Àstika i Nàstika

Àstika (en sànscrit: आस्तिक) és un adjectiu que significa "creient en la tradició vèdica"[1] i en sentit figurat "ortodox". És un concepte que descriu les escoles tradicionals de pensament hindú que accepten els vedes com a Text sagrat. Per contraposició nàstika (नास्तिक) significa "no creient especialment de l'autoritat dels vedes"[2] i en sentit figurat "heterodox" si no reconeixen els vedes .[3] Per aquesta definició, nyāyá, vaiśeṣika, sāṃkhya, ioga, mīmāṃsā i vedānta es classifiquen com a escoles àstika, mentre que cārvāka, ājīvika, el jainisme i el budisme es consideren nàstika.[4]

Àstika

[modifica]

Moltes tradicions intel·lectuals índies van ser codificades durant el període medieval a una llista estàndard de sis sistemes ortodoxes o ṣunḍdarśanas (també lletrejat Sad Darshan), que citen els Veda com a font d'autoritat.[5] Són classificades com escoles āstika:

  1. Nyaya (nyāya), escola de lògica.
  2. Vaixesika (vaiśeṣika), escola atomista.
  3. Samkhya (sāṃkhya), escola d'enumeració.
  4. Ioga (yóga), l'escola de Patanjali (que assumeix la metafísica de samkhya).
  5. Mimamsa (mimāṃsā), tradició d'exegesi dels Veda.
  6. Vedanta (o uttara mimāṃsā), radició del Upanixad.

Sovint són agrupades en tres grups per raons històriques i conceptuals: Nyāyá-Vaiśeṣika, Sāṃkhya-Ioga, i Mimāṃsā-Vedanta.

Nàstika

[modifica]

Les escoles principals de filosofia índia que no basa les seves creences en els Vedes va ser considerades com a heterodoxes:

  1. Budisme
  2. Jainisme
  3. Carvaka
  4. Ajivika

Transliteració y pronunciació

[modifica]
  • āstika y nāstika, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteració del sànscrit).
  • आस्तिक y नास्तिक escriptura devanagari del sànscrit.
  • Pronunciació: /aastíka/ y /naastíka/.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pujol, Oscar. Diccionari sànscrit-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalan, 2005, p. 150. ISBN 84-412-1405-0 [Consulta: 28 desembre 2015]. 
  2. ↑ Pujol, Oscar. Diccionari sànscrit-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalan, 2005, p. 464. ISBN 84-412-1405-0 [Consulta: 28 desembre 2015]. 
  3. ↑ Flood 1996, pàg. 82, 224–49
  4. ↑ Per un resum d'aquest mètode de classificació, amb detalls sobre l'agrupació d'escoles, vegeu: Radhakrishnan & Moore 1989
  5. ↑ Flood 1996, pàg. 231–2
  6. ↑ pág. 161 Arxivat 2016-05-14 a Wayback Machine. del Sanskrit-English Dictionary del estudiós santcrist britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).

Bibliografia

[modifica]
  • Apte, V. S.. A Practical Sanskrit Dictionary, 1965. 
  • Banerji, S. C.. Tantra in Bengal. Second Revised and Enlarged. Delhi: Manohar, 1992. ISBN 81-85425-63-9. 
  • Bhattacharyya, N. N.. History of the Tantric Religion. Second Revised. New Delhi: Manohar, 1999. ISBN 81-7304-025-7. 
  • Flood, Gavin. An Introduction to Hinduism. Cambridge: Cambridge University Press, 1996. ISBN 81-7596-028-0. 
  • edited by Gavin Flood. Blackwell companion to Hinduism. Blackwell Publishing, 2003. ISBN 0-631-21535-2. 
  • Monier-Williams, Monier. Monier-Williams Sanskrit Dictionary. Nataraj Books, 2006. ISBN 1-881338-58-4. 
  • Radhakrishnan, Sarvepalli; Moore, Charles A. A Source Book in Indian Philosophy. 12a ed.. Princeton University Press, 1989. ISBN 0-691-01958-4.