![]() | |
---|---|
![]() | |
Alministración | |
País | ![]() |
Autonomía | ![]() |
Provincia | ![]() |
Tipu d'entidá | conceyu d'España |
Nome oficial | Arens de Lledó (es)[1] |
Nome llocal | Arens de Lledó (es) |
Códigu postal |
44622 |
Xeografía | |
Coordenaes | 40°59′32″N 0°16′14″E / 40.9921°N 0.2706°E |
![]() | |
Superficie | 34.268961 km² |
Altitú | 381 m |
Llenda con |
|
Demografía | |
Población |
194 hab. (2024) - 108 homes (2019) - 103 muyeres (2019) |
Porcentaxe | 0.14% de provincia de Teruel |
Densidá | 5,66 hab/km² |
Más información | |
Estaya horaria | UTC+01:00 |
arensdelledo.es | |
![]() |
Arenys de Lledó[2], en catalán, o Arens de Lledó, en castellán, ye un conceyu de la provincia de Teruel na contorna de Matarraña, na Comunidá Autónoma d'Aragón, España. Tien una población de 217 habitantes (INE 2008) y la so estensión ye de 34,27 km².
El pueblu de Arens de Lledó asítiase na zona más oriental de la provincia de Teruel, nuna fastera montascosa, a la ribera del ríu Algars, que marca la llende cola Tierra Alta y la comunidá autónoma de Cataluña. Nesa ribera, atópase'l Galeró, que ye un llugar de baños bien frecuentáu polos sos habitantes y los visitantes.
Destaca nel so conceyu la Ilesia de l'Asunción de La nuesa Señora, de construcción gótica de sillería (a. XIV y XV) que tien un arcu pasadizo d'orixe medieval. Nel prebisterio tópase una escultura decorativa de dos pexes, emblema d'esta villa. Esta ilesia foi declarada "Bien d'Interés Cultural el 8 de febreru de 1983".
Arens de Lledo atópase bien próxima a Horta de San Juan (Tarragona), conocida per un sitiu por ser la entrada al Parque Natural Els Ports y, por otru, porque Picasso pasó una temporada ellí y empecipió la so etapa cubista. A pocos quilómetros alcuéntrase la capital cultural del Matarraña, Calaceite, llugar frecuentáu por artistes.
En 1.785 foi estremada colos privilexos de villa.
Foi'l primer asentamientu humanu al campu. Atopáronse nel términu municipal, unos túmulos funerarios íberos que s'atopen en bien bon estáu de caltenimientu y que pueden ser visitaos.
Caltiénse'l cálcer” (del ár. hisp. assúdd, y esti del ár. clás. sudd). Pallabra d'orixe árabe que significa 'barrera', siendo esta habitual p'alzar el nivel d'un caudal o ríu col fin de derivar parte d'esti caudal a les acequias.
Esisten los restos de la muralla y a 6 km, na ermita de San Hipólito (Sant Pol), tópase la base d'una columna medieval jalona. Tamién s'atopa nesi llugar, una cruz paté templaria. Esti santuariu inda ye un centru de pelegrinación, nel cual celébrase una romería tolos años, el primer sábadu del mes de mayu, y que remata con una tradicional misa na ermita. La tradición diz que ye'l llugar nel que les muyeres ciscaben una bona maternidá.
Xubir a la ermita al traviés d'un senderu flanqueado por cipreses perantiguos. Nel llugar atopa un primitivu eremitorio.
La guerra civil española de (1936 a 1939) tamién solmenó a esti pueblu y nesa dómina l'archivu municipal foi quemáu pudiéndose salvar solamente los llibros del rexistru civil. Na cercana llocalidá de Gandesa, Terra Alta, atópase'l centru d'estudios de la Batalla del Ebro. Por cuenta de la posguerra y a les grandes xelaes, producióse un movimientu emigratoriu, en busca de nueves oportunidaes de trabayu, principalmente escontra Barcelona y el so área metropolitana y Valencia.
A 6 km de la llocalidá de Arens de Lledó, dientro del so términu municipal, álzase la ermita de Sant Pol sobre un antiguu eremitorio de la dómina medieval. Ta flanqueada la ermita por ancestrales cipreses que-y otorguen al llugar un aire místico. Ello ye que esi aire místico y l'enclave onde s'atopa, fixo qu'esti llugar fuera un puntu d'alcuentru ente artistes de reconocíu nome que celebraben ellí les sos xuntes pa falar de llibros, pintures y escultures.
D'antiguo, en Arens de Lledó, tola actividá agrícola ya industrial d'esta población del Matarraña, xiraba redolada al cultivu de la olivar y l'estracción del aceite. Tolos pueblos de la zona teníen dellos molinos d'aceite. Nel Valle del Matarraña en 1950 había 55 molinos, trés de los cualos en Arens de Lledó, güei yá sumíos o inservibles. L'agricultura ye la principal fonte d'ingresos. Tamién esisten pequeños fataos y granxes d'engorde. Destaquen los cultivos de la olivar, l'almendral y la vide. L'actividá empresarial basar nel turismu. Esiste una ufierta de cases rurales y hostales, según pequeños negocios y una cooperativa agrícola.
La población del conceyu baxó notablemente, dende los 759 habitantes en 1900, pasando polos 595 en 1950 y los 232 nel 2002. Debíu al curiosu paisaxísticu d'esti conceyu, nun momentu amontóse llixeramente'l censu de población, con persones veníes dende otres comunidaes autónomes y dende l'esterior, principalmente de países europeos. Pero, anguaño'l descensu sigue y a 31 d'avientu de 2015, según l'Institutu Aragonés d'Estadística, había 206 persones censaes.[3]
Nesti pequeñu conceyu atópase un cine que proyeuta películes pa los socios de l'Asociación Cultural El Galeró. Esti local dispón d'un escenariu recién reformáu, onde se preve realizar obres teatrales y actuaciones musicales.
El ríu Algars atopar ente Cataluña y Aragón. Ye un afluente del ríu Matarraña. Marca les llendes de la Comunidá d'Aragón y Cataluña. Nél puédense atopar: llondres, cámbaros autóctonos, madrillas, tortúes y barbos culirrojos. El Algars forma nel so percorríu, resquiebros naturales qu'almacenen agua y convídennos al bañu nos díes calorosos del branu. Bien conocíes les sos piscines naturales, ente les que merez destacar: el galeró, zona de baños utilizada por habitantes y visitantes d'esti guapu conceyu.
Podemos columbrar sobrevolando la zona a les maxestoses: águiles reales y perdiceras. Si enfusamos nos sos montes de pinos, vamos atopar el páxaru picapinos y el rompepiñas.
Con suerte, vamos acolumbrar dalguna cabra hispánica y seguro que vemos esguiles. Si faemos un percorríu nocherniegu ye posible que cruciemos con dalgún gatu montés, martalena ya inclusive col foín.
Montes de pinares del tipu montés y negru, boxe, enebros, pládanos, texos, ablaneros, encines, almendrales, olivares y carbayos. Nos macizos predresos, tamién vamos atopar especies melecinales y arumoses como: el tomillu y el romeru.
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1983 | Andrés Dolz Tallada[4] | UCD | |
1983-1987 | Joaquín Bernús | PSOE-Aragón | |
1987-1991 | Ramón Ferrer Huguet | PSOE-Aragón | |
1991-1995 | Ramón Ferrer Huguet | PSOE-Aragón | |
1995-1999 | Carlota Lahosa | PSOE-Aragón | |
1999-2003 | César Bernús Casanova | PSOE-Aragón | |
2003-2007 | César Bernús Casanova | PSOE-Aragón | |
2007-2011 | María Teresa Querol Tallada | PSOE-Aragón | |
2011-2013 | María Teresa Querol Tallada[5] | PSOE-Aragón | |
2013-2015 | Rosa María Casanova Pasamonte | PSOE-Aragón | |
2015-2017 | María Ángeles Vaquer Domingo | PSOE-Aragón | |
2017- | Manel Gallén Castillo | PSOE-Aragón |
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PSOE | 4 | 4 | 4 | 4 | ||||
PP | 1 | 1 | 1 | 1 | ||||
PAR | - | - | ||||||
CHA | - | |||||||
Total | 5 | 5 | 5 | 5 |