Abel Matutes Juan
.jpg)
.svg){kind=small}
Abel Matutes Juan (Eivissa, Illes Balears, 31 d'octubre de 1941) és un empresari i polític[1] retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.
Biografia
[modifica]Va néixer el 31 d'octubre de 1941 a la ciutat d'Eivissa.[1] Va estudiar dret i ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, esdevenint posteriorment professor d'economia política i d'hisenda pública d'aquesta mateixa universitat. Professor honorari de la Universitat de Buenos Aires i Doctor honoris causa per les universitats de Santiago de Xile i l'Autònoma de Madrid, també és membre honorari de l'Acadèmia Filipina de la Llengua Espanyola.
Al mateix temps que estudiava, va jugar com a futbolista professional en el RCD Espanyol.[2]
L'any 1997 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Activitat empresarial
[modifica]Al llarg de la seva vida ha estat President de la Companyia Hotelera "Hoteles Matutes" i de l'Agrupació Hotelera Doliga. Així mateix fou el Director i President de la "Banca Abel Matutes". Actualment és President del grup Matutes i propietari de Festa Hotels, a més dels vaixells que uneixen l'illa d'Eivissa amb la de Formentera.
Activitat política
[modifica]Política espanyola
[modifica]Inicià la seva activitat política sent alcalde franquista d'Eivissa el 1970 com a membre de Reforma Democrática, partit aliat amb Aliança Popular (AP), càrrec que ocupà fins al 1971.
Fou elegit senador al senat en les primeres eleccions democràtiques celebrades a l'Estat Espanyol el 15 de juny de 1977, repetint en el càrrec en les eleccions generals de 1979. El 18 de desembre d'aquell mateix any fou elegit vicepresident d'AP.
En les eleccions generals de 1982 fou escollit diputat al Congrés per la circumscripció de les Illes Balears, i abandonà el seu escó el gener de 1986.
Política europea
[modifica]El 1986 abandonà la política espanyola en ser nomenat membre de la Comissió Delors a l'entrada d'Espanya a la Unió Europea. Així entre 1986 i 1988 fou nomenat Comissari Europeu de Crèdit i Inversions; entre 1989 i 1992 fou nomenat Comissari Europeu de relacions amb el Mediterrani i Llatinoamèrica; i entre 1993 i l'abril de 1994 Comissari Europeu de Transport i Energia. Durant la seva gestió en la Comissió Europea va iniciar amb un procés de capacitació del gabinet d'aquest organisme per a crear mecanismes de diàleg, evitant frecs polítics entre els diferents representants.[3]
Abandonà la seva responsabilitat en l'última comissió Delors per esdevenir eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees de 1994, esdevenint el President de la Comissió d'Assumptes Exteriors, Seguretat i Política de Defensa entre aquell any i 1996.
Retorn a la política espanyola
[modifica]Amb la victòria de José María Aznar en les eleccions generals de 1996 fou nomenat en la formació del seu primer govern Ministre d'Afers Exteriors. Durant la seva gestió com a Ministre d'Afers Exteriors va realitzar una visita oficial a Cuba, la qual cosa va constituir un fet històric, ja que seria el primer gest d'acostament entre el govern espanyol i el règim cubà. Posteriorment l'illa seria visitada per Miguel Ángel Moratinos, successor de Matutes, apostant per una restitució gradual de les relacions entre ambdós països.[4] Referent a això Matutes va lloar la gestió del PSOE en donar continuïtat al projecte iniciat amb l'illa malgrat ser d'un partit històricament contrari.[5]
Referències
[modifica]
- (castellà) Informació d'Abel Matutes al Senat espanyol Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
- (castellà) Informació d'Abel Matutes al Portal del Parlament Europeu
- ↑ 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 155. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ El Asere Abel Matutes Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. consultat el 27 de juliol de 2010.
- ↑ Diaz Pardo, Joaquín La cultura del diálogo en la Comisión Europea[Enllaç no actiu]
- ↑ La Vanguardia España apuesta por Cuba en un momento clave para la isla Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- ↑ Xornal Los caminos de España y Cuba Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Verdera Ribas |
Alcalde d'Eivissa 1970-1971 |
Succeït per: Enric Ramon Fajarnés |
| Precedit per: Christopher Tugendhat |
Comissari Europeu de Crèdit i Inversions 1986 – 1989 |
Succeït per: Leon Brittan |
| Precedit per: Claude Cheysson |
Comissari Europeu de relacions amb el Mediterrani i Llatinoamèrica 1989 – 1993 |
Succeït per: Manuel Marín |
| Precedit per: Karel Van Miert |
Comissari Europeu de Transport 1993-1994 |
Succeït per: Marcelino Oreja |
| Precedit per: António Cardoso e Cunha |
Comissari Europeu d'Energia 1993 – 1994 | |
| Precedit per: Carlos Westendorp Cabeza |
Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya.svg){kind=small} 1996 – 2000 |
Succeït per: Josep Piqué i Camps |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | Francisco Álvarez-Cascos Fernández (presidència) • Rodrigo Rato (economia i hisenda) | |
| Ministres | Jaime Mayor Oreja (Interior) • Abel Matutes Juan (Afers Exteriors) • Eduardo Serra Rexach (Defensa) • Margarita Mariscal de Gante Mirón (Justícia) • Josep Piqué i Camps (Indústria i energia) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Foment) • Javier Arenas Bocanegra /Manuel Pimentel Siles/ Juan Carlos Aparicio Pérez (Treball) • Isabel Tocino Biscarolasaga (Medi Ambient) • José Manuel Romay Beccaría (sanitat i consum) • Mariano Rajoy Brey/Ángel Acebes Paniagua (Administracions Públiques) • Esperanza Aguirre/Mariano Rajoy Brey (Educació i cultura) • Loyola de Palacio de Vallelersundi/Jesús María Posada Moreno (Agricultura, pesca i alimentació) | |
(← IV GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II AZNAR) | ||
_Logo_(2008-2015).svg){kind=logo}
 | ||
Diputats i senadors balears de la Legislatura Constituent (1977- 1979) | ||
|---|---|---|
| Diputats |  | |
 Senadors | ||
Diputats i Senadors balears de la Primera Legislatura (1979 - 1982) | ||
|---|---|---|
| Diputats | | |
| Senadors | ||
Diputats i Senadors balears de la Segona Legislatura (1982 - 1986) | ||
|---|---|---|
| Diputats | | |
| Senadors | ||