Joseph Heller | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Coney Island (es) [1], 1 de mayu de 1923[2] |
Nacionalidá | Estaos Xuníos |
Residencia | Brooklyn |
Muerte | East Hampton (es) [3], 12 d'avientu de 1999[2] (76 años) |
Causa de la muerte | infartu de miocardiu |
Estudios | |
Estudios |
Universidá de Columbia St Catherine's College (es) Abraham Lincoln High School (en) |
Llingües falaes | inglés[4] |
Oficiu | escritor, guionista, novelista, dramaturgu, periodista, prosista, autobiógrafu |
Emplegadores |
Universidá de Pennsylvania Universidá Estatal de Pennsylvania (1950 – 1952) |
Trabayos destacaos |
Trampa-22 (es) God Knows (en) No Laughing Matter (en) Picture This (en) Hora de cierre (es) Portrait of an Artist, as an Old Man (en) Now and Then (en) |
Premios |
ver
|
Miembru de | Academia d'Estaos Xuníos de les Artes y les Lletres |
Xéneru artísticu |
Sátira Humor negro |
Serviciu militar | |
Lluchó en | Segunda Guerra Mundial |
IMDb | nm0375342 |
Joseph Heller (1 de mayu de 1923, Coney Island (es) – 12 d'avientu de 1999, East Hampton (es) ) novelista d'Estaos Xuníos, estudió na Universidá de Nueva York.
Estudió nes universidaes de Nueva York, Columbia y Oxford y acabó enseñando inglés na Universidá Estatal de Pennsylvania.[5] Yera un almirador de la obra de Louis-Ferdinand Céline y de James Patrick Donleavy.[6]
Fízose famosu cola so primer novela Trampa-22 (Catch-22 n'inglés) en 1961 onde realizó una crítica a la ética militar norteamericana coincidiendo cola Guerra de Vietnam. L'héroe (o antihéroe) d'esta novela ye l'aviador Yossarian, quien pretende alegar llocura pa escapar del serviciu militar, a lo que les autoridaes respuénden-y que nun querer llevar a cabo misiones aérees ye signu de salú mental.[7] En 1970 realizóse una película basada na novela.[8]