglès). Nova York: M. Dekker, 1991, p. 31-33. ISBN 0-8247-2900-5. 
  3. ↑ Beauchamp, K. G.. History of telegraphy. Londres: Institution of Electrical Engineers, 2001, p. 394-395. ISBN 978-1-84919-042-8. 
  4. ↑ «Baudot Emile - Histoire» (en francès). Historie. Orange. [Consulta: 26 març 2023].
  5. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 4. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 320. ISBN 84-85194-86-1. 
  6. ↑ «Les Non-émis de France : Emile Baudot (1949)». www.philatelistes.net.