Montserrat Roig![]() | |
---|---|
![]() | |
Vida | |
Nacimientu | Barcelona, 13 de xunu de 1946[1] |
Nacionalidá |
![]() |
Muerte | Barcelona[3], 10 de payares de 1991[4] (45 años) |
Sepultura | Cementeriu de Montjuïc[5] |
Causa de la muerte | cáncanu de mama |
Familia | |
Padre | Tomàs Roig i Llop |
Madre | Albina Fransitorra Alenyà |
Casada con |
Joaquim Sempere (es) ![]() |
Hermanos/es | |
Estudios | |
Estudios | Universidá de Barcelona |
Llingües falaes |
catalán[6] castellanu |
Oficiu | periodista, escritora, direutora de programa |
Trabayos destacaos |
Tiempo de cerezas (es) ![]() Los Catalanes en los campos nazis (es) ![]() |
Premios |
ver
|
Miembru de | Atenéu Barcelonés |
IMDb | nm0737654 |
![]() | |
![]() |
Montserrat Roig i Fransitorra (13 de xunu de 1946, Barcelona – 10 de payares de 1991, Barcelona) foi una escritora y periodista española. Foi una muyer marcada poles idees d'izquierdes, el catalanismu y la defensa de los derechos de la muyer.
Nacida nel barriu barcelonés del Enanche, yera fía de Tomàs Roig, escritor y abogáu y d'Albina Fransitorra, defensora de les idees feministes. Realizó los sos estudios primarios nel colexu relixosu Divina Pastora. Darréu ingresó nel Institutu Montserrat y en 1961 na Escuela d'Arte Dramático Adrià Gual nel que conoció a la que dempués sería la so gran amiga Maria Aurèlia Capmany. L'añu 1968 se lincenció en Filosofía i Lletres na Universidá de Barcelona, y doctoróse en 1970.[10]
En 1966 Roig participó na llamada Capuchinada, una serie d'actos reivindicativos que se realizaron por cuenta de la asamblea del Sindicatu Democráticu d'Estudiantes.[11] Esi mesmu añu casóse col arquiteutu Albert Puigdomènech. En 1968 afilió al PSUC onde conoció a otru de los sos grandes amigos, Manuel Vázquez Montalbán. Trabayó en diversos medios editoriales y llogró dellos premios como'l Victor Català (1970).
Empezó a trabayar como periodista pa la revista Serra d'Or realizando diversos reportaxes. En 1970 abandonó la militancia del PSUC yá que taba descontenta col funcionamientu internu del partíu. Pocu dempués nació'l so primer fíu y Roig divorcióse del so maríu. Esi mesmu añu, el 13 d'avientu, participó nun encierre d'intelectuales y artistes nel Monesteriu de Montserrat pa protestar pol llamáu Procesu de Burgos.
En 1972 empezó una rellación sentimental con Joaquim Sempere, direutor de la revista Treball, órganu central del PSUC, col que tuvo en 1975 al so segundu fíu.[12] En 1976 la so novela El temps de les cirere foi gallardoniada col Premiu Sant Jordi.[13] En 1990 diagnosticóse un cáncer de mama qu'acabó cola so vida un añu más tarde.
La obra de Montserrat Roig tomó diversos estilos lliterarios. Anque seique sía más conocida poles sos noveles, tamién cultivo la prosa de non ficción y escribió una obra teatral: Reivindicació de la senyora Clito Mestres, que s'estrenó nel Teatru Romea el 10 de xunu de 1991. Les sos obres traduciéronse a 11 idiomes.
Otra de les facetes importantes de la obra de Roig son les sos collaboraciones en diversos periódicos y revistes. A lo llargo de la so vida escribió en publicaciones como Tele-eXprés, Destino, Triunfo, Cambio16, o Avui. Montserrat Roig realizó tamién una serie d'entrevistes pal circuitu catalán de Televisión Española, Personatges. Dalgunes d'estes entrevistes fueron publicaes darréu nos llibros Personatges y Retrats paral·lels. Tamién collaboró na redaición de los guiones de dellos documentales pa Televisión Española.