Jaroslav Krombholc, nascut lo 30 de genièr 1918 a Praga e mòrt lo 16 de julhet 1983 en la meteissa vila, foguèt un cap d'orquèstra e compositor chèc.
Jaroslav Krombholc nasquèt dins una familha de musicians. Ja pendent los estudis segondaris a Mělník, comencèt a estudiar ambe'l cap d'orquèstra Otakar Ostrčil dins las annadas 1934-1935. Un còp diplomat, estudièt la composicion ambe O. Šín e beneficièt de classas de mèstre (1937-1940) ambe V. Novák (segon Wikipedie chèca : deu èsser Vítězslav Novák); estudièt tanben la direccion d'orquèstra ambe P.Dědečk e agèt de classas de mèstre ambe Václav Talich (1940-1942). Dins lo periòde qu'anèt fins a la barradura de las universitat, aprenguèt tanben las lengas (alemand, francés) a la Facultat de Letras de l'Universitat Carles a Praga[1].
En tant que cap d'orquèstra e compositor, collaborèt al teatre d'Emil František Burian. Pendent los estudis, foguèt convidat per Zdeněk Chalabala coma repetitor al Teatre Nacional de Praga. I foguèt engatjat d'abril 1940 a la fin de 1943. En mai de sas activités dins d'unas partidas de l'orquèstra, èra tanben director de l'operà al Teatre d'Estat d'Ostrava. Puèi lo convidèron a dirigir l'Orquèstra filarmonica chèca.
En 1945, lo nommèron a la direccion collectiva del Teatre Nacional, ambe Otakar Jeremiáš e Karel Nedbal. Dempuèi 1949, trabalhèt al Teatre Nacional en alternant las posicions de cap d'orquèstra, cap d'orquèstre principal e cap de l'operà. En 1975, li fisèron per tres ans lo pòste de cap d'orquèstra principal de l'Orquèstra sinfonica de la Ràdio checoslovaca; èra al còp cap d'orquèstra convidat al Teatre Nacional.
Trabalhèt tanben per la ràdio e faguèt d'enregistraments nombroses per Supraphon. Ambe'l Teatre Nacional viatjèt en Alemanha, Belgica, Austria e Union Sovietica. Dirigiguèt tanben en Granda-Bretanha, Païses Basses e d'autres païses.
Jaroslav Krombholc èra mai que mai un cap d'operà, amai sa discografia contenga un enregistrement de Má Vlast (Ma Patria), de 1973. Son estil viril e afric pòt donar l'impression d'una personalitat poderosa, dominaira, benlèu rufa; en realitat, èra conegut dels musicians per sa civilitat e son refús de levar la votz[2]. Moriguèt aprèp una longa malautiá, que li faguèt quitar son activitat, a la fin.
Sa molhèr èra la soprano Maria Tauberová (1911-2003), qu'acompanhava sovent al pianò dins los recitals.
L'article es mai que mai una traduccion de l'article de Wikipèdia en chèc. Avertiment : pr'amor de la declinason en chèc e de la traduccion en occitan, la fòrma de qualques noms pròpis, de personas pauc conegudas, es aleatòria dins aqueste article per çò qu'es de las finalas.