Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Xúquer | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | la Ribera Alta | ||||
Capital | Alcàntera de Xúquer | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.414 (2023) (428,48 hab./km²) | ||||
Gentilici | alcanterina, alcanterí | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 3,3 km² | ||||
Altitud | 33 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Alzira | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Immaculada Concepció | ||||
Dia de mercat | Dijous | ||||
Festa patronal | Primer cap de setmana de setembre | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Julio García Martínez (2015–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46293 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46016 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46016 | ||||
Lloc web | alcanteradexuquer.es |
Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Beneixida, Càrcer, Cotes i Gavarda (a la mateixa comarca); i amb Llanera de Ranes i Xàtiva (a la Costera).
Està situat al sud-oest de la comarca de la Ribera Alta i forma, juntament amb Beneixida, Càrcer i Cotes, la subcomarca de la Vall de Càrcer, denominada també en el segle xviii la Vall Farta pel botànic Cavanilles (fent al·lusió, molt probablement, a la riquesa de les seues terres). Alcàntera dista 50 km de la ciutat de València i està situada al marge dret dels rius Xúquer i Sellent.
Possiblement fou incorporat pel rei Jaume I al Regne de València en 1244, després de la conquesta de Xàtiva. No obstant la població musulmana es mantingué fins a la seua expulsió definitiva. El 5 de gener de 1365, el rei Pere IV va donar a Berenguer de Ripoll el terç delme i el morabatí de les cases i possessions d'Alcàntera. Posteriorment en octubre de l'any 1430, el rei Alfons V entrega a Lluís Cornell el lloc amb el seu territori i vassalls. En el segle xvi, el comprà la família Despuig, junt a Beneixida i el Ràfol. Carles I li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. L'any 1609 va quedar despoblat a causa de l'expulsió dels moriscs, i arran d'eixe fet, dos anys després Cristòfor Despuig hagué d'atorgar carta pobla en favor de nous vassalls. El terratrèmol de l'any 1748 va afonar part de la torre i el seu palau senyorial. Després de pertànyer una temporada a Alons Sanoguera, a principis del segle xviii el comprà els Sorell, comtes d'Albalat, als quals contribuïa el poble amb la dotzena part de tots els fruits i el terç delme fins a la dissolució del règim senyorial en el segle xix. En la primera meitat del segle xix produïa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportació: arròs, vi, oli i seda.
L'any 1958 una part xicoteta del terme fou agregada al municipi de Càrcer.[1]
El topònim és d'orige àrab, al-qántara, que significa "el pont", "l'aqüeducte" o, fins i tot, "el dic".
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.531 | 1.459 | 1.448 | 1.492 | 1.459 | 1.405 | 1.373 | 1.380 | 1.384 | 1.397 |
Actualment l'agricultura és encara l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector terciari; menor importància té el sector industrial. Durant la segona meitat del segle xix i, sobretot, en el segle xx la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i ordi i, pràcticament, altres cultius com ara la vinya, les oliveres, les garroferes i els ametlers. També es conreen hortalisses i llegums. El regadiu s'alimenta principalment amb les aigües del riu Sellent (administrat pels mateixos regants), encara que també s'usen les séquies d'Escalona i Carcaixent (les dos del riu Xúquer). La propietat de la terra està molt repartida.
El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits els 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Lorena Igual Chicón | 480 | 57,55% | 9 (-4) | ||
Altres candidatures | 330 | 36,56% | 0 ( +4) | |||
Vots en blanc | 24 | 2,87% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 810 | 100 % | 9 | |||
Vots nuls | 46 | 5,22% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 880 | 79,92%** | ||||
Abstenció | 221* | 20,07%** | ||||
Total cens electoral | 1.417* | 100 %** | ||||
Alcalde: Lorena Igual Chicón (PSPV) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2023 l'alcaldessa d'Alcàntera de Xúquer és Lorena Igual Chicón (PSPV).[2][3]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | José Montaner Sancho | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Agustín García Aliaga | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Josep Sanchis Martínez | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Josep Sanchis Martínez | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Antoni Such Botella | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Antoni Such Botella | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Antoni Such Botella | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Teresa Nieves Perucho Blasco | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Teresa Nieves Perucho Blasco | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Julio Aurelio García Martínez | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Julio Aurelio García Martínez | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Lorena Igual Chicón | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[3] |
El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la mona de Pasqua, l'arnadí, les fogasses i els pastissets de moniato i la coca cristina.